Gairebé 31 milions de persones necessiten atenció a llarg termini a la Unió Europea

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT han organitzat avui un debat per abordar el repte de l'atenció integrada social i sanitària

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), han organitzat avui a Barcelona un nou debat del cicle 'Europa Social', creat per reflexionar i descobrir experiències al voltant de reptes socials compartits en diferents territoris europeus.

Aquest tercer debat s'ha centrat en l'atenció integrada social i sanitària, un model d'atenció a les persones que dona una resposta integral i coordinada des del sistema social i sanitari i que s'està treballant a Catalunya. Actualment, els Departaments de Drets Socials i de Salut de la Generalitat estan dissenyant la futura Agència Integral Social i Sanitària, un òrgan que ha de millorar l'atenció a les persones, sobretot d'aquelles que tenen unes necessitats més complexes, com per exemple les persones grans, amb discapacitat o amb problemàtica de salut mental. "Tot aquest procés és una palanca de canvi per repensar i dissenyar el sistema amb la prioritat que la persona pugui decidir com i on vol viure. Per això, l'aposta és per la prevenció, la intervenció comunitària i els suports per a una atenció domiciliària" ha explicat Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut de la Generalitat de Catalunya.

L'atenció integrada social i sanitària és una prioritat per a la Unió Europea que, recentment, ha presentat l'European Care Strategy, que té com a objectiu garantir uns serveis d'atenció de qualitat, assequibles i accessibles, i millorar la situació tant de les persones que reben aquest suport com de les persones que l'ofereixen, siguin professionals o cuidadors informals. "És una prioritat perquè tothom rep cures i tothom n'haurà de donar. Preocupa que creixen les necessitats i que hi ha necessitats que no són ateses. Hi ha una manca de serveis de cures a llarg termini, una manca d'estàndards de qualitat comuns, desigualtats territorials i una infravaloració de la feina dels professionals" ha apuntat Susanna Ulinski, responsable tècnica la Direcció General d'Ocupació, Afers socials i Inclusió de la Comissió Europea.

Ullinski ha presentat dades que donen una idea clara de l'abast del desafiament. El nombre de persones que potencialment necessiten atenció a llarg termini a la Unió Europea és de 30,8 milions i es preveu que l'any 2050 augmenti fins a arribar als 38,1 milions. A la UE, hi ha 52 milions de persones que estan proveint de manera informal aquestes cures a llarg termini i es calcula que es necessitaran 1,6 milions de persones cuidadores a llarg termini per mantenir el nivell actual de cures, segons dades de l'European Care Strategy (setembre de 2022).

"És una prioritat perquè cada vegada tenim una societat més empobrida i desigual; més envellida; amb unes llars més pressionades laboralment, el que dificulta les tasques de les cures familiars que continuen recaient majoritàriament en les dones i amb persones que tenen més necessitats de suport i durant un període de temps més llarg perquè les situacions de dependència, cronicitat i discapacitat són més freqüents i complexes" ha apuntat Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

La secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster, ha dit que "debats com el d'avui permeten portar a Catalunya qüestions socials que ens preocupen com a europeus i que situen les persones al centre del debat". També ha recordat que el pla d'acció de drets socials presentat l'any passat per la Comissió Europea, després d'una extensa consulta a autoritats estatals, regionals i locals, interlocutors socials i societat civil, estableix que "una Europa social forta, justa, inclusiva i amb oportunitats per a tothom s'ha de basar en les persones i en el seu benestar".

A la taula rodona s'han escoltat les experiències de Catalunya, Escòcia i els Països Baixos. Els dos últims compten amb un model d'atenció a les persones que integra els dos sistemes, el social i el sanitari. "Aquesta transformació només es pot construir a partir de la confiança entre qui rep aquests serveis i qui els dona. Necessitem professionals socials i sanitaris, però també una aliança amb la comunitat, amb el tercer sector social i el voluntariat" ha assegurat Anne Hendry, directora de la Fundació Internacional per a l'Atenció Integrada a Escòcia. La confiança, com a element indispensable en la vertebració d'aquesta integració social i sanitària, també ha estat destacada per Mirella Minkman, presidenta de la junta directiva de Vilans (Centre Nacional d'Expertesa en Cures de llarga durada als Països Baixos): "Els valors i la confiança són una peça clau. No només és important establir connexions i objectius comuns sinó també conèixer què pensa cada actor (persona o organització) i tenir en compte aquesta diversitat en la presa de decisions".

El model de governança ha estat una qüestió molt debatuda també entre els ponents catalans, que precisament estan implicats en el disseny de l'Agència Integrada Social i Sanitària. "Estem treballant amb tots els actors implicats no només els Departaments [Salut i Drets Socials] sinó també els governs locals. Hem d'organitzar aquesta governança en un àmbit macro, però, comptant també amb una versió territorial" ha destacat Joan Carles Contel, tècnic d'Atenció Integrada, Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut. "Aquest model de governança macro s'haurà d'adaptar a la realitat de cada territori amb unes necessitats que sabem que no són idèntiques" ha afegit Anna Vila, tècnica de la Direcció General d'Autonomia Personal i Discapacitat del Departament Drets Socials, que també ha destacat la feina que s'està fent de coneixença entre els professionals dels dos sistemes. "Si no ens coneixem, no podrem treballar junts i això és imprescindible perquè funcioni".

Enllaços relacionats