DIPLOCAT ha organitzat avui el primer debat d'un cicle sobre l'auge de les ciutats en l'escena internacional

DIPLOCAT ha iniciat avui un cicle sobre l'auge de les ciutats en l'escena internacional amb el debat "Les ciutats i el seu rol internacional en un món en pandèmia". La jornada s'ha fet a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona i també s'ha pogut seguir en línia.

El secretari d'Acció Exterior del Govern, Gerard Figueras, ha inaugurat el cicle explicant com, a l'hora de fer front als reptes globals, és imprescindible que les cuitats dialoguin. Ha assegurat que des del seu Departament són plenament conscients de la importància que tenen les ciutats en el marc internacional i donen suport actiu a la projecció exterior del món local. L'ha acompanyat la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, que ha començat fent una reflexió sobre la densitat de població en les àrees urbanes i la seva lògica reclamació de més autonomia en l'acció internacional. A més a més, ha explicat com en la crisi de la covid-19, les ciutats van prendre sovint el relleu dels estats quan aquests van col·lapsar.

Aquesta primera jornada s'ha estructurat al voltant de dues taules rodones. El lideratge de les ciutats en la recuperació post-covid ha estat el tema de la primera taula rodona. Moderada per Hannah Abdullah, investigadora sènior del programa Ciutats Globals del CIDOB, hi ha intervingut Saskia Sassen, sociòloga i membre del Panel sobre Ciutats de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units; Paul Costello, responsable de programes de GMF Cities de la German Marshall Fund of the United States; i Felip Roca, director de Relacions Internacionals de l'Ajuntament de Barcelona.

Saskia Sassen ha parlat de les complexitats sovint invisibles que planteja la realitat post-covid. Ha introduït el concepte de les formacions depredadores amb marca de Wall Street per referir-se als nous reptes de les grans ciutats, que són l'objecte de desig de les grans multinacionals i del sector financer. Aquesta tendència té múltiples conseqüències negatives i provoca desconnexió entre les grans ciutats i les persones que hi viuen. Felip Roca ha parlat sobre l'aprenentatge que han hagut de fer les ciutats a causa de la pandèmia. Creu que Barcelona va reaccionar positivament i va plantejar dues línies d'actuació: explicar al món que s'estava fent en l'àmbit local i crear un equip que analitza bones pràctiques d'altres ciutats del món. Paul Costello ha parlat sobre ciutats i democràcia, partint de la base que a Europa el nivell local és el que infon més confiança als ciutadans. Crear comunitats de ciutadans és la millor manera de demostrar com pot funcionar una bona democràcia. Un dels problemes més grans i que més preocupa són les desigualtats, però existeixen eines a nivell local que ajuden a superar-les, com ara la participació ciutadana activa o el dret a vot per a tothom que visqui al país.

A la segona taula s'han presentat diverses iniciatives pràctiques internacionals, amb la participació de Joan Chicón, cap del Servei de Relacions Europees i Internacionals de l'Ajuntament de Terrassa; Katharina Freter, directora d'Europa i Internacional a Nantes Metropole (França); i Stefanie Miller, cap adjunta d'Afers de la UE i Sostenibilitat Global de l'Ajuntament de Mannheim (Alemanya). Aquesta segona taula ha estat moderada per Mariona Tomàs, professora de Ciència Política a la Universitat de Barcelona.

Joan Chicón ha explicat que a Terrassa tenen un pla director d'internacionalització amb cinc àmbits prioritaris: universitats, audiovisual, cultura, salut i esports. Ha parlat d'estratègies públiques per lluitar contra la pandèmia i ha dit que com que Terrassa forma part de les ciutats creatives de la UNESCO, durant la pandèmia van posar en marxa un projecte de cinema fet a casa adreçat als joves per mostrar com passaven el confinament. Katharina Freter va parlar sobre la seva experiència a Nantes i es va referir concretament a la preocupació per la provisió d'aliments durant el confinament. Entre les mesures que va posar en marxa la ciutat n'hi va haver de curt termini, com ara ajuts econòmics per a famílies desafavorides, però també de més llarg abast, com la creació d'horts urbans, que a més fomenten la cohesió ciutadana. Finalment, Stefanie Miller ha explicat que la ciutat de Mannheim va patir especialment els efectes de la pandèmia i com el govern local va cercar respostes a diferents nivells, des del cultural fins a l'econòmic, i com volen treure profit dels canvis introduïts també en el futur. Es va referir igualment a la importància de la cooperació internacional i va posar exemples d'activitats que van dur a terme amb les ciutats agermanades amb Mannheim.

Continuïtat el 2022

L'objectiu d'aquest cicle, que tindrà continuïtat durant el primer semestre de l'any que ve, és analitzar per què i com actuen les ciutats en entorns internacionals, quines dinàmiques es creen, quines xarxes de cooperació se'n deriven i com se'n pot mesurar l'impacte. Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en àrees urbanes i segons un estudi de les Nacions Unides de l'any 2018, es calcula que el 2050 la xifra arribarà als dos terços. El mateix estudi apunta que en els propers anys, 600 ciutats representaran prop del 65% del creixement del PIB global. Les ciutats d'avui són els principals centres de producció, el gresol del canvi social i els focus de la innovació científica i tecnològica.

Amb aquesta explosió del poder econòmic de les ciutats, no és sorprenent que assumeixin també un creixent protagonisme en àmbits propis de la política exterior. Aquest fenomen s'ha fet encara més evident amb la pandèmia generada per la covid-19. Les ciutats cada cop s'estan involucrant més en les grans decisions i els problemes globals que afecten directament la seva ciutadania i s'estan posicionant com a alternativa als estats, donant lloc a noves actuacions en l'esfera internacional.