Un de cada quatre europeus té greus problemes per pagar l’habitatge

DIPLOCAT i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitzen el primer acte en línia del cicle Debats Europa Social

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i DIPLOCAT, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull,  han inaugurat aquest matí el nou cicle Europa Social amb el debat 'Dret a l'habitatge social, una perspectiva europea'.

Aquest primer debat del cicle ha tractat la situació de l'habitatge social des de l'experiència de diferents territoris europeus: Catalunya, Finlàndia, Escòcia i Àustria, en concret la seva capital, Viena. A la taula rodona hi han participat Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 (Catalunya), gestora d'habitatge de lloguer social que vol garantir l'accés a aquest dret a persones en situació de vulnerabilitat; Juha Kaakinen, CEO a Y-Foundation (Finlàndia), entitat que treballa per augmentar el parc d'habitatge de lloguer assequible per posar-lo a disposició de les persones sense llar; Susan Aktemel, directora executiva a Homes for Good (Escòcia), administradora de finques socials que ajuda veïns i veïnes amb ingressos baixos i amb dificultats per accedir a un habitatge assequible de l'entorn de Glasgow i l'oest d'Escòcia; i Georg Niedermühlbichler, membre del Parlament de l'Estat de Viena i de l'Ajuntament de Viena (Àustria). La capital austríaca és tot un referent europeu perquè el seu consistori fa més de 100 anys que promociona habitatge social.

Segons el darrer informe Eurostat, "1 de cada 4 europeus té serioses dificultats per pagar els costos de l'habitatge i es destinen més del 40% dels ingressos per pagar-lo", ha explicat Javier Burón, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, que ha fet una radiografia sobre la situació de l'habitatge social a Europa i ha destacat que Espanya és un dels cinc països en què els problemes en relació a l'habitatge són més grans, juntament amb Grècia, Bulgària, Romania i Hongria. Burón ha avisat que "es necessitaran dècades" per poder acostar-se a les polítiques d'habitatge d'altres territoris europeus: "Per passar de menys del 2% [del parc d'habitatge social a Catalunya i Espanya] al 10% o superar el 20% no es podrà fer ni en 2, ni en 3, ni en 10 ni en 20 anys sinó que és un repte de país". També preveu que, després de la Covid-19, hi haurà un fort augment de la demanda del lloguer, sobretot en les zones urbanes; un "increment fort" de la demanda d'habitatge social i assequible sobretot quan s'aixequin mesures extraordinàries com les moratòries del pagament del lloguer i hipoteca i, com a conseqüència, un creixement "molt alt" dels desnonaments i d'impagaments del lloguer.

El debat també ha permès veure les diferències pel que fa a la situació del parc d'habitatge social. "És molt difícil no estar a la cua, si comparem el que passa Catalunya respecte d'altres territoris europeus. Aquí es destina el 0,1% del PIB a polítiques d'habitatge enfront del 0,6% de la mitjana europea" ha apuntat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Un repte majúscul que s'està abordant de manera molt diferent. "El dret a l'habitatge permet assegurar altres drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut i l'educació. Tanmateix, les polítiques de les administracions públiques en matèria d'habitatge són molt diverses entre els estats membres de la Unió Europea" ha assegurat Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT.

Percentatge del parc habitatge social respecte al total d'habitatges

Aquestes diferències s'evidencien, per exemple, en el parc d'habitatge social. A Catalunya és de l'1,5% (47.000 habitatges entre públics, d'entitats socials i cedits per particulars); a Finlàndia és del 13%, a Escòcia és del 23% (600.000 habitatges gestionats per municipis i associacions gestores d'habitatge) i a Àustria (24%) i, en concret a Viena, més del 60% dels vienesos i vieneses viuen en habitatges públics o socials, el que equival a més de 220.000 llars.

Vuit recomanacions

A partir de les experiències dels diferents territoris, el debat Europa Social ha permès aprofundir en quins són aquells aspectes i mesures d'èxit clau per millorar les polítiques d'habitatge i assegurar l'accés a aquest dret a la ciutadania, sobretot la més vulnerable:

  1. Disposar d'una normativa clara i concreta: definició clara sobre qui té accés a l'habitatge social, foment de la construcció d'habitatge social apostant i prioritzant la qualitat, regular el suport públic a les persones per fer front a les despeses de l'habitatge, etc.
  2. Regular de forma exigent els habitatges socials per aconseguir l'excel·lència en la gestió.
  3. Crear polítiques concertades amb els agents privats.
  4. Donar incentius fiscals als propietaris particulars d'edificis i suport a la rehabilitació d'habitatges amb la finalitat de mantenir a preu baix els preus del lloguer.
  5. Invertir en la compra de sòl per a la construcció d'habitatge social i, així, disminuir la dependència amb el sector privat.
  6. Promoure la participació de les persones llogateres en el disseny i desenvolupament de les polítiques d'habitatge locals.
  7. Invertir en una infraestructura professional important: implicació de les universitats, creació de programes per implicar a les persones joves, etc.
  8. Crear xarxes robustes pel foment de l'habitatge social entre tots els agents que hi intervenen.

Enllaços relacionats