La ciutat a 15 minuts: possibilitat o utopia?

DIPLOCAT i l'associació Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society han organitzat la segona xerrada del cicle internacional sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps

La ciutat a 15 minuts és un concepte que encara no ha arribat al gran públic però que des de fa un temps circula entre els experts i tècnics en urbanisme que estan més sensibilitzats per qüestions com la sostenibilitat i el medi ambient. És una iniciativa molt ambiciosa que no només pretén canviar la manera com estan pensades les ciutats, sinó també els hàbits dels qui hi viuen. La idea bàsica darrera del concepte és que tots els serveis bàsics que necessitem per al nostre benestar i vida diària, incloent-hi la feina i l'escola, haurien de trobar-se en un radi abastable en 15 minuts.

Per debatre sobre els avantatges, els problemes i els reptes que planteja la iniciativa, DIPLOCAT i l'associació Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society han organitzat un acte amb el títol "La ciutat a 15 minuts i la mobilitat sostenible". L'acte forma part d'un cicle internacional sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps que va començar el 20 de maig. Els convidats eren Alexiane Zelinsky, tècnica de l'Agència de Mobilitat del Departament de Transports de l'Ajuntament de París; Francesca Zajczyk, delegada d'Igualtat d'oportunitats de l'Ajuntament de Milà; i Mariona Conill, enginyera de l'Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Alexis Serra, que fins fa uns dies era el coordinador de l'Oficina per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, ha donat la benvinguda als participants. Serra ha explicat que és un moment de transformació de la nostra societat i la política ha d'actuar, i sobretot és el moment "que el món local assumeixi que les polítiques del temps són garantia de benestar i qualitat de vida de les persones". També s'ha mostrat partidari d'incorporar la perspectiva del temps a les polítiques locals i de definir "una estratègia i coordinació entre administracions públiques de diferent nivell absolutament necessària".

A continuació, Eva Garcia Chueca, investigadora sènior del programa Global Cities del CIDOB, ha centrat el tema en qualitat de moderadora. Ha dit que la crisi econòmica primer, i la sanitària després, ens conviden a avançar en l'àmbit de les polítiques mediambientals, i que a més la pandèmia també ens ha obligat a fer més vida de barri. Ha lloat la iniciativa de la ciutat a 15 minuts perquè combina ecologia i proximitat, però ha avisat de la seva complexitat perquè implica canvis en el model de vida de les persones i en els usos de la ciutat.

La primera ponent en intervenir ha estat Alexiane Zelinsky, que ha parlat de la ciutat de París. Allà s'han plantejat tres grans objectius: crear "espais de respiració" en una ciutat que és molt densa, amb més zones verdes i boscos urbans; crear nous espais de convivència per promoure la vida de barri; i promoure els serveis i el teixit econòmic local. Han endegat processos participatius per consensuar quina és la millor manera d'assolir aquests objectius i una de les primeres conclusions, lògica, és que cal reduir la mobilitat i que aquesta passi a ser de llarga distància a proximitat. Per passar d'una "ciutat de cotxes" a una "ciutat de vianants" estan promovent els carrils bici i restringint el pas de vehicles a una àmplia zona del centre de la ciutat. Entre els principals reptes de futur, Zelinsky s'ha referit als intangibles, que per la seva naturalesa són els més difícils d'aconseguir, perquè impliquen canvis de mentalitat i de costums.

Francesca Zajczyk ha començat fent una reflexió genèrica sobre la dimensió espai-temps a les ciutats i després s'ha centrat en el cas de Milà, que és el que coneix de primera mà. L'any passat van aprovar el Document Milà 2020: estratègies d'adaptació, que recull diverses propostes per repensar els horaris i la mobilitat. També ha explicat un projecte per promoure l'ús del transport públic per anar a escola i un altre per promoure les feines de proximitat, com a solució intermèdia entre el teletreball i la feina presencial. Zajczyk considera que tant la pandèmia com la modernització de l'Administració creen una situació favorable a reorganitzar les ciutats i els usos del temps, però també ha avisat d'un perill conegut, com és la pressió immobiliària que dificulta l'accés a l'habitatge.

La tercera en intervenir ha estat Mariona Conill, que no parlava en nom d'una ciutat sinó de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que aplega 36 municipis. Això fa que coincideixin en considerar la mobilitat sostenible com a eix vertebrador del territori, però que ampliïn l'objectiu de ciutat a 15 minuts a escala metropolitana, fins als 45 minuts. Conill ha exposat diverses iniciatives que s'estan promovent des de l'AMB, com ara l'ús conjunt de bicicletes o la millora en els accessos al transport públic. També ha coincidit en què és bàsic aconseguir canviar els hàbits dels ciutadans i que els desplaçaments per anar a la feina i a l'escola siguin realment sostenibles. Un altre sector que cal sensibilitzar, ha dit, és el de la logística i el repartiment. Segons ella, el gran repte és conciliar el ritme frenètic de les ciutats globalitzades amb el ritme més tranquil que implica una iniciativa com la de la ciutat a 15 minuts.

En el torn obert de paraules final s'ha parlat sobre el cas específic de la gent gran, que sovint queda fora de les planificacions urbanes, i també de les persones que viuen fora de la ciutat però s'hi desplacen per fer-hi feina. Finalment, totes han coincidit en què seria molt útil poder disposar d'una xarxa organitzada de ciutats per intercanviar bones pràctiques sobre aquest assumpte, així com dificultats i reptes a l'hora d'aplicar els diferents projectes.

Enllaços relacionats