Poc abans del Dia Internacional dels Drets de la Infància, DIPLOCAT, la Taula del Tercer Sector Social i la Plataforma d'Infància de Catalunya han organitzat una jornada internacional sobre els drets d'infants i adolescents

DIPLOCAT i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, mitjançant la Plataforma d'Infància de Catalunya, en col·laboració amb Eurochild i la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, han organitzat un nou debat de la sèrie Europa Social amb el títol Un nou impuls a l'acció local i europea en defensa dels drets de la infància. Aquest cicle, que és un espai de reflexió i coneixement d'experiències sobre reptes socials compartits per diferents territoris i actors del tercer sector social europeu, enguany ha tractat sobre la garantia dels drets de la infància.

Segons les últimes dades d'Eurostat, gairebé un de cada quatre nens a la Unió Europea es troben en risc de pobresa o exclusió social. L'Estat espanyol té la tercera taxa més alta, amb gairebé un de cada tres nens que creixen en risc de pobresa o exclusió social, més de 2,6 milions d'infants. La jornada ha permès que actors internacionals i locals es reunissin i reflexionessin sobre com respondre a la pobresa infantil, tant a Catalunya com a Europa. L'entitat Eurochild publicarà aviat l'informe Els drets de la infància: voluntat política o no, que inclou les necessitats dels infants país per país i propostes de mesures específiques per als governs dels 27 països de la Unió Europea. L'informe estarà disponible a partir del 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància, al web d'Eurochild, ha explicat Mieke Schuurman, directora de l'Àrea de Drets de la Infància i Capacitació de l'entitat, que ha estat l'encarregada de conduir l'acte d'avui.

En les seves paraules de benvinguda, la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, ha dit que "la infància ha de comptar amb garanties jurídiques i polítiques per als seus drets". I ha afegit: "Davant unes xifres d'infants en situació de vulnerabilitat que no podem acceptar, i amb la mirada posada en les eleccions europees del juny de 2024 i la revisió del Pla d'Acció del Pilar Europeu de Drets Socials el 2025 per part de la Comissió Europea, no volem deixar passar l'oportunitat de donar veu a les entitats i els experts que treballen en l'àmbit de la infància i que coneixen quines són les problemàtiques i els reptes actuals, amb l'objectiu final d'incidir i traslladar recomanacions per a una nova agenda social europea que asseguri els drets de la infància".

El coordinador de la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCat), José Antonio Ruiz, ha afirmat: "A Catalunya, s'evidencia un empitjorament en els drets de la infància i adolescència. Preocupa molt l'increment de la violència cap a infants, sigui violència sexual, masclista o escolar, i l'enquistament de la pobresa i l'exclusió infantil, que és del 32%, i la poca millora en l'abandonament prematur dels estudis. Ambdues taxes són de les més altes d'Europa. També tenim un agreujament molt clar dels problemes de salut mental i les conseqüències d'una bretxa digital que no es redueix i d'un lleure educatiu que continua sense ser universal per a totes les nenes, nens i adolescents". A la jornada, la PINCat ha presentat les principals conclusions de l'Informe sobre els Drets de la Infància i Adolescència a Catalunya 2023, que actualitza el document que es va presentar fa dos anys.

La secretària d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Núria Valls, ha destacat les principals línies de treball del Govern. "Ara estem prioritzant els 25 reptes més importants del Pacte per la Infància, que presentarem ben aviat. Estem molt compromesos amb la l'estratègia Barnahus de protecció davant la violència sexual a infants i adolescents, i a principi de 2024 ja tindrem 13 cases Barnahus. Sobre l'estratègia d'acollida de joves migrats sols, Catalunya té la voluntat política d'aplicar-la. Tornem a estar en uns nivells d'arribada molt alts i volem viure-ho com una oportunitat, perquè aquests joves tinguin garantits els seus drets i puguin ser protagonistes del seu futur, però a la vegada és un repte complex que necessita la implicació de tothom. Compartim que no ens podem permetre tenir aquesta taxa de pobresa i exclusió infantil tan alta. És un repte molt important i que ens preocupa moltíssim i, per això, el pròxim mes de març tenim previst presentar l'Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil".

Primera taula rodona

La primera taula de reflexió, anomenada "Perspectives globals i comunitàries dels drets de la infància de la UE", ha estat moderada per Roger Garcia, responsable de polítiques d'infància d'UNICEF Comitè Catalunya (PINCAT).

Jiri Svarc, cap de la Unitat de Polítiques Socials de la Direcció General de Treball, Assumptes Socials i Inclusió de la Comissió Europea, ha ressaltat la importància de la iniciativa de garanties infantils com un mitjà per ajudar els infants a sortir de la pobresa i tenir igualtat d'oportunitats. També ha posat èmfasi en què cal assegurar l'accés a serveis i oferir suport addicional als infants en situacions de pobresa o desigualtat, i en la importància de la col·laboració amb coordinadors nacionals i la societat civil.

Stela Grigoras, d'UNICEF Europa i Àsia Central, ha destacat els canvis positius de la garantia infantil a Europa, especialment per als infants en situacions vulnerables. Ha dit  que, tot i les bones pràctiques, hi ha diferències notables entre països en la implementació i tractament de dades. Ha insistit en que cal assegurar una implementació eficaç de les garanties, amb suport tècnic als estats membres i desenvolupant aliances a escala nacional i subnacional.

Ricardo Ibarra, director de la Plataforma d'Infància espanyola, ha explicat que malgrat que  la garantia infantil no pot eliminar completament la pobresa infantil per falta de recursos, sí que pot tenir un impacte significatiu en els casos més greus. Ha subratllat la importància d'actuar en situacions severes amb programes focalitzats i la necessitat d'incloure la veu dels infants en la construcció, implementació i avaluació de polítiques.

Ester Cabanes, directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat de Catalunya, ha valorat positivament la garantia infantil com una part essencial de l'agenda internacional. Ha destacat la importància de conèixer els drets dels infants i adolescents, i la necessitat de suport governamental i social allà on les famílies no poden arribar. Ha ressaltat la necessitat d'estratègies per lluitar contra la pobresa infantil i la violència envers la infància.

Segona taula rodona

La segona taula de reflexió, titulada "Propostes en l'infància des de l'acció local i del sector tercer europeu", ha estat moderada per Ciaran O'Donnell, responsable de projectes d'Eurochild. Aquesta taula estava enfocada principalment a l'àmbit local, complementant les perspectives nacionals i internacionals prèviament examinades.

Mattia de Bei, vocal de la junta de la xarxa Coordinació Nacional de Comunitats d'Acollida (CNCA) d'Itàlia, ha explicat la tasca que fan per combatre la pobresa i la marginació, destacant la situació crítica dels nens vulnerables, especialment els 25.000 menors no acompanyats que hi ha al país. Ha recordat que hi ha una llei del 2017 que protegeix els drets d'aquests menors i la necessitat d'un enfocament integrat en la societat, promovent la justícia restaurativa i l'empoderament dels joves en la transició a la vida adulta.

Henrik Nørgaard, que treballa per a l'entitat Broen de Dinamarca, ha destacat la importància de les activitats extraescolars per a nens de famílies desfavorides. Ha subratllat com aquests programes ajuden a prevenir l'aïllament i l'associació amb comunitats negatives, promovent la inclusió i la participació activa dels nens en la societat. La seva tasca és crucial per a connectar els nens amb oportunitats que els permetin créixer en un entorn positiu i saludable.

Margaret White, directora de Prisms a Malta, ha explicat com treballen en projectes sobre l'autisme i el suport a joves amb desavantatges socials. Ha parlat de problemàtiques com l'ansietat i la depressió, i de la importància de les connexions humanes mitjançant iniciatives com caminades i la creació d'espais segurs per a joves, incloent-hi aquells amb autisme.

Bettina Schwarzmayr, directora educativa de l'Agència d'infància i adolescència (WIENXTRA) de Viena, ha presentat la seva experiència en la inclusió infantil, destacant la necessitat de desenvolupar estratègies integradores per a menors no acompanyats, refugiats i nens amb discapacitats, amb tallers per comprendre i respondre a les seves necessitats específiques.

Elisenda Xifre, presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) de Catalunya, ha explicat com l'entitat lidera els esforços per a l'acompanyament d'infants i famílies en situacions de vulnerabilitat, fent front a desafiaments com la pobresa infantil i la segregació escolar. Ha destacat la digitalització com a eina clau per millorar la gestió i atenció, i ha ressaltat la necessitat de tractar els infants com a ciutadans de ple dret.

Conclusions i reunions de treball

A la conclusió de la jornada, Schuurman i Delgado han coincidit en la importància de la cooperació i la unió en la lluita pels drets dels infants. Han subratllat que la col·laboració entre diversos sectors és essencial per aconseguir canvis significatius i duradors. El seu missatge ha estat clar: només mitjançant esforços conjunts i un compromís ferm es podran superar els reptes i assegurar un futur més just i ple d'oportunitats per als infants. 

Un cop finalitzada la jornada, els ponents internacionals han mantingut sessions de treball amb personal de la Facultat de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés per analitzar quin és l'impacte social que té la recerca a l'hora de definir i avançar en els drets dels infants. També estan previstes trobades amb entitats membres de la PINCAT i la Comissió Internacional de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, i amb Joan Llosada, coordinador de l'Observatori d'Infància del Departament de Drets Socials del Govern de la Generalitat de Catalunya, per conèixer algunes de les polítiques públiques que s'estan duent a terme i l'estat actual de la situació a Catalunya.