Un de cada cinc europeus està en situació de pobresa o exclusió social

A les portes del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, la Taula del Tercer Sector de Catalunya i DIPLOCAT han organitzat un debat sobre la garantia d'ingressos mínims, una política clau per reduir la pobresa agreujada per la pandèmia

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull i el CTESC (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya) han organitzat un nou debat del cicle Europa Social que, en aquesta segona edició, s'ha centrat en la garantia d'ingressos mínims des d'una perspectiva europea. Les polítiques que asseguren uns mínims vitals són clau per reduir una pobresa que era crònica abans de la pandèmia però que, amb la Covid, ha empitjorat.

El 21% de la població europea està en risc de pobresa o exclusió social (92,4 milions de persones), segons les últimes dades d'Eurostat (Living conditions in Europe, poverty and social exclusion. Octubre 2020). La pobresa colpeja més a les dones que als homes (22% dones vs. 20% homes), a les llars monoparentals (2 de cada 5 són pobres, 40%) i a les persones joves de 18 a 24 anys (27%). Pel que fa a la radiografia espanyola i catalana, la taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26%. Es calcula que a l'Estat hi ha 4,5 milions de persones (9,5% de la població) que viuen en situació de pobresa severa, és a dir, que sobreviuen amb menys de 535€ al mes per cobrir totes les necessitats com habitatge, alimentació, roba, energia, etc. (EAPN ES 'El Mapa de la pobreza severa en España'. Setembre, 2021). A Catalunya, la taxa de risc de pobresa i exclusió social és del 26% (més d'1.600.000 persones), les pitjors dades de pobresa dels últims 10 anys, i d'aquestes unes 850.000 estarien en una situació de pobresa severa (Enquesta de Condicions de Vida. IDESCAT, 2021).

El president del CTESC, Toni Mora, ha donat la benvinguda als participants i tot seguit ho ha fet també la secretària general de DIPLOCAT. Laura Foraster s'ha referit al noble objectiu d'erradicar la pobresa i ha denunciat la paradoxa que "en un món amb un elevat grau de desenvolupament econòmic, recursos financers i tecnològics, malauradament encara hi ha milers de persones que viuen en la pobresa dins les fronteres d'Europa". També ha recordat que aquesta no afecta només a persones excloses del mercat de treball, sinó també a treballadors i treballadores "que duen a terme les seves activitats professionals en condicions precàries, que no els permeten sortir del cercle de la pobresa".

La presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina, ha assegurat que les dades de pobresa a Catalunya són "les pitjors dels últims 10 anys" perquè "les polítiques socials que s'han aplicat en aquesta última dècada no han funcionat. El sistema de protecció i drets socials no és suficient i tampoc té prou musculatura per fer front als greus estralls de l'actual crisi social". En aquest sentit, reclama "revisar bé totes les eines i mesures que s'han desenvolupat en l'última dècada per veure perquè segueixen encallades" i ha recordat que també "cal veure què estan fent altres territoris europeus a l'hora d'afrontar aquest repte [el de la reducció de la pobresa], perquè és global".

A continuació han intervingut el professor Manuel Aguilar, de l'Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, que ha explicat els diferents mecanismes que  tenen els estats per establir una garantia d'ingressos per a la ciutadania, i el professor Giovanni Gallo, de la Universitat Sapienza de Roma, que ha parlat del marc europeu, dels passos i les prioritats adoptats per la UE per assegurar l'ingrés mínim i l'adequació dels salaris mínims en els estats membres, però també de la diversitat de criteris i la jungla burocràtica que sovint impliquen.

Les bones pràctiques europees han centrat la segona part del debat, en què  s'ha comptat amb les experiències de Finlàndia, Alemanya, Escòcia i Catalunya, que mitjançant diferents sistemes miren de garantir els recursos mínims que són necessaris perquè les persones amb més dificultats puguin cobrir les seves necessitats més bàsiques i, per tant, tinguin una vida digna.

  • El cas de Finlàndia l'ha explicat Minna Ylikännö, especialista sènior al Ministeri d'Afers Econòmics i Ocupació. Entre 2017-2018, Finlàndia va aplicar una prova pilot de renda bàsica universal, proporcionant uns ingressos mínims (560 €/mes, sense cap condició) a 2.000 persones que estaven a l'atur. Les conclusions són que no es desincentiva la cerca de feina i que hi ha una lleugera millora del nivell de vida i sobretot una millora del benestar mental.
  • Arne Baumann, cap del Secretariat de la Comissió del Salari Mínim a Alemanya, va explicar que aquest es va introduir el 2015 després del debat polític sobre les reformes radicals del mercat laboral del 2003-2005. Actualment, el salari mínim per hora a Alemanya és de 9,60 EUR i els increments es decideixen cada dos anys. El Secretariat que dirigeix Baumann és responsable de l'avaluació de l'impacte del salari mínim. El que observen és un augment significatiu dels salaris per hora a la part inferior de la distribució salarial, un impacte molt menor en els salaris mensuals a causa dels minijobs (ocupació reduïda), i que el risc de pobresa no varia significativament, ja que sovint és més el resultat de poques hores de treball (o cap) en lloc d'un salari baix per hora.
  • El cas d'Escòcia l'ha explicat Joey Laurie, responsable a Homes for Good del suport a l'arrendament i el lloguer. Ha parlat del crèdit universal, que  és una sola prestació destinada a cobrir totes les necessitats més bàsiques en un pagament únic. Està destinada a persones amb pocs ingressos, sense feina o que no poden treballar i es paga mensualment (en alguns casos dues vegades al mes). El crèdit universal integra 6 prestacions, com una finestreta única, que unifica 6 ajuts, entre els quals una prestació per a la infància, l'habitatge o el subsidi d'ocupació.
  • Finalment, Òscar Riu, director general de Relacions Laborals, Treball Autònom i Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat de Catalunya, ha parlat dels plans del govern en aquest àmbit. Ha explicat que han aprovat una estratègia sobre ocupació fins al 2030 i que cal treballar encara més per reduir les situacions de precarietat i vulnerabilitat. També s'ha referit a la renda garantida de ciutadania (RGC), una eina impulsada des del Departament de Treball i Afers Socials que busca la inserció i l'autonomia de les persones a partir de valors com la universalitat, la solidaritat i la complementarietat. Segons Riu, però, l'objectiu és que les persones que la necessitin es vegin obligades a utilitzar-la el mínim temps possible.

Enllaços relacionats