El mar és el futur

La biòloga xilena-alemanya Verena Häussermann i el científic Josep-Maria Gili debaten sobre la importància de protegir el fons marí

El tercer debat del cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT, ha tractat sobre la importància del mar per a l'ecosistema. El cicle inclou una sèrie de debats amb mirada de dona sobre les grans qüestions que en el futur seran eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, durant el qual destacades científiques de Llatinoamèrica debaten amb divulgadors catalans qüestions com ara la pandèmia, el clima, l'aigua, la biodiversitat o la muntanya.

En aquesta tercera sessió, la biòloga xilena-alemanya Verena Häussermann, investigadora associada de la Universitat Catòlica de Valparaíso, i Josep-Maria Gili, catedràtic investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, han debatut sobre el fons marí. Gili ha iniciat la conversa tot preguntat per la relació particular de Haüssermann amb la Patagònia xilena. La científica ha comentat la sorpresa que per ella va suposar observar la biodiversitat de les aigües dels fiords xilens i la troballa de grans colònies de coralls en aigües tan fredes, un descobriment que tot just ha començat perquè les dimensions i la varietat del terreny albiren encara moltes i noves sorpreses. En aquest sentit, Gili ha remarcat que els coralls d'aigües fredes són un dels objectius més importants de la recerca biològica actual.

En aquest sentit, Häussermann ha assenyalat que els darrers deu anys s'ha notat molt la incidència de l'agricultura, l'activitat humana i el canvi climàtic en les colònies de coralls i que en zones que abans n'eren plenes actualment n'han desaparegut la major part dels exemplars. Un altre dels efectes negatius és degut a activitats de la mateixa naturalesa, com per exemple l'activitat volcànica,  perquè moltes plantes no toleren bé la falta d'oxigen i la seva desaparició altera tota la cadena vital. En aquest punt, Gili ha posat sobre la taula si no s'utilitza massa l'excusa del canvi climàtic per justificar aquests canvis i alhora és menysté l'efecte nociu de l'activitat humana, assenyalant la pesca industrial excessiva i l'ús de nutrients per augmentar-ne la producció. A parer de Häussermann, el canvi és producte de múltiples factors i el canvi climàtic ho agreuja.

Tots dos han coincidit en posar èmfasi en la importància de la conservació de la biodiversitat marina perquè assegura la supervivència de l'ecosistema. Häussermann ha parlat dels "animals bioenginyers", que donen refugi a altres espècies, i per tant n'asseguren la supervivència. Així doncs, amb la destrucció d'algunes espècies, d'altres ocupen el seu lloc i ja no en permeten la reproducció. Per això "com més complet és l'ecosistema, més estable i resistent es manté", ha dit.

Arribats a aquest punt, ambdós científics han assenyalat la importància de les anomenades "àrees marines protegides o reserves marines", en les quals s'estableixen diferents nivells de protecció i d'activitats permeses, però no n'hi ha prou amb la denominació, sinó que hi ha d'haver també una actuació clara de vigilància sobre aquestes.

"La protecció del fons marí passa per un compromís global de la societat, però els científics també hauríem d'estar compromesos amb la societat i alertar-la", ha dit Gili. Per la seva banda, Häussermann ha insistit que ens trobem davant "una emergència mediambiental, ja que perdem una espècie cada set minuts" i per això "hem de treballar conjuntament per preservar el mar, perquè ocupa el 71% de la superfície del planeta". "El mar és el futur", ha reblat.

Per concloure el debat, ambdós ponents han insistit en la importància de la recerca i han evidenciat la incongruència de destinar tants esforços científics i econòmics a buscar vida en altres planetes, en lloc destinar-los a conèixer "del tot" la vida en el nostre.

La jornada ha conclòs amb la projecció del curtmetratge Regalos de plata, dirigit per Eddie Frost, sobre la recerca del fons marí a la Patagònia xilena. El documental segueix a Verena Häussermann mentre explora els rics ecosistemes i destaca els reptes clau per a la vida silvestre allà. La pel·lícula fa una crida per a una millor comprensió de la zona i perquè les àrees marines protegides s'estableixin urgentment. En cas contrari, aquests "regals de plata" es perdran per sempre.

Properes xerrades

El cicle Científiques pel medi ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

En les properes sessions del cicle hi participaran:  Claudia Suseth-Romero, guatemalenca inventora d'un mètode natural de descontaminació de l'aigua;  Tatiana Espinosa, guanyadora del Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award per la seva tasca a l'Amazònia; Brigitte Baptiste, directora de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia durant vuit anys; i Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina. Les acompanyaran els divulgadors científics catalans Ramon Folch, Àlex Richter-BoixDavid Bueno i Vladimir de Semir.