L'antic vice-cònsol dels EUA a Barcelona, Ambler Moss, ha estat l'encarregat d'impartir el quart seminari del cicle MDAE Alumni

Diplocat ha organitzat avui el quart seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu, conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en el marc de la xarxa MDAE alumni i amb el títol de "The impact on the world of the US elections of 2020".

L'acte ha estat introduït per Jacint Jordana, director de l'IBEI, i per Laura Foraster, secretària general de Diplocat. Ambdós han destacat positivament la col·laboració entre ambdues entitats i han subratllat l'interès del tema del seminari en l'actualitat política internacional. Ambler Moss, ex-ambaixador a Panamà (1978-1982), vice-cònsol dels Estats Units a Barcelona (1964-1966) i membre del Consell Consultiu de Diplocat, era el ponent convidat. Isidre Sala, graduat de la 2a edició del MDAE i cap de la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units d'Amèrica i el Canadà, ha estat l'encarregat de moderar el debat.

Ambler Moss ha començat recordant que el proper dijous 22 tindrà lloc l'últim debat presidencial als Estats Units, en el qual es debatrà sobre la COVID-19, les famílies americanes, el problema racial, el canvi climàtic, la seguretat nacional i el lideratge. Ha expressat el desig que aquest debat sigui més civilitzat que l'anterior. Moss ha remarcat que hi ha dues derivades a tenir en compte, la visió interna americana i la visió internacional, i ha passat a analitzar els diferents temes apuntats i altres grans temes de rellevància en el context de les eleccions americanes.

Sobre la pandèmia, Moss ha dit que la visió de Trump es basa en una simplificació de la problemàtica i no proposa cap solució, a l'espera que aquesta desaparegui per si sola, ja que no té cap pla real per combatre-la. A més, l'actual president ja ha deixat clar que si hi ha una vacuna, ell no la compartirà amb el món. A nivell internacional, en canvi, hi ha un debat sobre com es repartirà equitativament la vacuna entre els diferents països i la població mundial, i l'Organització Mundial de la Salut ha creat la COVAX Facility, que és un programa on ja hi ha 170 països compromesos al repartiment equitatiu, entre ells Xina. En canvi,  el debat a EUA gira entorn de saber quins americans tindran accés a la vacuna abans. Ara bé, si Trump afirmés que tenen la vacuna i és segura, la majoria de ciutadans americans no anirien a posar-se-la fins que els científics no en confirmessin la viabilitat.

Moss ha estat contundent en descriure que la política exterior de Trump es resumeix en dues paraules: America First. Per això els Estats Units han reduït les aportacions econòmiques a l'OMS o han sortit dels Acords de París. Trump té una visió unilateral de l'acció exterior i això es contradiu amb la posició de líder del multilateralisme que els EUA havia tingut des de final de la Segona Guerra Mundial, sent membre fundador de Nacions Unides, el Pla Marshall o les organitzacions internacionals de control nuclear. Biden, per la seva banda, ha declarat que retornarà als Acords de París i sobretot que tornarà a unes relacions més pacífiques amb Iran, recuperant l'Iran Nuclear Deal, en què Iran i els cinc estats amb poder de veto al Consell de Seguretat i Alemanya pacten que Iran no rebrà sancions internacionals si demostra que no produeix armament nuclear. Trump, en canvi, ha sancionat el país contradient les recomanacions de Nacions Unides.

Un altre dels grans temes de debat és paradoxalment si Trump acceptarà una possible  derrota electoral. De moment, el president no ha respost mai les preguntes al respecte i diu que no confia en el vot per correu, tot i que ell també ha votat a distància sent president dels Estats Units. Tot i això, Moss ha recordat que el sistema americà és un sistema de sufragi indirecte, en què no guanya qui obté més vots en les eleccions sinó qui n'obté més al Col·legi Electoral dels Estats Units. Moss també s'ha referit al nomenament al Tribunal Suprem dels EUA i ha exposat que encara que no sigui comú nomenar un jutge mesos abans d'unes eleccions, els republicans l'assignaran perquè tenen majoria al Senat.

Un cop finalitzada l'exposició s'ha obert el torn de preguntes. Un dels participants ha obert el debat preguntant sobre la possibilitat que Puerto Rico i Washington esdevinguin nous estats. L'ex-ambaixador ha respost que a Puerto Rico caldria fer primer un nou referèndum i que posteriorment hi hauria un problema intern al país, perquè cada estat compta amb dos senadors i això tindria efectes en el pressupost.

Tornant al tema del nomenament al Tribunal Suprem, Moss ha explicat que la Constitució no fixa el nombre de jutges, que ha variat entre 6 i 10 al llarg de la història, i això permetria que en cas que hi hagués una majoria demòcrata al Congrés, al Senat i a la Presidència, aquests poguessin afegir i nomenar nous jutges al Tribunal i superar la clara majoria republicana que hi ha actualment. Aquesta possibilitat ja es va donar amb Obama, que va ser molt prudent, però amb l'actual conjuntura Biden podria estar temptat de fer aquests canvis, tenint en compte que la majoria republicana ja ha aturat algunes polítiques demòcrates.

Una altra pregunta ha estat sobre els possibles efectes electorals dels casos de brutalitat policial. Moss està convençut que aquest element tindrà repercussió i de fet és un dels temes de debat en aquestes eleccions, amb diferencies d'opinió entre els candidats. La visió de Biden és tenir més policia, més educada i amb més normes. Una majoria demòcrata al Congrés podria implicar una nova normativa federal de comportament policial. Pel que fa al moviment Black Lives Matter (BLM) i el racisme, Moss ha exposat que s'ha fet visible tant als EUA com a altres països, però ha recordat que el racisme forma part inherent de la societat nord-americana.

També s'ha qüestionat si el Tribunal Suprem haurà d'acabar decidint sobre el resultat de les eleccions i Moss ho veu probable. En referència a la influència dels mitjans en la intenció de vot, Moss creu que serà clara però ha recordat que no tots els mitjans als EUA són com el New York Times i creadors de fake news com diu Trump, sinó que hi ha moltes ràdios locals que ofereixen una visió molt radical de les notícies i que també tindran un gran efecte en el vot.

Finalment, el ponent ha parlat sobre les diferents visions de les relacions EUA-UE que tenen els dos candidats. Ha explicat que Trump i alguns països europeus no coincideixen en massa idees ni polítiques, però que en els quatre anys de mandat tampoc s'ha vist que Trump tingués una estratègia política definida amb la UE. Creu que Biden retornarà a una política exterior més tradicional, amb una major relació amb la UE i sobretot amb el Regne Unit i el poder de l'OTAN. Pel que fa a la Xina, creu que no hi haurà massa diferències si hi ha un canvi polític, ja que la competició econòmica entre les dues potències continuarà activa. Per acabar, Moss ha dit que el que sí que creu que canviarà serà la relació dels EUA amb les dictadures internacionals com Rússia o Corea del Nord, amb les quals Trump manté una relació especial.

Organitzat conjuntament amb: