La recuperació econòmica post-pandèmia és una bona oportunitat per aplicar noves polítiques del temps

Tret de sortida a un cicle digital de tres xerrades organitzat per DIPLOCAT i l'associació Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society

DIPLOCAT i l'associació Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society han organitzat la primera d'una sèrie de tres xerrades telemàtiques sobre la política dels usos del temps i la seva afectació sobre la vida quotidiana de les persones. Al llarg de les tres sessions previstes s'exposaran bones pràctiques en polítiques del temps en municipis catalans i europeus. A més, les conclusions del cicle seran una aportació més per a la futura Declaració de Barcelona pels usos del temps, prevista per a la propera tardor.

El primer debat del cicle, sobre "La recuperació econòmica sostenible post-covid-19", ha comptat amb la participació de Sílvia Llorente, Research & Policy Officer de l'Observatori Metropolis, com a moderadora; Sònia Ruiz, directora de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps de la Gerència Municipal de l'Ajuntament de Barcelona; Sabina Scola, de l'Oficina d'estadístiques i horaris de l'Ajuntament de Bolzano; Dolors Corominas, membre de la Junta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona; i Balazs Fejes, expert sènior en planificació de la mobilitat del Centre de Transport de Budapest.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, ha donat la benvinguda als assistents i ha explicat que som davant un tema emergent i per tant el debat és més necessari que mai. Foraster ha dit que hi ha un ampli consens sobre "la necessitat d'impulsar canvis que ens homologuin a la resta d'Europa i ens portin uns horaris més racionals i saludables, que ens permetin gaudir de més temps lliure i fer-ne un ús més eficient". També s'ha referit al debat europeu sobre l'eliminació dels canvis d'hora estacionals, tot i que de moment no hi una unanimitat clara entre països sobre aquest tema.

Els ponents han posat en comú les iniciatives sobre usos del temps que estan implementant en els respectius municipis, sovint amb caràcter innovador, com a mostra de compromís polític per avançar en aquest àmbit. El model de l'Ajuntament de Barcelona, segons ha explicat Sònia Ruiz, es basa en la integració d'un model transversal en les polítiques del temps i en una recuperació econòmica post-covid-19 basada en la justícia i l'equitat en termes de gènere, en el respecte mediambiental i en l'eficiència. S'han posat en marxa dues iniciatives. La primera és d'organització interna de la pròpia institució i els òrgans que la conformen, posant la vida de les persones al centre. Es tracta d'un seguit de recomanacions que tenen en compte les especificitats de cada persona i el conjunt de la unitat per a la qual treballa. La segona iniciativa s'adreça al conjunt de la població que viu al municipi. Es tracta del projecte Concilia, centrat en els infants fora de l'horari escolar.

Des d'Hongria, Balazs Fejes ha explicat el programa A casa Budapest, que ha començat a implementar el nou govern municipal. Un dels pilars del programa és la ciutat verda i fa referència també a la necessitat urbana de crear "una ciutat de 10 minuts", en què es redueixin les distàncies i es promocioni la vida de barri. Això implica la reducció del transport particular i l'augment del transport públic, crear vies segures per als més petits que van a escola i per al conjunt de la població en el seu dia a dia, millorar l'aire de la ciutat amb la reducció de les emissions de CO2 i promocionar els productes de quilòmetre zero. L'objectiu final és aconseguir una ciutat plena de vida sana on es prioritzin els productes locals.

Dolors Corominas ha parlat del debat que va sorgir al municipi de Solsona arran de la pandèmia sobre l'adequació de l'economia als horaris i les restriccions del moment. En aquest sentit, totes les botigues es van posar d'acord per establir un horari compactat, d'acord amb l'Ajuntament. La prova pilot inicial va ser tot un èxit, que va permetre millorar la vida social, laboral i personal de moltes persones. Segons Corominas, ara caldria traslladar aquest pacte entre comerços i Ajuntament a l'ordenament jurídic.

Finalment, des de Bolzano, Sabina Scola ha exposat la necessitat existent a nivell global i local de conciliar la vida familiar i laboral. A Bolzano es va formar una taula de diàleg amb els sindicats, el Comitè Únic de Garantia, el Comité d'Igualtat, l'Oficina de Personal i l'Oficina del Temps de l'Ajuntament. Entre les accions que es van plantejar hi ha modalitats flexibles de treball, essent un exemple clau el smart working que ja s'havia introduït a nivell nacional i regularitzat l'any 2017. Aquest sistema introdueix una nova forma de treballar, inherent a l'espai-temps i que s'adapta a les necessitats i condicions de cada persona. Són elements clau els llaços de confiança entre treballador i ocupador, la col·laboració per assolir els objectius de la institució o empresa i l'optimització d'eines i tecnologies. El que va començar com una prova pilot, avui és una política ben establerta.