La gestió de la pandèmia afecta la confiança política i social de la ciutadania

El segon seminari MDAE ha tractat l'efecte que les crisis tenen en la democràcia i les llibertats

El dimecres 22 de juliol, Diplocat ha organitzat el segon seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu, conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en el marc de la xarxa MDAE alumni i amb el títol de Salut, democràcia i llibertat. Els dilemes ètic-polítics de la pandèmia.

L'acte ha estat presentat per Jacint Jordana, director de l'IBEI, i per Laura Foraster, secretària general de Diplocat. Els dos han expressat la seva satisfacció de continuar amb el cicle de seminaris per aprofundir sobre els temes de debat que la pandèmia de la COVID-19 ha posat sobre la taula. També han aprofitat per informar que el cicle de seminaris es reprendrà amb noves sessions ja programades a partir del mes de setembre. Foraster també ha remarcat la importància que té per Diplocat continuar formant en temes de relacions internacionals i de diplomàcia pública.

Débora Miralles, graduada de la 1a edició del MDAE i treballadora de la Direcció General d'Anàlisi i Planificació Estratègia de l'Acció Exterior del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha actuat com a moderadora. El seminari ha estat impartit per Francesc Amat, Investigador del Institutions and Political Economy Research Group (IPERG) de la Universitat de Barcelona i Junior Leader Fellow de La Caixa.

Els efectes democràtics de les crisis

Amat ha presentat els primers resultats d'un estudi que està realitzant juntament amb Andreu Arenes, Albert Falcó-Gimeno i Jordi Muñoz que porta per títol "Pandèmia i democràcia: evidencia experimental dels dilemes de governança". Un estudi que analitza les respostes a les preguntes d'una enquesta que s'ha formulat en diferents onades durant els mesos de gener a juny del 2020.

Abans d'entrar a analitzar els resultats de l'estudi, Amat ha recordat que les crisis, com a xoc negatiu, són una finestra d'oportunitat a les quals les democràcies no s'han hagut d'enfrontar encara i és per aquesta novetat que és un element interessant a estudiar. Ha revelat que aquest xoc sí que pot tenir un efecte en l'àmbit politicosocial si les preferències dels individus es mantenen persistentment canviants.

També ha analitzat que les crisis poden veure's com a externalitats negatives. Aquestes externalitats es poden encarar de dues maneres, amb la coordinació ciutadana sabent que hi haurà persones que no hi participaran (free riders) o mitjançant l'acció coercitiva. El problema de la primera opció és la confiança social i política. Amat ha exposat que a Espanya la confiança social és menor a la mitjana europea i que la confiança política és de les més baixes d'Europa fet que, com ha exposat en el torn de preguntes, va fer que la resposta coercitiva a Espanya fos l'única opció possible.

L'anàlisi dels resultats ha girat sobre 4 grans eixos que ha considerat interessants per poder valorar els efectes que ha tingut aquesta crisi sense precedents. La preferència en el  nivell de resposta governamental, nacional o europea; els canvis en les preferències cap a un govern més tecnòcrata; la relació de l'efecte d'haver estat en contacte amb el virus amb la confiança política; i finalment l'impacte en els drets i les llibertats i el lideratge polític.

En l'exposició ha mostrat com havien comparat la COVID-19 amb altres amenaces globals com són el Canvi Climàtic i el Terrorisme per tal de poder identificar les tendències que la població té sobre la gestió de la COVID. En els resultats han observat com amb la COVID hi ha una preferència en què es gestioni a nivell clarament nacional.

El professor ha ressaltat que l'estudi ha evidenciat que hi ha una clara correlació entre les persones que han viscut la COVID-19 de prop amb una major acceptació per governs autoritaris. També han notat que la resposta a la crisi de la COVID-19 en relació a altres amenaces ja comentades porta a uns nivells majors d'acceptació de polítiques i accions que limiten els drets i les llibertats individuals a canvi de la protecció de la pandèmia. També s'ha vist que hi ha preferències cap a governs més tecnocràtics i liderats per experts en la matèria que per règims més liderats per polítics.

A continuació ha presentat el trilema que es plantejava en el títol de la ponència entre salut, economia i drets i llibertats. Amat ha exposat que de moment no s'ha de triar però que potser a llarg termini s'haurà de fer com ho han fet alguns països. Ha exemplificat el model suec on s'ha prioritzat l'economia i els drets i llibertats sobre la salut i el model asiàtic que ha prescindit dels drets i llibertats individuals imposant unes polítiques coercitives molt importants per tal de combatre el virus.

En el seu estudi han creat un model per tal de veure quins són els afectes del trilema a Espanya i s'ha vist que realment no hi ha una preferència per cap de les opcions. Tot i això, Amat ha remarcat un punt que troba molt important: la tendència dels simpatitzants del govern actual cap a permetre i acceptar coercions i violacions dels drets i les llibertats per part del mateix govern. Aquesta tendència és preocupant atès que hi ha una teoria que estableix que aquest fet pot donar lloc a una degradació del sistema perquè no es castiga l'incompliment de les normes del joc, i afavoreix l'acció dels governs sense control parlamentari, arribant a posar en perill el mateix sistema democràtic.

En les conclusions ha remarcat que aquesta crisi pot ser una amenaça per la democràcia en dos sentits. El primer és el ja mencionat de canvi de preferències de la societat. I el segon és que aquestes obren una finestra d'oportunitat pels líders autoritaris i populistes d'ampliar el seu poder sense oposició parlamentària o democràtica com ha intentat fer Viktor Orban a Hongria. Així i tot, ha considerat que aquesta tendència dels líders populistes pot no funcionar-los bé en el cas que hagin realitzat una mala gestió de la crisis i els hi pugui passar factura, arribant fins i tot a perdre el poder.

Per acabar, s'ha obert un torn de preguntes durant el qual Amat ha respost alguns dels dubtes sobre la metodologia de l'estudi i ha ampliat la informació sobre l'efecte que la gestió política de la pandèmia ha tingut en la confiança social i política de la ciutadania.

Organitzat conjuntament amb:

IBEI