El tercer Diplocat Digital Talk, sobre nous models productius, s'ha organitzat en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya

Diplocat ha organitzat avui, 8 de setembre, el tercer Diplocat Digital Talk, Nous models productius contra la COVID-19, en el marc del cicle El món després de la COVID-19, una visió descentralitzadora. L'objectiu era veure els efectes que la COVID-19 està tenint en diferents àmbits de les nostres societats i obrir un debat sobre les diferents iniciatives i els nous models productius que es plantegen a Europa per fer front als reptes econòmics que planteja un món en pandèmia.  

L'acte, que s'ha realitzat en format digital i en llengua anglesa, ha estat organitzat amb la col·laboració dels departaments de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, i ha comptat amb la participació de quatre responsables del disseny de polítiques d'estímul per a l'economia de diferents regions europees.

La moderació de l'acte ha anat a càrrec de l'investigador del Institutions and Political Economy Research Group (IPERG) de la Universitat de Barcelona, Francesc Amat. El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, i la secretària general de Diplocat, Laura Foraster, han estat els encarregats de donar la benvinguda als participants. El conseller Solé ha remarcat la importància de treballar des d'una perspectiva global, sense oblidar que la ciutadania és qui ha de ser al centre de les polítiques, i ha destacat la rellevància de la cooperació i de compartir les bones pràctiques. Per la seva part, Foraster ha recordat que les regions són uns actors molt rellevants per fer front a la pandèmia, tal i com ja han mostrat fins ara, i ho seguiran sent a l'hora de superar la crisi econòmica que s'albira, ja que són les regions les que acostumen a ser responsables del dinamisme econòmic i turístic.

La primera ponent, Karin Scheiffele, responsable de Relacions Internacionals del Govern de Baden-Württemberg, ha destacat que les indústries predominants al land, sobretot l'automobilística, necessiten ajuda per afrontar el canvi cap a un model industrial més sostenible i que per això estan invertint en digitalització i en intel·ligència artificial. Ha recordat, també, la importància de la col·laboració a escala europea per canviar el model productiu i regular la indústria, i fer que Europa pugui mostrar a la resta d'economies que es pot ser industrialment competitiu amb un model productiu sostenible. Finalment, ha exposat que la coordinació federal alemanya ha funcionat molt bé per a la gestió de la primera fase de la pandèmia i ha destacat que seria bo extrapolar aquest model d'èxit de cooperació a la UE i a tots els nivells de decisió necessaris.

Agnès Rampal, consellera de la regió francesa de Provença del Sud-Alps-Côte d'Azur, ha subratllat que la crisi ha ressaltat les dificultats econòmiques i les febleses que ja hi havia anteriorment. Ha exposat que a la seva regió destaquen les empreses de transport marítim, les empreses mitjanes i el turisme, que han tingut una forta davallada aquest any. Rampal ha fet un resum de les mesures que havien pres, tot citant sobretot el "xec vacances", ideat  per afavorir el turisme francès a la regió. Rampal ha exposat que el Pla de recuperació europeu mostra la importància de la transició tecnològica. Finalment, ha remarcat que la regió té les competències de recol·locació industrial i la capacitat d'impulsar la transició ecològica.

Helena Holmberg, vicepresidenta del Comitè de Desenvolupament Regional de Västra Götaland, a Suècia, ha explicat que per a la seva regió el més important és exportar coneixement. En aquest sentit, ha destacat la política de col·laboració estreta  entre govern regional, universitats i empreses. Amb una economia molt industrialitzada, saben que la tecnologia i la intel·ligència artificial provocaran canvis en l'estructura productiva i sobretot afectarà la població menys preparada. També ha assenyalat que les regions no competeixen entre elles sinó que competeixen amb les economies americanes i xineses, i ha remarcat que un dels sectors on creu que es pot treballar més és el de les bateries. Finalment, ha indicat que ara és el moment per poder fer el canvi cap a una indústria més sostenible i que per això cal incrementar el finançament en innovació, ja que el sector industrial, si es perd, no retorna fàcilment.

La darrera en intervenir ha estat Natàlia Mas, secretària d'Economia de la Conselleria de Vicepresidència i Economia i Hisenda, que ha destacat que al contrari del que es creu, les economies més especialitzades són les que tenen més problemes en sortir de les crisis, i que per això s'ha de compatibilitzar l'especialització i la diversitat. Ha recordat que amb la crisi del 2008 ja es va visualitzar que les regions amb una economia globalitzada es recuperaven més fàcilment. Mas també ha parlat dels diferents reptes per enfortir l'economia catalana i ha dit que cal pensar quins projectes es poden finançar localment i quins poden optar a finançament europeu, mitjançant la col·laboració interregional. Per acabar, també ha exposat la necessitat de coordinar-se a tots els nivells institucionals, però ha recordat que les mesures econòmiques i sanitàries s'han de gestionar des de la regió, ja que és el nivell que millor coneix el territori i la subsidiarietat ha de prevaler.

Finalment, s'ha obert un torn de preguntes en què ha quedat clar que malgrat que no hi ha una fórmula màgica per sortir de la crisi, si que cal mantenir el consens que l'alternativa no ha de ser entre salvar l'economia o salvar vides. En aquest sentit, totes les participants han destacat la necessitat d'establir una acció coordinada entre els diferents nivells institucionals per millorar la falta de coordinació que hi ha hagut a nivell europeu, fins al moment, en la gestió de tots els efectes produïts per la pandèmia.