Les entitats d'acció social catalanes reclamen incidir en les polítiques socials a Europa

La jornada “Pobresa i ocupació” ha donat veu a les entitats catalanes federades a ECAS per fer arribar les prioritats del país a les institucions europees

El dimecres 8 de juliol, Diplocat ha organitzat la jornada en línia Pobresa i ocupació, què volen dir les entitats del tercer sector social a Europa?, juntament amb les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), amb l'objectiu de traslladar les prioritats i la realitat catalana als responsables de les polítiques socials de la UE, en un moment en què la Comissió Europea ha obert un període de consultes per treballar en el reforçament del Pilar europeu de drets socials i en la seva implementació mitjançant un Pla d'acció previst per a l'any 2021.

La jornada ha estat inaugurada per Alfons Gonzalez Bondía, director general d'Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat de Catalunya, qui ha precisat que la jornada és del tot encertada en un moment com l'actual, en què la crisi de la pandèmia del coronavirus ha impactat fortament en l'economia i la societat del nostre país, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables. En aquest context, el marc europeu és imprescindible per afrontar junts els problemes comuns i, amb aquest objectiu, Catalunya ha tingut sempre una vocació europeista i ha mostrat àmpliament la seva voluntat de tenir una veu pròpia a la UE.

A continuació ha pres la paraula Xavier Puig, president d'ECAS, qui ha remarcat l'interès de l'entitat en crear lligams amb entitats internacionals per incidir-hi en els diferents nivells de govern, i que en un món interconnectat es necessita que els temes de pobresa, exclusió i ocupació es treballin de manera global. Ha finalitzat exposant que és molt important treballar en el Pilar europeu del drets socials i incidir-hi per a que tingui importància sobre la realitat de les persones.

La presentació de la jornada ha finalitzat amb les paraules de Laura Foraster, secretària general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) qui ha emfatitzat que aquesta jornada és un exemple de com Diplocat acompanya la societat civil i les entitats membres del consorci que volen tenir presència en l'escena internacional, ja sigui per contribuir en els principals reptes i debats globals, per trobar espais de col·laboració entre elles, com per donar a conèixer la realitat del nostre país a l'exterior. Les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) formen part de la Taula del Tercer Sector social de Catalunya, membre de Diplocat.

Tot seguit, Marta Cid, responsable de la vocalia internacional d'ECAS, gerent de la fundació Gentis i moderadora de la jornada, ha donat la paraula als ponents. Ana Carrero, cap de l'Equip per a España i Malta del Fons Social Europeu a la Direcció General d'Ocupació, Afers Socials i Inclusió de la Comissió Europea, ha estat la primera en parlar. Ha presentat  les diferents línies d'acció amb les que la Comissió Europea treballarà durant el període 2021-2027 i ha exposat la importància que té el Pilar europeu de drets socials que es va aprovar al 2017 amb el suport del Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Posteriorment ha especificat els diferents fons que existeixen per reactivar l'ocupació, incrementar la formació i l'ensenyament, i augmentar l'accés als serveis socials i els plans de recuperació que s'aplicaran concretament a cada país. També ha exposat la rellevància de participar en les consultes que s'estan produint a nivell europeu per poder influir en les polítiques de reforma i en les convocatòries que interessen a les entitats, i així construir uns plans d'acció el màxim de beneficiosos per a les entitats i el més ajustats possibles a la realitat ciutadana.

Isabel Caño, vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu, ha exposat que la crisi ha afectat sobretot als col·lectius que ja anteriorment eren vulnerables, destacant el paper de la dona dins d'aquesta vulnerabilitat laboral. Ha mencionat totes les polítiques que s'han fet a nivell europeu i espanyol però ha constatat que s'ha d'anar més enllà per poder arribar a la recuperació, ja que la vulnerabilitat laboral a Espanya ja venia d'abans. Ha ressaltat la necessitat d'augmentar la coordinació i la unió entre els països de la UE i treballar plegats per sortir d'aquesta nova crisi. Ha recordat també que les polítiques d'austeritat que es van promoure en la crisi del 2008 són les que ara han afectat al sistema sanitari a tot Europa i per això ha exposat que la lluita contra la pobresa té tres potes: el pla de recuperació nacional i europeu, el pla d'inversió social i la protecció social, que ha de ser universal. Considera que la renda mínima europea ha de ser la darrera opció dins la xarxa de seguretat, però que ha de ser-hi a nivell europeu.

Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS i president d'Arrels Fundació, ha fet una anàlisis de la situació de la pobresa a Catalunya i ha remarcat com en els darrers anys el risc de pobresa ha augmentant en tots els indicadors. Ha exposat que la vulnerabilitat i el risc d'exclusió s'incrementa si no has nascut dins de la Unió Europea. Ha remarcat les dades exposades per Intermón que constaten que amb la crisi de la COVID-19, el risc de pobresa pot arribar fins al 26% de la població. Finalment, ha indicat que tant la renda mínima garantida com l'ingrés mínim vital no arriben als 11.000 euros anuals, xifra que marca actualment el llindar de la pobresa, i ha denunciat el fet que l'administració no garanteixi a la gent sortir de la pobresa.

Finalment ha pres la paraula Sonia Moragrega, membre de la junta d'ECAS i directora de la Fundació Intermedia, qui ha centrat la seva ponència en l'ocupació. Ha dividit la seva exposició en quatre punts. Primerament ha apuntat com la COVID ha afectat a l'ocupació destacant l'augment de l'atur en els últims mesos i el fet que en aquest recompte no s'hi incloguin els treballadors en ERTO, que són més de mig milió. Ha continuat parlant de les noves vulnerabilitats que han sorgit, sobretot en les persones que treballaven en l'economia submergida, els autònoms que hauran tancat els negocis, o els ERTOS que revertiran en acomiadaments, a més de la gran tendència de la contractació parcial.

A continuació ha exposat les necessitats de reubicar els treballadors i les treballadores en el mercat, tant dins del seu sector, com en aquell que tingui més ofertes de llocs de treball, fet que precisarà en molts casos de formació i de programes que podran ser més llargs o més ràpids depenent de la persona i el sector. Finalment ha apuntat les línies prioritàries d'ocupació on ha remarcat la importància de l'educació, els programes d'ocupació juvenil i per a persones migrades, així com programes de reactivació de l'economia, la promoció del contracte directe i la renda bàsica de ciutadania.

A continuació s'ha donat pas a les preguntes que diferents entitats del sector d'acció social català han adreçat a Carrero i Caño. La primera pregunta, de Josep Serrano, membre de la Junta Directiva de la Confederació i president de la Comissió de Gent Gran, ha versat sobre com la Comissió pot revalorar el treball social i com pot mantenir els fons europeus i els que s'estan creant ara, en el context de la COVID. Caño ha exposat que el sector social ha passat de ser invisible a ser essencial en aquesta crisi, però que no hi ha un model únic de com sorgir de la crisi. Tanmateix, aquest ha de consistir en un model que doni més veu a les entitats, perquè siguin més presents en la construcció de les polítiques europees, ja que no es poden fer les lleis sense saber per a qui són i les entitats són les que hi treballen directament. Carrero, per la seva banda, ha exposat que des de la Comissió es parla des de diferents sectors de les cures per tal de potenciar-les i protegir-les i ha exposat que l'arribada dels fons no depèn de la Comissió, sinó que son els Estats qui marquen les prioritats i els sectors on van els fons, i que és en els processos de creació d'aquestes llistes de prioritats que les entitats han de participar i incidir.

La segona pregunta l'ha fet Teresa Crespo, membre de la Junta Directiva i de la vocalia de pobresa d'ECAS, qui ha preguntat si la UE té la voluntat de canviar el seu model socioeconòmic per tal de garantir als seus ciutadans els drets laborals, els drets fonamentals i garantir la dignitat de tots els treballadors. Carrero ha respost que la Comissió esta treballant en el Pla del Sector Social i s'està iniciant la iniciativa de la renda mínima europea, però que totes aquestes coses es tracten de manera multidisciplinar a la Comissió i que des de fa temps s'està enfortint la dimensió social a la UE. Caño ha reiterat que ja s'estan fent coses des d'Europa però ha recordat que no es poden fer canvis sense el suport dels estats.

La tercera pregunta l'ha fet Rosa Balaguer, vicepresidenta i vocal d'incidència pública d'ECAS, qui ha preguntat com es veuria des d'Europa avançar cap a una Renda Bàsica Universal adaptada a cada país de la Unió, però garantida a cada país. Carrero li ha dit que, de moment, no hi ha cap proposta al respecte i ha recomanat participar en els fòrums de propostes per al pla sobre drets socials de la UE.

Esteve Ferrer, secretari d'ENSIE i membre de la Federació Europea d'Empreses d'Inserció ha comentat el fet que la major part de les empreses d'inserció són contractades majoritàriament pel sector privat i ha exposat la manca de contractació de part pública. Caño ha respost que les autoritats públiques han d'estar més compromeses amb la realitat i ha exposat que la normativa europea sobre el tema té el problema que permet que els estats es reservin el seu dret a no aplicar-la, tot i que tant ella com Carrero han exposat que no saben com aquesta s'ha transposat a la normativa espanyola. Carrero també ha exposat que s'està promovent un Pla d'Economia Social i ha convidat a la seva participació per tal que aquest realment es dugui a terme de la millor manera possible, ja que remarca la importància de les empreses d'inserció.

Finalment, Jesús Delgado Almendros, membre de la junta i responsable de Relacions Internacionals de la Taula del Tercer Sector, ha preguntat sobre quins creien que haurien de ser els compromisos que els Estats haurien d'assumir per respondre de manera coordinada als fluxos migratoris actuals i futurs. A la pregunta Caño ha remarcat la falta de voluntat política per a fer-ho i Carrero ha exposat que la Comissió ha exposat diferents maneres.

Finalment, s'ha obert el torn de preguntes dels oients que ha estat moderat per Ana Ollo, membre de la Comissió d'Internacional i Innovació social d'ECAS, destacant la pregunta sobre com es pot visualitzar el paper social de la Unió Europea en un moment de desconfiança cap a les institucions europees. Els ponents han remarcat que sobretot cal fer feina diària d'explicació i sensibilització de les accions que es poden dur a terme gràcies als fons europeus.

La cloenda de l'acte ha anat a càrrec de Laura Foraster qui ha agraït la participació dels ponents i ha remarcat que la jornada ha complert amb les expectatives, i s'han compartit idees i visions entre Europa i Catalunya, amb l'objectiu d'assolir un repte compartit i crucial com és el de millorar la qualitat de vida de les persones.