DIPLOCAT presenta un document sobre bones pràctiques internacionals en la gestió horària

D'esquerra a dreta: Laura Foraster, Ariadna Güell i Eva Garcia Chueca

La presentació s'ha fet en el marc de la Time Use Week, conjuntament amb la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society

Aquest matí s'ha presentat al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona el document amb les aportacions i conclusions d'un cicle de tres debats internacionals sobre polítiques del temps organitzats per DIPLOCAT i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) els passats mesos de maig i juny. L'acte formava part de la Time Use Week que es fa al llarg d'aquesta setmana, i més concretament d'una trobada municipalista d'intercanvi de bones pràctiques de polítiques locals i regionals que es fa avui i que compta amb la col·laboració de DIPLOCAT.

En la seva intervenció, Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, s'ha felicitat pel fet que en els darrers anys s'ha aconseguit situar el tema dels usos del temps en el debat ciutadà i en l'agenda de la majoria d'institucions públiques, i ha recordat "la tasca pionera de les entitats locals, que han liderat històricament la implementació d'aquestes polítiques". En aquest sentit, ha explicat que "DIPLOCAT se suma a l'objectiu comú d'impulsar canvis horaris que ens homologuin a la resta d'Europa, per tal d'aconseguir horaris més racionals i saludables i així gaudir de més temps, economitzar-lo i fer-ne un ús més eficient".

Foraster s'ha referit igualment a l'àmbit europeu i al debat actual sobre noves formes d'organitzar i regular el temps de treball, sobretot a partir de l'auge del teletreball a conseqüència de la pandèmia, i a debats com la desconnexió digital o la setmana laboral de quatre dies, temes que formen part tots ells de l'agenda de la Time Use Week. 

En l'acte també hi han intervingut Ariadna Güell, co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, i Eva Garcia Chueca, investigadora sènior del programa Ciutats Globals al CIDOB, que va participar com a moderadora durant el cicle de debats. Güell ha destacat que dels debats se'n desprèn la necessitat de sensibilització i participació de la ciutadania en qualsevol modificació de l'organització temporal, que cal poder avaluar l'impacte de les mesures introduïdes i l'ús de proves pilot inicials, que permetin adaptar les polítiques a la realitat concreta i avaluar què funciona i què no.

Entre les principals conclusions que podem trobar al document hi ha les següents:

  1. Les ciutats es troben davant d'una oportunitat per potenciar i ampliar les polítiques del temps. El xoc de la covid-19 i la implementació de l'Agenda 2030 han fet repensar com es gestiona el temps, tant a nivell individual com social, però a més moltes de les polítiques  presentades en els debats miren de donar resposta a reptes que les ciutats ja tenien anteriorment, provocats per diferents crisis de caire social, de cures, econòmic i mediambiental, entre d'altres.
  2. Les polítiques del temps urbanes van començar els anys 90 i per tant ara ens trobem en una segona fase, en què es reforcen alguns dels pilars fonamentals dels anys 90 i entren amb força altres de nous. Entre aquells que es mantenen, s'identifica clarament l'enfocament feminista, enriquit pels avenços de les darreres dècades, especialment des de la vessant de les cures i la coresponsabilitat. També prenen una rellevància major els aspectes relacionats amb la salut, la digitalització i la participació ciutadana. Com a incorporació, destaca el factor de la sostenibilitat com a peça clau, així com la recuperació econòmica.
  3. Tot i el rol clau de les administracions públiques per incentivar polítiques del temps, la col·laboració publicoprivada és clau per aplicar mesures de temps efectives i transversals que arribin a tota la ciutadania, com s'ha vist en diferents exemples d'aliances entre comerciants i ajuntaments a París o Budapest. Per fer polítiques del temps, és fonamental implicar les empreses, els treballadors i els instituts de recerca del territori.
  4. Els municipis són la peça clau per al desenvolupament de polítiques del temps per la seva proximitat a la ciutadania. Però els ajuntaments tenen recursos i competències limitats i per això calen aliances amb altres administracions (metropolitanes, regionals, estatals i internacionals) per dinamitzar el treball en xarxa.

En línia amb aquest darrer punt, cal dir que el cicle de debats organitzats per DIPLOCAT i la BTUI ha servit per rellançar i ampliar la xarxa de ciutats conscienciades per aquesta temàtica a nivell europeu i internacional. Durant la trobada municipalista que té lloc avui a Barcelona, està previst  formalitzar la reactivació de la Xarxa local i regional de governs per les polítiques de temps. En aquesta trobada hi participen municipis de tot Catalunya i d'Europa com Barcelona, Terrassa, Girona, Lleida, Estrasburg, Rennes, Milà o Bolzano, entre d'altres.