El paper de la diplomàcia pública en l’era digital. Models comparatius

Diplocat

Diplocat ha tornat a l'activitat pública amb un seminari internacional que s'ha fet a Barcelona

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat el divendres3 de maig, una jornada internacional sobre models de diplomàcia pública al Recinte Modernista de Sant Pau de la capital catalana. A la trobada hi han participat catedràtics, professors universitaris, representants de les entitats membres que integren el consorci de Diplocat i professionals de l'àmbit de la diplomàcia digital.

Laura Foraster, secretària general de Diplocat, ha afirmat que "Catalunya ha de jugar un paper rellevant en l'àmbit global i això comporta, avui en dia, desenvolupar una acció exterior complementària a la diplomàcia clàssica, ja que els governs han deixat de ser els únics protagonistes del diàleg internacional". D'aquesta manera justificava el retorn a l'activitat pública de l'entitat, "després d'una aturada forçosa de més d'un any", a conseqüència de l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol. En conversa amb els periodistes assistents, Foraster ha dit que no es pot "limitar" la tasca de Diplocat, que "continuarà exportant la imatge de Catalunya, els seus actius i els seus valors en el futur".

Qui també ha parlat sobre diplomàcia pública i el dret i gairebé l'obligació de Catalunya d'exercir-la és el britànic Nicholas Cull, catedràtic de Diplomàcia Pública i director del Màster en Diplomàcia Pública de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) i un dels experts mundials en la matèria. En la conferència inaugural, Cull ha explicat les diferències entre la diplomàcia clàssica i la pública, i ha destacat algunes de les característiques fonamentals d'aquesta darrera: la necessitat de saber escoltar i explicar-se, la importància de la cultura i dels intercanvis, i el poder de la televisió i els mitjans de comunicació com a canal de transmissió.

Cull també ha deixat clar que la diplomàcia pública no és un monopoli de les nacions estat i que els governs no només han deixat de ser l'única veu en el diàleg internacional, sinó que sovint són la veu menys creïble. Entre els actors emergents ha citat les entitats no estatals, subestatals i supra estatals, així com les ciutats, les corporacions i les comunitats digitals. L'acadèmic britànic s'ha referit de manera específica a Diplocat, una entitat que "admira" des de fa anys i que no només està plenament facultada per fer diplomàcia pública, sinó que "seria inexplicable que no ho fes".

A continuació hi ha hagut dues taules rodones. La primera, moderada per la periodista Teresa Turiera, ha analitzat casos de bones pràctiques de diplomàcia pública. Joan David Janer Torrens, professor titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de les Illes Balears, que ha estudiat la diplomàcia pública que fan les comunitats autònomes espanyoles, ha explicat que les reticències del govern i el Tribunal Constitucional espanyol envers Diplocat i la diplomàcia pública catalana són en part a causa de la confusió entre diplomàcia tradicional i pública. Corneliu Bjola, professor associat d'Estudis Diplomàtics i cap del Grup de Recerca en Diplomàcia Digital d'Oxford, s'ha referit a la importància de la diplomàcia digital i ha definit la informació i sobretot les dades com "el nou petroli dels nostres dies". Manel Camós, funcionari jubilat de la CE, ha parlat sobre la diplomàcia de les institucions europees i ha dit que "avancen lentament, però avancen".

La segona taula rodona, moderada per Laura Pous, periodista de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha tractat sobre models de diplomàcia pública sectorials. Jordi Calsamiglia, membre de la Junta Directiva del FC Barcelona, ha parlat de diplomàcia esportiva i del potencial internacional del club; Juan Luís Manfredi, professor titular de Periodisme a la Universitat de Castilla-La Mancha, ho ha fet sobre diplomàcia digital; Teresa Navarro, directora general de FemCAT, ha tractat la diplomàcia econòmica; Àlex Hinojo, coordinador d'Estratègia Digital de l'Institut Ramon Llull, ha parlat sobre diplomàcia cultural; i Alexis Roig, Chief Executive Officer de Scitech Diplohub, ha tractat sobre diplomàcia científica i tecnològica.

La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Mireia Borrell, secretaria d'Acció Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya.

La jornada tenia un caràcter especial perquè significa la represa de les activitats de Diplocat. A més de posar les bases d'un nou pla estratègic de l'entitat, un dels objectius de la trobada era aclarir què és i què no és la diplomàcia pública, un terme que és sovint motiu d'equívocs i que fins i tot ha portat a qüestionar l'activitat de la pròpia institució.

Amb la col·laboració de:

Recinte Modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Enllaços relacionats