La biòloga colombiana Brigitte Baptiste i el periodista i professor Vladimir de Semir parlen sobre el paper crucial de la biodiversitat en un nou debat de Casa Amèrica Catalunya i DIPLOCAT

El sisè debat del cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT, ha tractat sobre la biodiversitat i la necessitat d'anar més enllà de la visió imperant d'un món dual i heterosexual, cap a una concepció més oberta que reconegui la diversitat del planeta i de tots els éssers vius que l'habiten. El cicle, que finalitzarà el proper més d'abril de 2022, ha inclòs una sèrie de debats amb destacades científiques de Llatinoamèrica i divulgadors catalans sobre les grans qüestions que han de ser eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, com ara la pandèmia, el clima, l'aigua, la biodiversitat o la muntanya.

En aquesta ocasió, la colombiana i doctora en biologia, Brigitte Baptiste, creadora del concepte ecologia queer i destacada activista pels drets dels transsexuals, i el periodista i professor universitari especialista en comunicació científica, Vladimir de Semir, han debatut sobre aquest nou terme, que estableix una mirada diferent per descriure i entendre la diversitat i complexitat de les espècies existents, una natura oberta al progrés i amb visions no convencionals. De Semir ha iniciat la conversa assenyalant els fracassos de les darreres cimeres climàtiques, en les quals no s'ha avançat massa des de la ja llunyana Declaració de Rio de Janeiro de fa trenta anys. Malgrat reconèixer que s'ha avançat en sensibilització del públic i a nivell polític, ell es declara pessimista o realista, que no és altra cosa que un optimista amb experiència, perquè no actuem i no afrontem els reptes. Baptiste ha rebatut l'argument dient que es tracta d'una professió de fe i malgrat que el discurs es manté igual, estan succeint coses que conviden a l'optimisme.

Pel que fa al concepte d'ecologia queer, Baptiste ha assenyalat que parlem del sexe i el gènere com si fossin el mateix, el que ens dóna una visió dual i un determinisme biològic que traslladem al comportament, a la cultura i a la política, i que estableix el que és natural i el que no. A partir de l'exemple de l'existència d'una abella ginandromorfa (masculina i femenina a la vegada) i d'exposar que l'arbre nacional de Colòmbia, el palmell de cera, és transsexual perquè canvia de sexe, Baptiste afirma que "la naturalesa és diversa i innova en les pràctiques sexuals de forma adaptativa" i aquí rau la seva visió optimista i positiva del món. Segons ella, "naturalitzar el comportament no funciona, la biodiversitat funciona mitjançant relacions depredatòries i relacions de simbiosis i és aquesta diversitat la que construeix solucions i la que manté la capacitat creativa de la raça humana". També defensa cercar solucions que ens permetin intervenir de forma positiva en un món en el qual hem intervingut prèviament de forma negativa.

Davant l'optimisme de Baptiste, de Semir s'ha preguntat si el seu optimisme es basa en la idea que la naturalesa s'adaptarà als canvis. Baptiste té clar que el planeta s'adaptarà i el problema rau en què actualment la interpretació ecològica del món té un fort component estètic i que ens fa por imaginar-nos molt diferents. Segons Baptiste, actualment tenim una ciència molt forta, però la biologia i ecologia molt masculines del segle XX encara segueixen massa vigents i per això és important la mirada queer. En aquest punt, de Semir ha reconegut que les seves netes, les noves generacions, li estan ensenyant una nova visió del món i de les persones, i que li han obert i canviat la mentalitat.

Finalment, Baptiste també ha qüestionat les respostes globals a problemes globals, perquè en definitiva poden tenir un efecte negatiu en la diversitat que pretenem defensar. Així també ha afirmat que si  bé per una banda la tecnologia associada el canvi climàtic incrementa la desigualtat, per les diferències en l'accés a aquesta tecnologia segons la riquesa del territori, d'altra banda serà essencial per combatre'l. El problema més gran de la biodiversitat no és acceptar-la, sinó governar-la, segons la colombiana: "Com cada element pot viure en el món sense entrar en conflicte amb els altres elements, aquest és el repte. La simplicitat és més fàcil de regir però ens cal governar i viure amb la complexitat".

El cicle Científiques pel medi ambient ha posat el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals. La cloenda del cicle anirà a càrrec de la conservacionista equatoriana Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina, i el divulgador científic català David Bueno.