La formació professional, eina estratègica de país

Avui s’ha fet a Barcelona el II Congrés de l'FP a Catalunya, coorganitzat per PIMEC i DIPLOCAT

El Palau de Pedralbes de Barcelona ha acollit avui, dimecres 1 de juny, el II Congrés de la Formació Professional (FP) a Catalunya, organitzat per PIMEC i amb la coorganització de DIPLOCAT. La primera edició del congrés va tenir lloc amb gran èxit el novembre de 2019.

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha inaugurat el congrés i ha subratllat que pel Govern "aquesta és i ha de ser la legislatura de l'FP", que cal posar en valor i fer que sigui "una primera opció igual de vàlida" que la resta d'opcions formatives. Aragonès ha destacat que el Govern està creant més places i nous cicles formatius d'FP, invertint-hi més recursos i apostant per la formació dual, "però, sobretot l'estem reforçant amb una aposta inequívoca pel diàleg i la concertació amb els agents socials, perquè és evident que aquest salt endavant que ens implica a tots i a totes".

El president de PIMEC, Antoni Cañete, ha defensat el sistema de governança de l'FP a Catalunya, mitjançant la Comissió Rectora que ha de permetre grans consensos per  acabar amb les mancances d'aquest sistema formatiu, com és el fet que les empreses no troben perfils professionals per a determinats llocs de treball. Per la seva banda, la ministra espanyola d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, s'ha connectat des de Madrid i ha exposat els bons resultats aconseguits per la formació professional en termes d'ocupabilitat, però també ha reconegut que "queda molt camí per recórrer".

A continuació ha començat el bloc internacional del congrés, coordinat per DIPLOCAT i presentat per la seva secretària general, Laura Foraster i Lloret, que ha subratllat la importància de mirar cap enfora a l'hora de debatre els grans temes de país, com ho és l'FP, i aprendre d'aquells que van més avançats. Foraster ha recordat que el diàleg internacional és un dels distintius de l'entitat.

Foraster ha cedit la paraula a Ramona David, coordinadora de l'Àrea d'Aprenentatge i Ocupació del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Ella ha estat l'encarregada de presentar les polítiques que la UE està duent a terme per promoure l'FP i ha parlat sobre les quatre prioritats per al període 2021-2025 recollides en la Declaració d'Osnabrück: aconseguir una FP de qualitat, inclusiva i flexible; enfortir la cultura de l'aprenentatge al llarg de tota la vida; incloure criteris mediambientals i de sostenibilitat; i crear un espai europeu d'FP.

Els següents en intervenir han estat la danesa Charlotte Romlund Hansen, assessora especial de la Secció d'Educació i Formació Professional i d'Adults del Ministeri d'Educació i Infància; i l'irlandès Rory O'Sullivan, director del Killester and Marino College of Further Education. També estava prevista la participació d'una representant alemanya, però no ha estat possible per una cancel·lació a darrera hora per temes de salut.

La representant danesa ha dit que els tres grans reptes de l'FP al seu país són l'adaptació a la creixent digitalització i innovació; transmetre les aptituds i coneixements en matèria de sostenibilitat que requereix el mercat laboral; i promoure l'educació d'adults i el seu reciclatge professional continuat. Per la seva banda, el representant irlandès ha explicat que el model del seu país es basa sobretot en l'aprenentatge d'habilitats (skills) i en les estades a empreses (traineeships). En aquest sentit, ha subratllat que als dos espais d'aprenentatge clàssics, les aules i els llocs de treball, cal afegir-hi des de fa uns anys l'aprenentatge en línia, i que només si els tres processos estan ben coordinats es pot assolir un aprenentatge de qualitat.

La resta d'intervencions del congrés han coincidit en considerar la formació professional com una eina estratègica i de país, ideada per donar una resposta flexible i de qualitat a les necessitats formatives de persones i empreses, tot fomentant l'ocupació, la competitivitat i la inclusió social. Entre els seus objectius hi ha d'haver el de fer emergir el talent i la capacitat d'assumir reptes del mercat de treball, afavorint així una economia de qualitat i competitiva.

El congrés també és una invitació al consens per a un gran pacte social de la FP, que ampliï i desplegui aquells elements clau que actuen com a palanques reals de progrés: l'orientació, la prospecció, la innovació i el treball en xarxa. Al comitè impulsor del congrés hi ha PIMEC, Foment del Treball Nacional, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya. Avui s’ha acordat que l’encarregat d’organitzar una propera edició del congrés és CCOO de Catalunya.

Enllaços relacionats