El planeta està malalt i cal actuar ja o serà massa tard

Casa Amèrica Catalunya ha organitzat, amb la col·laboració de DIPLOCAT, un cicle de set xerrades amb mirada de dona sobre qüestions cabdals per a la preservació del planeta i de les nostres vides

Un debat sobre la sostenibilitat ha posat punt i final aquest vespre al cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT. All llarg de set debats, destacades científiques de Llatinoamèrica han parlat amb divulgadors científics catalans sobre les grans qüestions que en el futur seran eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, com ara la pandèmia, el clima, el fons marí, l'aigua, els boscos, la biodiversitat i la sostenibilitat.

Per acomiadar el cicle ha pres la paraula la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, i després d'agrair la participació de tots els ponents i la col·laboració de DIPLOCAT ha fet èmfasi en el crit d'alerta que els científics ens estan fent arribar sobre la necessitat d'actuar "ara o mai" per revertir el desgast del planeta. Seguidament, ha parlat la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, que ha coincidit en assenyalar que "la lluita pel nostre planeta ha de ser diària i no testimonial, i és un problema que ens interpel·la a tots".

Amb el títol de Reptes per a un futur sostenible a l'Amèrica Llatina, el setè i darrer debat del cicle l'han protagonitzat Yolanda Kakabadse, impulsora dels Principis per a la sostenibilitat mediambiental a l'Amèrica Llatina, exdirectora del World Wide Fund for Nature (WWF) i exministra de Medi Ambient de l'Equador (1998), i David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la Facultat de Biologia a la Universitat de Barcelona i reconegut divulgador científic.

La conversa s'ha iniciat amb el dubte plantejat pel professor Bueno sobre si la predominança d'una mirada masculina en l'àmbit de la ciència i en la seva aplicació política pot ser un dels motius de la lentitud en resoldre els problemes de sostenibilitat del planeta. Sense entrar a valorar el tema, Kakabadse ha recordat l'impacte que li va causar l'anècdota d'una amiga seva, líder d'un moviment en favor de les dones, que en un congrés i davant la dificultat de ser escoltada per l'auditori, va donar un cop a la taula per fer-se sentir tot recordant que "les dones són el 50% de la població i les mares de l'altre 50%".

Kakabadse ha exposat el seu convenciment que el coneixement científic ha de servir per prendre decisions en l'àmbit de la política, i ha recalcat que el problema amb la resposta política en la gestió de la pandèmia de la covid-19 ha estat precisament la falta de coneixement científic sobre el tema. Segons ella, cal diferenciar entre la ciència pura i la ciència aplicada perquè aquesta última és la que ens proporciona el coneixement necessari per prendre decisions correctes i efectives.

En aquest sentit, Bueno s'ha preguntat si davant l'emergència mediambiental i social que viu el planeta, la ciència ens ha de servir per millorar o mantenir la qualitat de vida. Kakabadse considera que el que cal és  recuperar la racionalitat en l'ús dels recursos naturals i un equilibri en la producció i consum de béns. L'equatoriana ha estat taxativa en afirmar que tornar a la situació del 2019, abans de la pandèmia, no és una opció perquè si seguim per aquest camí el planeta col·lapsarà. Bueno s'ha adherit a l'afirmació tot exposant que, des del punt de vista biològic, l'espècie humana està passant el llindar del creixement per convertir-se en una plaga. El biòleg català ha explicat que hi ha estudis que afirmen que el planeta Terra tindria capacitat per acollir el doble de la població actual, però evidentment no amb els nivells de consum irracional actuals. Un 40% dels aliments de consum van a les escombraries, mentre 800 milions de persones passen gana, i aquesta situació de malbaratament ja no és exclusiva d'Amèrica del Nord i d'Europa, sinó que Amèrica Llatina també ha entrat en aquesta dinàmica, segons Kakabadse, afegint un nou problema als molts que ja té la regió.

Com en altres debats del cicle, els ponents han coincidit en que falten "intèrprets de la ciència" que converteixin el coneixement en informació útil per a la implementació de polítiques públiques eficients. També estan d'acord en la necessitat de comptar amb el coneixement de la cultura tradicional per adaptar aquestes polítiques a les realitats concretes de cada comunitat i evitar el biaix cultural i social de la ciència i el malbaratament de diner públic en accions que no tenen en compte el context. 

Kakabadse ha fet aquesta reflexió final: "La pandèmia de la covid-19 és fruit d'un planeta que està malalt, en part per l'ús abusiu dels seus recursos". Segons ella, a aquesta situació hi hem arribat a partir d'una "normalitat" que ara molts volen recuperar, cosa que seria un error. "Jo no vull tornar-hi", ha dit. El que cal és recuperar la natura perquè pugui recuperar el seu equilibri i canviar la relació entre el medi ambient i l'ésser humà.

Un cop finalitzat el debat, algun dels assistents ha preguntat als ponents sobre la necessitat de comunicar millor el missatge científic per fer-lo arribar de manera clara a la societat en general. David Bueno ha assenyalat que s'han fet alguns avenços en aquest àmbit, però ha posat l'exemple de la Universitat de Barcelona, on hi ha 2.000 investigadors per 4 comunicadors. "La distància segueix sent molt gran", ha afirmat.

Set diàlegs

El cicle Científiques pel medi ambient ha posat el focus en científiques llatinoamericanes que destaquen per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de les ciències naturals. Dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

El cicle també ha comptat  amb la participació d'Antonieta Rojas de Arias, presidenta de la centenària Societat Científica del Paraguai (SCP); Ana Sofía Varela, química mexicana que investiga la transformació de CO2 en materials no contaminants; Claudia Suseth-Romero, guatemalenca inventora d'un mètode natural de descontaminació de l'aigua; Verena Hauserman, exdirectora del Centre Científic Huinay per l'estudi del fons marí a la Patagònia xilena i investigadora associada de la Pontifícia Universitat Catòlica de Valparaíso; Tatiana Espinosa, enginyera forestal peruana, guanyadora del Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award per la seva tasca de protecció del bosc a l'Amazònia peruana; Brigitte Baptiste, creadora del concepte ecologia queer, que estableix una mirada diferent per descriure i entendre la diversitat i complexitat de les espècies existents; i els divulgadors científics catalans Salvador Macip, Josep Maria Gili, Antonio Cerillo, Ramón Folch, Àlex Richter-Boix i Vladimir de Semir.