Un dels objectius era analitzar quines propostes educatives ofereixen solucions al problema dels discursos d'odi

Ahir dijous, 18 d'abril, DIPLOCAT i CATESCO van organitzar una jornada adreçada a actors educatius, socials i de l'administració sobre educació democràtica i en drets humans com a antídot als discursos d'odi. La jornada es va fer a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona i va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, la jornada va analitzar mitjançant taules rodones i tallers pràctics amb experts catalans i internacionals la guia publicada l'any 2023 per CATESCO que porta per títol Addressing hate speech through education: a guide for policy-makers. Aquesta guia reclama que els sistemes educatius, incloses institucions i educadors, proporcionin entorns d'aprenentatge segurs i inclusius, respectuosos amb els drets humans i que dotin els estudiants dels coneixements, habilitats i actituds necessàries per tenir pensament crític i capacitat per al diàleg intercultural.

Els encarregats d'inaugurar l'acte van ser Teresa Cabré i Castellví, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans; Eduard Vallory i Subirà, president de CATESCO; i Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT. Tots tres van destacar la importància d'acostar aquests debats a la ciutadania per posar l'educació en valors i l'esperit crític en una posició central. L'objectiu final és reduir la polarització creixent de la societat, especialment entre els més joves, i minimitzar d'aquesta manera els fanatismes i les violències. Foraster va afegir que un dels objectius de DIPLOCAT és promoure el diàleg entre persones de Catalunya i de fora i va agrair especialment la participació dels ponents internacionals.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Christopher Castle, director de la Divisió per la Pau i el Desenvolupament Sostenible en el Sector de l'Educació de la UNESCO. Castle va explicar que el document de recomanació adoptat el 2023 per la UNESCO ("Recomanació sobre l'educació per a la pau i els drets humans, la comprensió internacional, la cooperació, les llibertats fonamentals, la ciutadania mundial i el desenvolupament sostenible"), és una revisió de la recomanació adoptada el 1974 i ha permès incloure en l'agenda d'aquesta organització nous temes com ara la igualtat de gènere, la mitigació del canvi climàtic i la salut i el benestar. A més, va fer esment que aquest document vol anar més enllà de l'educació formal i vol esdevenir una eina per fomentar els valors propis de les societats democràtiques per part de tots els actors de la societat. Lligat amb aquesta idea, Castle va fer èmfasi en el valor de l'educació continua, que permet un enfocament d'aprenentatge al llarg de tota la vida per aconseguir societats més pacífiques.

A continuació, una primera taula rodona es va centrar en entendre el concepte de discurs d'odi i com aquest pot afectar el sistema educatiu. Va moderar aquesta taula Cécile Barbeito Thonon, investigadora i formadora a l'Escola de Cultura de Pau (UAB). Carles Fernández Torné, professor associat de Dret Internacional Públic i Justícia Transicional a la Fundació Blanquerna - Universitat Ramon Llull, va començar dient que no hi ha una definició internacional consensuada del terme, però que els discursos d'odi sempre acostumen a adreçar-se envers grups minoritzats i inciten públicament a la violència. També va afegir que és essencial ensenyar Història com a eina de canvi per ser coneixedors de violències passades, tot fent referència al colonialisme i els seus actes atroços. D'altra banda, Cristina Figueras Franquesa, responsable de Verificat Escola, va explicar la feina d'aquesta entitat sense ànim de lucre, que té per objectiu lluitar contra el discurs d'odi i la desinformació. Per a Figueras, l'educació actual hauria de tendir cap a l'educació sociopersonal integral, que ens permeti detectar informacions falses. Va afegir que els centres haurien d'oferir una alfabetització mediàtica informacional, centrada en l'educació emocional i el pensament crític. Finalment, Karlos Castilla Juárez, coordinador de recerca de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, va destacar que els discursos d'odi són un delicte, ja que són actes no protegits per la llibertat d'expressió. En aquest sentit, va explicar que cal posar les víctimes al centre i no els agressors. El discurs d'odi és una oportunitat perduda per aprendre de qui és diferent i de la diversitat, va dir.

La segona taula rodona, moderada per Marina Gay, directora de CATESCO, va analitzar quines propostes educatives ofereixen solucions al problema del discurs d'odi. La primera ponent, Cecilia Barbieri, cap de la Secció d'Educació per a la Ciutadania Global i la Pau de la UNESCO, va ressaltar la complexitat dels discursos d'odi, presents tant a les xarxes socials com a fora, que recullen l'expressió oral i són un mirall dels problemes de la nostra societat. Segons Barbieri, l'escola sola no és suficient per fer-hi front, ja que hi ha una interconnexió d'àmbits i estímuls, i per això cal evolucionar cap a una aproximació del sistema educatiu on hi participin més actors. A continuació, Khrystyna Chushak, cap del programa "Schools for Democracy: Supporting Educational Reforms in Ukraine" de The European Wergeland Center, va exposar que és molt rellevant dotar de més capacitats els docents, que han de tenir una major participació en els processos polítics i burocràtics. Va afegir que hem de considerar les escoles com un tot, on la societat civil i les famílies també hi juguin un paper important. També va dir que s'han de produir més materials didàctics, amb un enfocament de baix a dalt, escoltant els docents que tenen contacte directe amb els  alumnes. Per altra banda, Joan Cuevas Expósito, director general d'Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d'Educació de la Generalitat, va explicar les iniciatives adoptades des del Departament en la línia d'aconseguir una societat més democràtica. Una d'elles és la trobada entre diversos centres educatius catalans per intercanviar bones pràctiques i materials. A més a més, també va defensar que cal tractar la qüestió des de l'ecosistema sencer, no únicament des de l'escola. Va afegir que estem abocant totes les confrontacions de la societat a l'educació, on el docent ja està molt tensionat. Va concloure Anabel Rodríguez Basanta, cap del Departament de Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona, que va presentar la feina que fan, centrada en formacions tant a alumnes com a docents. Rodríguez va defensar que les administracions haurien d'adoptar una visió estratègica comuna, que doni coherència i homogeneïtat a les accions del conjunt de l'administració.

Després d'una pausa der dinar, Kyriaki Messiou, professora d'Educació a la Universitat de Southampton, va oferir una ponència titulada "Crear entorns d'aprenentatge segurs, respectuosos, inclusius i engrescadors". A partir de la seva experiència com a usuària del bus escolar per anar a l'escola, on va veure com noies angleses es burlaven de noies poloneses, va adonar-se de la importància d'observar els infants de primera mà. És per aquest motiu que va endegar un innovador projecte de recerca centrat en els alumnes hard to reach, entesos com aquells que poden tenir algun tipus de dificultat al llarg de l'escolarització, de diversos centres d'Europa. Aquesta investigació se centra en la veu dels estudiants i el diàleg, tot designant alguns alumnes com a investigadors o co-investigadors i afavorint una participació activa en la planificació de les classes i la pròpia avaluació. Messiou va parlar dels resultats en el centres d'educació primària, on tant docents com alumnes coincideixen en que l'experiència havia estat molt positiva, ja que havia augmentat la implicació dels infants, la comunicació del que sentien, i la seva capacitat d'observació i reflexionar, entre d'altres aspectes. Per acabar, Kyriaki va compartir els materials usats en la recerca, però va fer èmfasi que és necessari adaptar-los a cada context concret.

Per cloure la jornada, es van organitzar quatre tallers que van permetre els participants aprendre d'una manera més distesa i interactiva. Els tallers van ser els següents:

• Taller 1. Educació democràtica per generar cultures de centre que esperonin la diversitat i la inclusió, a càrrec de Laura Farré Riera i Jesús Soldevila Pérez, de la Universitat de Vic, i Kyriaki Messiou, de la Universitat de Southampton.
• Taller 2. Un enfocament integral d'escola i centrat en l'alumnat, a càrrec de Khrystyna Chusak, de The European Wergeland Center, i Eulàlia Sanz Armengol, de CATESCO.
• Taller 3. Enfortint la capacitat dels educadors per abordar el discurs d'odi, a càrrec de Cécile Barbeito Thonon, investigadora i formadora a l'Escola de Cultura de Pau (UAB).
• Taller 4. Deconstrucció del discurs d'odi: escola, famílies i comunitat, a càrrec de Ljubov Lissina i Xavier Baró Urbea, formadors del Consell d'Europa i membres d'Ahead.