Conviure a la Mediterrània: la interculturalitat com a eina de diàleg

Laura Foraster, secretària general de Diplocat, donant la benvinguda als participants

La relació entre les diferents regions de l'àrea euromediterrània ha estat el tema de la jornada "Diàleg intercultural mediterrani: reconèixer-nos en la cultura dels altres", coorganitzada per Diplocat i l'IEMed

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), juntament amb la Generalitat de Catalunya, han organitzat avui dimecres, 30 de setembre, al Palau de Pedralbes de Barcelona, la jornada Diàleg intercultural mediterrani: reconèixer-nos en la cultura dels altres. L'Ajuntament de Barcelona també ha col·laborat en l'organització. L'objectiu era debatre i posar en valor el paper de les societats i les cultures mediterrànies a l'hora d'encarar els grans reptes globals.

La jornada ha estat inaugurada per diferents representants dels organitzadors. Alfonso González Bondia, director general d'Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat de Catalunya, ha dit que des del juliol s'han fet diversos debats commemoratius dels 25 anys de la Declaració de Barcelona, per remarcar la importància que té la interculturalitat i el debat mediterrani per a Barcelona i Catalunya. També ha explicat com a partir de l'Agenda 2030 i del diàleg intercultural s'intenta, des de les diferents institucions, que la interculturalitat s'instal·li en les polítiques euromediterrànies. González Bondia ha finalitzat exposant que a Catalunya fa un any que es va crear una nova estratègia intercultural que gira entorn de la inclusió, el progrés com a societat, el valor del diàleg i els drets dins d'una societat oberta, compromesa i solidaria, que s'ha de traslladar al futur del diàleg euromediterrani per fer que els pròxims 25 anys hi hagi un procés renovador, engrescador, transformador i centrat en les persones.

Khalid Ghali, comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l'Ajuntament de Barcelona, ha recordat el valor de Barcelona com a ciutat costanera i mediterrània i el paper històric que això ha jugat i que l'ha portada a ser una ciutat culturalment plural. Ha remarcat la rellevància de l'enfocament intercultural, on els valors son garantia de drets i llibertats i on el coneixement i el reconeixement d'aquests són bàsics per poder garantir el diàleg entre els diferents actors. També ha remarcat la importància de superar les ignoràncies que es basen en el desconeixement i els estereotips i així crear espais de convivència a nivell local i internacional, basats en l'empatia i el diàleg com a eines bàsiques per poder-nos conèixer.

Josep Ferré, director general de l'IEMed, ha recordat que aquest és el quart debat que organitzen en el marc de la commemoració dels 25 anys de la Declaració de Barcelona i de l'estratègia mediterrània. Ha agraït l'impuls de Diplocat i de l'equip dels Quaderns per la Mediterrània per la feina feta i ha destacat que ara és un bon moment per reconèixer l'altruisme de les tres administracions que van crear l'IEMed, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d'Exteriors del govern espanyol, i els ha agraït el suport a l'hora de promoure els principis i els valors de la Declaració de Barcelona. Ferré s'ha referit a la COVID, que ens afecta de manera rellevant, tant econòmicament com social. Com que les desigualtats son més evidents i creixents, això implica un risc de tenir societats més excloents. Segons el director de l'IEMed, la interculturalitat no només hi és en el diàleg entre països, sinó que també afecta debats interns dels diferents països i la cohesió de les societats, que cada cop són més diverses, però també més complexes i contradictòries. Ferré ha finalitzat dient que aquestes tendències no són noves i que s'ha de saber treure partit d'aquesta realitat i superar conceptes com tolerància i convivència per ser més proactius, conèixer l'altre, acceptar la diferència i lluitar contra els estereotips.

Laura Foraster, secretària general de Diplocat, ha donat la benvinguda al públic i ha aprofitat l'ocasió per explicar què és Diplocat, què fa i per què. Ha afirmat que l'objectiu de sumar que té Diplocat es mostra en actes com aquest i que la cooperació i coordinació entre institucions és una de les bases de la diplomàcia pública per a la internacionalització. Un altre dels pilars de la diplomàcia pública és escoltar el públic per arribar a l'audiència desitjada. Foraster també ha recordat que Catalunya té la voluntat d'aportar solucions als reptes globals i vol sumar en l'àmbit internacional. Centrant-se en els acords de Barcelona, ha recordat que un dels eixos principals era i segueix sent apropar les dues ribes de la Mediterrània.

Andreu Claret, periodista i director executiu de la Fundació Anna Lindh entre 2008 i 2015, ha moderat la primer taula, titulada "Quin futur per al diàleg entre cultures a la Mediterrània?", amb la participació de l'escriptor Tahar Ben Jelloun; Nabil Al Sharif, director executiu de la Fundació Anna Lindh (Alexandria); i Nayla Tabbara, vicepresidenta de l'Adyan Foundation (Beirut).

Nabil Al Sharif ha començat remarcant la importància que hi hagi diàleg entre gent de diferents llocs geogràfics i culturals. Tot i que actualment la  perspectiva és diferent, alguns problemes del diàleg intercultural son els mateixos que fa 25 anys. Des de la seva visió com a director de la Fundació Anna Lindh, creu que es una missió concreta dels pobles i les institucions de la regió promoure el diàleg. Ha parlat sobre com la pandèmia ha amenaçat totes les poblacions del món i la manera com ens relacionem amb els altres, i que hem d'adaptar la nostra manera de pensar a una situació que ens altera els hàbits de vida i que durarà molt de temps. Segons Al Sharif, la pandèmia ha suposat reptes que sobretot han afectat les dones, els joves i els refugiats, ja que s'ha limitat la mobilitat, hi ha una nova crisi econòmica i aquests col·lectius són els que més necessiten desenvolupar els coneixements tecnològics necessaris en el context actual. També s'ha de treballar per a la resiliència institucional i organitzativa per integrar totes les institucions. Ha remarcat que el debat intercultural es basa en sortir de la zona de confort i que cal una comunitat que comparteixi experiències i idees entre iguals a nivell global i local, i ajudar-se i donar-se suport els uns als altres. Al Sharif també ha exposat l'experiència de la seva fundació amb el treball amb la societat civil, ja que considera que és aquesta la que produirà els canvis en la interculturalitat i els governs l'han de tenir en compte per prendre decisions i transformar la societat. Ha finalitzat dient que tot i que aquets 25 anys no han aportat grans canvis, això no vol dir que no s'hagi de continuar treballant en aquesta direcció.

Seguidament, Tahar Ben Jelloun ha exposat que la ruta de la interculturalitat es llarga i és plena d'arxipèlags de diferències i alhora de semblances, i que uns i altres ens hem de reconèixer i acceptar des del punt de vista cultural i ideològic. S'ha declarat cansat de veure com els afers intermediterranis s'encallen i ha denunciat la tendència europea de posar l'economia per sobre de la vida i la salut. També ha explicat el seu desencís per la manca d'èxits en veient el què passa a Síria i el Líban. Ha remarcat que el diàleg es du a terme entre persones i el paper de la societat civil és cabdal. En parlar del paper dels intel·lectuals en el debat intermediterrani ha afrmat que ja no es tan rellevant com ho havia estat anteriorment en els anys 90. 

Nayla Tabbara ha començat explicant que des de l'explosió del port de Beirut, la seva perspectiva ha canviat i que ara veu amb més optimisme el futur de les relacions intermediterrànies, ja que la solidaritat que han rebut per part dels països mediterranis els ha ajudat a recuperar-se. Ha explicat que a la Fundació treballen les dinàmiques interculturals, interpolítiques i interpersonals, i que hi ha diferents discursos, en plural. Ha remarcat que es va començar a parlar de discurs intercultural, intermediterrani i interreligiós abans d'haver tractat el discurs colonial o anticolonial. També ha parlat de la importància de poder parlar de les ferides i la història de manera oberta i honesta, per poder construir una base de diàleg, perquè cal reconèixer i recordar la història de la interculturalitat tot i que a vegades no sigui positiva. Ha coincidit amb Ben Jelloum sobre com al nord el discurs de valors queda buit en posar l'economia per sobre d'aquests i com això s'ha fet palès per exemple amb els refugiats. Tabbara també ha defensat que el debat s'ha de dur a terme a l'interior de les comunitats i de cada país, ja que com s'ha vist amb el moviment Black Lives Matter, ens hem de treure la màscara sobre qui som, escoltar-nos i conèixer-nos com a comunitat per poder parlar d'interculturalitat i ha explicat que la Fundació Anna Lindh fa una feina molt important per promoure el diàleg intercultural. Ha parlat d'una enquesta que mostra com el 30% dels joves del nord i un 40% dels del sud del Mediterrani creuen que els membres d'altres confessions no mereixen els mateixos drets i ha exposat la feina educativa i de formació feta en aquest sentit, però ha qüestionat la seva utilitat en una societat en què els valors polítics no coincideixen amb la feina que fan des de fundacions com la seva a favor de la interculturalitat. Tot i així, considera que més enllà de la interculturalitat també és molt important parlar i conscienciar de la interreligiositat. Al respecte, ha destacat la importància del fet que el Papa Francesc i el Gran Imam Al-Tayyib firmessin un document en què acceptaven la diversitat religiosa i afirmaven coses com que els de l'altra religió no anirien a l'infern. Per a Tabbara, cal entendre i veure la pluralitat dins de l'islam.

En el torn de preguntes d'aquesta primera taula s'ha parlat de la importància de les diferències entre les diferents comunitats i com aquestes són clau en el diàleg intermediterrani i que un dels grans reptes es veure l'altre com realment és i no com ens agradaria que fos. També s'ha parlat del fracàs de les polítiques públiques en el debat intercultural i s'ha discutit el paper del populisme i l'extrema dreta en l'actual discurs de la por i de la diferència,  i com el discurs inclusiu i d'obertura és un discurs racional que ha quedat en segon terme davant del discurs identitari i nacional. Finalment s'ha parlat també del paper de la dona i Tabbara ha remarcat que no és una qüestió de gènere el fet que les dones siguin més presents en el debat intercultural i que són els valors personals els que fan que algú sigui més inclusiu i empàtic.

La segona taula rodona ha tractat sobre "Conviure a la Mediterrània: la interculturalitat com a eina" i ha presentat aquells valors compartits basats en l'humanisme que ens acosten i possibiliten un millor diàleg. Oriol Amorós, secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ha presentat el tema de debat i ha plantejat la mateixa primera pregunta a tots els ponents, sobre la importància i repercussions de la COVID-19.

José Enrique Ruiz Domènec, catedràtic de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana a la UAB (Barcelona), ha subratllat el rol dels historiadors en el moment actual, ja que cerquen situacions similars en el passat que ens puguin ajudar. Ha recordat tres pandèmies i com es van gestionar. Ruiz Domènec creu que sí que som davant un canvi d'era, però l'important és centrar-nos en quant trigarem a gestionar-la. La grip espanyola es va trigar 30 anys en controlar-la i això no ens ho podem permetre. Per acabar, ha destacat una frase d'un poeta grec que menciona la importància d'aprofitar les noves situacions que ens porta la vida. Davant del dubte de ser o fer, el mediterrani ha de fer. El ser ha de ser superat pel fer, que ens permetrà l'harmonia de la diversitat.

Mohamed Tozy, director de l'Escola de Governança i Economia de Rabat s'ha connectat en directe des del Marroc i ha qüestionat el somni de la globalització, que la pandèmia ha trencat per complet. Per a Tozy, el sistema dels estats ha quedat obsolet i calen individus responsables, amb responsabilitat col·lectiva. Per al dia després, proposa la "cultura de l'eriçó", en què el més essencial és el clan o la família. En termes de diàleg intercultural ha tractat de dos aspectes: l'òptica regional, on cal agrupar les solidaritats, ja que els estats-nació sovint no deixen espai a la diversitat i per tant el diàleg intercultural fracassarà, i el canvi en la representació i els valors, en què cal superar els estereotips que tenim sobre els altres.

Ricard Zapata-Barrero, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF (Barcelona), ha recalcat com la pandèmia manifesta les deficiències del sistema global, en que l'intercanvi entre cultures ha quedat limitat. Ha destacat que el problema és que el debat polític mediterrani està centrat en Europa, hi ha poca informació i la majoria ve de les ONGs a la zona. Finalment, ha subratllat la necessitat de polítiques a llarg termini, que són les que realment resoldran els problemes a la zona, sobretot la migració.

Esmat Elsayed, cofundadora de Young Mediterranean Voices (el Caire), ha parlat de la importància dels joves i de fer front i donar prioritat als problemes que els afecten. Des de l'aparició de la COVID-19, el problema dels llocs de treball no és només trobar-ne, sinó poder-los mantenir. Elsayed creu que cal empoderar tots els joves, no només aquells més privilegiats i que han pogut accedir a una bona educació. També explica la rellevància de crear una identitat mediterrània i d'anar en contra dels nacionalismes que només ens separen. Aquesta identitat té l'objectiu que ens considerem com a iguals. El diàleg mediterrani no hauria de ser sobre donar i rebre, sinó una societat que parla amb una altra i on els joves comparteixen reptes que els uneixen.

A la roda final d'intervencions, Ruiz Domènec ha demanat no caure en la por ni repetir els errors del segle 20, i ha acabat dient que confia que Catalunya lideri el procés d'aprofitament de la pandèmia per millorar com a societat. Tozy ha insistit en la importància de deixar a banda els estereotips i les dinàmiques històriques com la colonització i mirar de crear un futur plegats com a ciutadans mediterranis. Zapata ha destacat el rol de les ciutats com a promotores de canvis, sobretot en el tema migratori i de control de fronteres. Finalment, Elsayed ha tornat a recalcar la importància dels joves i com des de les institucions cal donar-los suport, amb inversió en lloc d'explotació.

En la tercera taula, "La pràctica del diàleg: testimonis i propostes des del teixit associatiu mediterrani", hi han participat Driss Khrouz, director general de la Fondation Esprit (Fès); Mercedes Giovinazzo, directora de Interarts (Barcelona); Mohamed El Amrani, president d'AZAHARA (Girona); i Anis Boufrika, coordinador de xarxa de la Fundació Anna Lindh (Tunis). El debat l'ha moderat la periodista Cristina Mas.

Driss Khrouz ha explicat que la pandèmia ha demostrat que el teixit associatiu ha estat la base d'un gran moviment familiar i comunitari a ciutats, barris i països. Però ha advertit que la societat civil s'ha d'enfortir, perquè la COVID també ha demostrat la fragilitat del teixit associatiu i les desigualtats provocades pels tancaments de fronteres, que han trencat relacions i han impossibilitat desplaçaments. Khrouz ha recordat que ara el món és global i que la societat civil no pot fer res sola sense el suport de polítiques i institucions. Preguntat per la contribució del diàleg intercultural a la cohesió de la xarxa, ha exposat que fa 10 anys sí que clarament hi veia la contribució, però que avui ja té més dubtes. Fa una dècada es va crear la fundació Anna Lindh i l'IEMed, i el diàleg permetia les relacions entre est i oest de la Mediterrània. Ara són la digitalització i les noves tecnologies les que permeten que els joves del Marroc puguin comunicar-se amb joves de la resta de la Mediterrània i del món. La interculturalitat és conèixer els altres i veure'ls com són i això ha permès crear un moviment associatiu i aprendre lliçons sobre drets humans i democràcia. Khrouz ha finalitzat amb una defensa de la lluita dels joves i la importància de sumar-los al diàleg intercultural, amb ajut de l'acadèmia quan la política està bloquejada.

Mercedes Giovinazzo ha explicat els valors d'Interarts, que es basa en la idea que la cultura és element essencial del desenvolupament humà. Ha remarcat el valor de la cooperació entre iguals per assolir un objectiu comú i de la xarxa com un espai que permet el diàleg i la generació de coneixement. Ha continuat exposant que la crisi actual és com una guerra que afecta el sistema de governança, el tensa i ens canviarà el sistema de vida al nord de la Mediterrània. La crisi ha posat en perill la participació en la vida cultural ja que no n'hi ha prou que la cultura sigui oberta i digital. Cal vetllar perquè tothom pugui anar a gaudir de la cultura en un lloc i un temps definit, que és efímer i difícilment reproduïble, que requereix el contacte i el diàleg de l'experiència de l'ésser humà. L'aposta digital encara fa més visibles algunes esquerdes existents i cal responsabilitat social per combatre-les. Preguntada pel paper de la cultura en la creació de la nova mentalitat, ha dit que no hi ha una resposta clara a causa de la dependència econòmica del sector públic que té la cultura i el fet que actualment cal prioritzar l'emergència econòmica i social. Així i tot, ha remarcat que la cultura no es pot aturar, cal continuar treballant per la creació, la reflexió i el diàleg, que fa que els individus s'impliquin i participin com a ciutadans crítics, responsables i participatius en la política.

Mohamed el Amrani ha parlat dels canvis de percepció en l'associacionisme dels joves i de les mancances que aquest ha mostrat durant la pandèmia. Ha mencionat la digitalització i la necessitat d'educar-nos en l'ús de la tecnologia, però també de conèixer els drets digitals. S'ha de millorar la comunicació entre el teixit associatiu i la resta de persones, ja que a vegades és difícil contactar-les, igual com la cooperació publicoprivada entre entitats socials, administració pública i sector privat, que sovint van per camins molt diferents. Preguntat sobre la visió de la interculturalitat des de la perspectiva de fill de les dues ribes del Mediterrani i sobre el paper dels joves ha explicat que s'ha de començar a veure i a tractar el jove com a subjecte polític que pensa, actua i lidera iniciatives i moviments socials. A més, el lideratge juvenil no acostuma a ser jeràrquic, sinó horitzontal i en xarxa. Pel que fa a la interculturalitat, creu que és un procés curiós pel fet que diferents processos vitals es barregen sota conceptes com acollida, inclusió i convivència, sense pretendre naturalitzar la identitat. A les escoles es cau massa sovint en el folklore i en l'estereotipació de la diversitat. El president d'AZAHARA diu que cal entendre i escoltar, però fins que no s'accepti el racisme natural i aquests joves tinguin una veu política i comunicativa, les coses no canviaran. La seva aposta és deixar de conviure i començar a ser.

Anis Boufrika ha recordat que, per a la Mediterrània, les crisis sovint han estat moments d'obertura cultural i social, però a la vegada fan emergir el millor i el pitjor de les persones, inclosos els extremismes. Els valors del reconeixement són necessaris per al desenvolupament de la civilització. Les crisis propicien solucions per sobreviure i l'evolució natural a la Mediterrània és cultural i regional, liderada pels joves. Ha explicat que a Tunísia la societat civil treballa en paral·lel amb les autoritats per contribuir al sistema sanitari i administratiu, i per tant aquests actors són pioners i els més aptes per contribuir a l'espai euromediterrani malgrat els problemes de mobilitat. Cal recuperar el diàleg intercultural i fer que torni a les universitats, perquè és una de les grans víctimes de la COVID-19. La presència digital és una solució, però no deixa de ser un intercanvi empobrit. Preguntat per l'herència de la primavera àrab, ha dit que la dignitat ressona però ha pres diferents formes en aquests onze anys. La revolució era a favor de la dignitat però també en contra de la guerra, la fam o la marginalització. Ara bé, les crisis, la guerra i moltes  polítiques frenen la interculturalitat i fomenten la negació de l'altre, és per això que cal donar suport als joves i les dones, que continuen lluitant per la seva emancipació. Actualment, la societat tunisiana s'obre a les noves tecnologies i les associacions han d'evolucionar cap a una lògica digital, amb eines avançades que atreguin el jovent. Els valors de reconeixement, dignitat i pluralitat permeten arribar a acords i fomenten la interculturalitat i quan les dones lideren i tenen iniciativa baixa la barbàrie i l'extremisme. Boufrika creu que els joves són desbordants a Tunísia i viuen la interculturalitat de manera renovada. Pel que fa al concepte d'identitat, ha remarcat que a la Mediterrània no és única sinó plural i que per això no es pot parlar del sud com si fos homogeni, cosa que segons ell al nord es fa molt.

A continuació s'ha obert un torn de preguntes on s'ha parlat de quins són els mecanismes més eficaços per al canvi de mentalitat i s'han mencionat les xarxes socials, les polítiques públiques, la cultura, l'intercanvi acadèmic i la necessitat d'arribar a tothom entre d'altres. També s'ha posat èmfasi en el perill de la cambra d'eco, aquest fenomen que fa que en la vida diària només ens envoltem de persones semblants a nosaltres.

Un cop finalitzada la taula rodona, el director executiu de la Fundació Anna Lindh, Nabil Al Sharif, ha pres la paraula per presentar la Marató Virtual per al Diàleg de la seva entitat. Ha explicat que la Marató és la seva aportació als 25 anys del Procés de Barcelona i que volen donar veu a diferents associacions culturals i solidàries de la Mediterrània. Volen donar veu als joves, als mitjans, a l'acadèmia i a les institucions que comparteixin la intenció de mostrar la importància del debat i la cooperació euromediterrània per a la sostenibilitat de la regió i fer visible la feina que s'hi fa. Al Sharif ha dit que la Marató anirà lligada a una campanya als mitjans i que es faran seminaris, tallers i debats en col·laboració amb membres i col·laboradors.

La periodista Cristina Mas ha parlat de la importància dels mitjans de comunicació, que no sempre són visibles però tenen més poder del que sembla, perquè tenen la possibilitat d'acostar-nos o allunyar-nos. També ha deixat clar que a ambdues ribes del Mediterrani hi ha sovint les mateixes problemàtiques i preguntes. Per la seva banda, Hajar El Hawari ha insistit en la inclusió de les dones, que han de ser subjectes d'inclusió i no objectes, per esdevenir part activa dels projectes de treball i de les organitzacions i crear societats més col·laboratives. També s'ha referit als joves i la necessitat d'educar-los en la diversitat i la diferència per aconseguir una societat adulta, diversa i plural en el futur.

Bernat Solé, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, ha estat l'encarregat de la cloenda de l'acte, i ha parlat del rol de Catalunya en el diàleg intercultural de la Mediterrània. Ha donat les gràcies als ponents per les seves aportacions i marcar el camí cap a on volem anar i com hi volem arribar. Ha mostrat la voluntat de reconstruir posant la gent en el centre de les polítiques. També ha exposat la necessitat de crear espais de diàleg per a la interculturalitat i treballar perquè la frontera que divideix les dues ribes no sigui una frontera de mort. Solé creu que no es pot mirar cap a un altre cantó quan la gent arriba a casa nostra i ha refermat la voluntat de Catalunya de ser part activa de la resposta migratòria. Ha celebrat que s'hagi convidat Catalunya a ser part central i dinamitzadora del diàleg intercultural i ha mencionat la necessitat de treballar sobre el concepte de ciutadania mediterrània, crear noves mirades sobre la convivència i reforçar l'agenda cultural contra el racisme, la xenofòbia i l'extremisme violents. El conseller ha finalitzat recalcant que es necessita una Mediterrània integradora amb una governança flexible i àgil, on l'intercanvi es consideri enriquidor i on les societats siguin garants de pau.

Programa

Organitzat conjuntament amb:

IeME

Generalitat de Catalunya

Amb la col·laboració de: 

Ajuntament de Barcelona