Aquest ha estat el tema d'una jornada organitzada avui per DIPLOCAT i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern

DIPLOCAT i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), amb la col·laboració del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea, han organitzat avui divendres una jornada sobre Present i futur de l'acció exterior subestatal. L'acte ha tingut lloc al Palau de Pedralbes de Barcelona i la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha estat l'encarregada de donar la benvinguda als participants, juntament amb la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, i el director de l'IEA, Joan Ridao Martín.  

Vídeo complet (en versió original):

La primera en intervenir ha estat Laura Foraster, que ha recordat que ja fa anys que l'acció exterior ha deixat de ser una competència exclusiva dels Estats i que cada cop hi ha més actors que hi tenen un paper destacat. Per la seva banda, Joan Ridao ha parlat de les repercussions que aquest fet té sobre el Dret i ha dit que l'acció exterior duta a terme per part d'ens subestatals sovint ha implicat tensions en l'àmbit del dret internacional.

La consellera Serret ha refermat la vocació internacional de Catalunya i la voluntat del Govern de desplegar al màxim les competències en aquest àmbit, sense renunciar a tenir-ne més, ja que l'objectiu final del Govern continua sent la consecució d'una república catalana. "Malgrat les sentències, la realitat va per davant", ha dit Serret, que ha explicat que des del seu Departament continuaran fent relacions bilaterals, cooperació internacional i contribuint als organismes multilaterals.

A continuació ha començat la primera taula rodona, sobre la implicació de la Llei d'Acció i del Servei Exterior de l'Estat (LASEE) per a les comunitats autònomes, que ha comptat amb la participació de Joan David Janer Torrens, professor titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears, i Esther Zapater Duque, professora titular de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona, moderats per Mireia Grau Creus, responsable de l'Àrea de Recerca de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

Joan David Janer Torrens ha analitzat quines competències són efectivament de caràcter exclusiu de l'Estat espanyol segons el Tribunal Constitucional (signatura de tractats internacionals, dret de legació/diplomàcia, generació d'obligacions i responsabilitats internacionals) i quin és el marc d'actuació que resta a les comunitats autònomes (CCAA). La seva conclusió és que tant la llei d'acció exterior com la llei de tractats impliquen un avenç per a l'acció exterior de les CCAA, perquè estableix el marc d'actuació tant si ho preveuen els respectius Estatuts com si no, malgrat que la voluntat coordinadora i centralitzadora de l'Estat espanyol la pot afectar negativament.

Esther Zapater s'ha referit precisament a les ingerències estatals en la seva intervenció i ha posat com a exemple la sentència de 2016 del Tribunal Constitucional espanyol contra determinats articles de la Llei catalana d'acció exterior, sovint de manera "ambigua i confusa" segons ella. S'ha mostrat crítica amb aquest "escenari de conflictivitat competencial", que sovint afecta àmbits que n'haurien de restar exclosos com la diplomàcia pública o la paradiplomàcia, i ha dit que sovint té la sensació que s'aplica una "política d'impugnacions preventives". En aquest sentit, l'acadèmica defensa que caldria distingir clarament els mecanismes que són de coordinació d'aquells que són purament de control.

En el decurs de la segona taula rodona s'han presentat diferents models d'acció exterior europeus i de l'Estat espanyol. La moderació ha anat a càrrec de Gerard Vives Fernández, director general de la Representació del Govern a l'Exterior i de la Unió Europea del Departament d'Acció Exterior i Unió Europea. Els ponents han estat Conchi Quintana, directora d'Acció Exterior del Govern Basc, que ha parlat del model basc i de la importància de la diàspora en les seves polítiques exteriors; Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears, que ha explicat que a les Illes estan reestructurant la seva política insular europea per fer-la més eficaç i pragmàtica; i Lukas Van Damme, cap de l'Equip de Cooperació Bilateral del Govern de Flandes, que ha incidit en la particularitat del fet que les delegacions flamenques que hi ha arreu del món formen part de les ambaixades belgues.

Entre els temes que s'han tractat en aquesta segona taula rodona hi havia temes d'organització i logística, el funcionament de les delegacions a l'exterior, la relació amb Brussel·les i la UE, els afers multilaterals, la col·laboració amb altres entitats subestatals, el paper de les ciutats, i els programes de formació per al personal que hi ha tant a la seu central com repartits pel món, entre d'altres.

Organitzat conjuntament amb: