L'enginyera forestal peruana Tatiana Espinosa i el biòleg Àlex Richter parlen sobre el perill de la desforestació en un nou debat de Casa Amèrica Catalunya i DIPLOCAT

El cinquè debat del cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT, ha tractat sobre la importància de controlar la tala d'arbres per evitar la degradació dels boscos i assegurar la supervivència de l'ecosistema que genera al seu voltant. El cicle inclou una sèrie de debats amb mirada de dona sobre les grans qüestions que han de ser eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, durant el qual destacades científiques de Llatinoamèrica debaten amb divulgadors catalans qüestions com ara la pandèmia, el clima, l'aigua, la biodiversitat o la muntanya.

En aquesta cinquena sessió, l'enginyera forestal Tatiana Espinosa, que lluita per protegir el bosc amazònic a la conca del riu Las Piedras, a Madre de Dios (Perú), i el biòleg Àlex Richter-Boix, han debatut sobre el perill de la desforestació per a la supervivència del planeta Terra. Espinosa ha assenyalat que el problema de la desforestació és conseqüència, sobretot, de la tala il·legal d'arbres, la mineria, el canvi en la producció agrícola i la construcció de carreteres. Les dades científiques evidencien el greu problema però no aconsegueixen despertar la consciència d'actuar per revertir-lo, i per això creu que  és necessari "recuperar els vincles entre les persones i la natura més enllà de les dades científiques". Boix ha coincidit en el diagnòstic. A parer seu, cal passar d'un missatge purament científic i acadèmic a un de més emocional. "Per redreçar el problema cal més sociologia que ecologia", ha dit.

Espinosa ha estat contundent en afirmar que els boscos són necessaris per combatre el canvi climàtic, perquè cap procés de reforestació o replantació d'un bosc podrà recuperar tota l'essència d'un bosc primari (no reforestat). El bosc constitueix una  estructura vertical d'una varietat immensa de plantes, que generen l'hàbitat de milers d'organismes. Per evidenciar la importància dels boscos, Espinosa ha posat sobre la taula unes dades sorprenents: un sol arbre pot acollir fins a 5000 espècies diferents d'insectes i un arbre gran com els de l'Amazònia bombeja fins a 1000 litres d'aigua al dia, creant els anomenats "rius voladors", unes corrents d'aire que transporten aquesta aigua a zones més elevades, afavorint la generació de rius que després ajuden a nodrir nuclis poblats elevats. Per la seva banda, Boix ha reafirmat aquest argument tot assenyalant que la desforestació posa en risc un total de 10.000 espècies d'éssers vius i pot canviar tot l'ecosistema.

Segons Espinosa, ens trobem davant la sisena extinció massiva de l'espècie dels vertebrats produïda pels humans, és a dir per vertebrats mateixos. L'Amazònia està arribant a un punt de no retorn, a partir del qual pot col·lapsar. Si col·lapsa, degrada el bosc i aquest deixa d'emetre aigua i de prestar servei a tot l'ecosistema que l'envolta. L'enginyera ha assenyalat que la seva tasca al Perú és important perquè malgrat que quan es parla de l'Amazònia tothom pensa en el Brasil, cal tenir present que el 50% del territori del Perú és Amazònia, l'extensió més gran després de la brasilera. En aquest sentit, ha posat com a exemple que l'any 2020 el Perú va establir un rècord de superfície desforestada, equivalent a 1.150 estadis de futbol al dia.

Espinosa ha explicat que un altre dels factors de la desaparició dels boscos és la mineria, que a part de causar contaminació també comporta el tràfic de persones, mentre que la construcció de carreteres és la peça inicial en el procés de desforestació. A partir d'aquí, s'estableix una cadena que s'inicia quan les zones desforestades es cremen per iniciar un nou cultiu i, com que són zones degradades, l'incendi s'estén cremant zones de bosc primari.

Pel que fa a la necessitat de reforestació per mantenir l'equilibri i els recursos naturals, Espinosa ha posat l'exemple del Shihuahuaco, un tipus d'arbre de fusta dura de molt bona qualitat per la seva resistència, però la tala del qual no és sostenible perquè necessita molts anys per créixer. Per això, afirma que cal parar la tala dels arbres de fusta dura. No sols es tracta de conservar el boscos, sinó també de no degradar-los, perquè en definitiva són "bancs genètics", ha dit.

L'enginyera peruana ha explicat que els arbres grans estan connectats amb els arbres petits, establint cadenes neuronals mitjançant les quals comparteixen recursos i informació. En tallar els arbres grans, estem tallant "el centre d'energia del bosc" i generem la cadena de desforestació. "Estudiem els arbres com un producte que ens facilita fusta, però l'hauríem d'estudiar com un ésser viu, que ens ho dóna tot", ha dit Espinosa, que creu que "estem matant la gallina dels ous d'or".

Properes xerrades

El cicle Científiques pel medi ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

En les darreres dues sessions del cicle hi participaran Brigitte Baptiste, directora de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia durant vuit anys,  i Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina. Les acompanyaran els divulgadors científics catalans David Bueno i Vladimir de Semir.