La cronobiologia centra el debat de la darrera sessió del cicle internacional sobre bones pràctiques municipals en polítiques del temps

Avui ha conclòs el cicle de debats telemàtics sobre la política dels usos del temps i la seva afectació sobre la vida quotidiana de les persones organitzat per DIPLOCAT i l'Associació Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

El tercer i darrer debat del cicle, sobre "La cronobiologia aplicada al nostre dia a dia", ha comptat amb la participació d'Anne Le Floch, vicepresidenta de Rennes Métropole; Glòria Plana, regidora de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Girona i Àngel Puig, regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament d'Argentona. La moderació de la sessió ha anat a càrrec de María de los Ángeles Rol de Lama, professora titular de Fisiologia i codirectora del grup d'investigació CronoLab de la Universitat de Múrcia.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, ha donat la benvinguda als assistents i ha recordat que estem vivint una època crucial a l'hora de reorientar polítiques del temps a les organitzacions i a les administracions públiques. Foraster ha recalcat que "la pandèmia ha accelerat la implementació d'iniciatives que probablement transformaran les ciutats i els nostres hàbits quotidians. Són canvis que han vingut per quedar-se".

Seguidament, Rol de Lama ha fet una introducció per explicar què és la cronobiologia, una disciplina que estudia els ritmes vitals, anomenats circadiaris, els quals regulen diferents processos del nostre cos en cicles de 24 hores aproximadament, sobretot mitjançant el ritme de son i vigília. La professora ha explicat que la disrupció d'aquest ritme intern ha anat lligada sovint a problemes de salut física i mental, i per tant, la implementació de polítiques publiques que millorin la gestió del temps comporta també la millora de la qualitat de vida de les persones. A continuació, la moderadora ha donat pas als ponents participants.

El primer en intervenir ha estat, Jean - Yves Boulin, coordinador de la Xarxa Europea de Ciutats pels usos del temps, que ha explicat què és i quina tasca realitzen des de l'associació. L'entitat compta amb la participació d'organitzacions i entitats locals de diversos països de la Unió Europea i va néixer de la necessitat d'establir un espai de col·laboració i intercanvi entre els diferents municipis i regions europees, en polítiques d'usos del temps.

Des de Rennes, Anne Le Floch ha explicat l'estratègia que segueixen a la regió de la Bretanya des de l'any 2002. L'objectiu de Rennes Métropole és implementar polítiques públiques per aconseguir la modificació dels hàbits horaris de la ciutadania mitjançant la descongestió de la metròpoli. A la regió s'han dut a terme diverses iniciatives, estudis i projectes. Se n'han destacat dues. La primera va ser un decalatge en els horaris d'entrada a la Universitat de Rennes 2 per disminuir l'afluència de gent al metro fins a un 17%. La segona fa referència a un estudi que pretenia conscienciar a la població sobre l'ús del temps i habilitar el debat de la reforma horària. Hi van participar empreses i ciutadania i es va concloure que la concentració de l'activitat de la ciutat venia determinada principalment per dos vectors: el laboral i l'educatiu.

Per la seva banda, Glòria Plana ha puntualitzat el ferm compromís de l'Ajuntament de Girona amb la reforma horària. Aquest es va materialitzar el 2015 amb el Compromís de la Puntualitat, una eina d'autoavaluació que contribueix a la millora de l'eficiència en l'ús del temps en els canals de comunicació i participació interns i externs de la ciutat i l'Ajuntament de Girona. Al llarg d'aquests anys, aquest compromís s'ha ampliat a través de dues línies. La primera és la Xarxa Gironina per la Reforma Horària, pionera a Catalunya i formada per més de 50 empreses de la ciutat. Es tracta d'un espai de participació d'entitats que volen aplicar i donar a conèixer mesures concretes en relació amb la reforma horària. Entre altres accions que s'han impulsat hi trobem un programa de lideratge per millorar la gestió i la planificació del temps dels equips de treball de les empreses. En les properes setmanes es convocarà la 1ª Edició dels Premis Xarxa Gironina per la Reforma Horària. La segona és el Pacte del Temps de Girona, un projecte per impulsar una reorganització d'horaris en la població per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Des del 2016 s'han convocat dues taules sectorials, d'educació i cultura per tal d'identificar i implementar els reptes per seguir treballar cap a una plena reforma horària.

A continuació, Àngel Puig ha parlat de la importància de considerar horaris adequats pel jovent, també en les seves activitats d'oci, i les bones pràctiques internes del monitoratge. En aquest sentit, a Argentona es va crear l'any 2015 una taula pel Pacte del Temps amb comerciants del municipi, empreses, escoles i entitats del món del lleure, amb la intenció de tenir una influència notable en el món juvenil. Aquest objectiu es va implementar en dos àmbits. En l'àmbit del lleure, on es va aconseguir un canvi d'hàbits d'horaris de tota la seva activitat. Unes mesures que van comptar amb el suport, compromís i acceptació també de les famílies. I a les escoles, on malgrat hi va haver un punt més de reticència, també es va tenir  repercussió en el seu dia a dia.  D'altra banda, aquestes mesures han tingut un efecte en cadena inevitable: avançant-se els horaris de cultura i d'oci de la ciutat, així com també el dels comerços. Segons Puig, des d'Argentona, on la implementació d'aquests canvis ha estat relativament fàcil, tenen el compromís de difondre i compartir l'experiència amb les màximes organitzacions per tal d'assolir una participació més àmplia.

Finalment, Ariadna Güell, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, ha conclòs el cicle. Les conclusions serviran per donar contingut a la futura "Declaració de Barcelona pels usos del temps", prevista per la tardor d'enguany.