Impacte de la COVID-19 a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica: conseqüències i oportunitats

El director del Departament de Polítiques Euromediterrànies de l'IEMed, Emmanuel Cohen-Hadria, ha impartit el cinquè seminari del cicle MDAE Alumni

En el marc de la Xarxa MDAE alumni i conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), DIPLOCAT ha organitzat avui el cinquè seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu amb el títol de "Nothing will ever be the same again... How about the Mediterranean region post-COVID?".

L'acte ha estat introduït per Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, que ha disculpat l'absència de Jacint Jordana, director de l'IBEI, i  ha destacat la rellevància i alhora la dificultat de respondre la pregunta del títol del seminari. Emmanuel Cohen-Hadria, director del Departament de Polítiques Euromediterrànies de l'IEMed i coordinador del projecte EuroMeSCo: Connecting the Dots, era el ponent convidat. Jordi Arrufat, graduat de la primera edició del MDAE i tècnic de projectes de DIPLOCAT, ha fet de moderador.

Cohen-Hadria ha explicat que la presentació es dividiria en 4 temes essencials per a respondre a la pregunta: l'impacte sanitari de la COVID-19 a la regió MENA (Orient Mitjà i Nord d'Àfrica); la col·lisió de les vulnerabilitats prèvies de la regió amb la COVID-19; els efectes socioeconòmics i les polítiques dutes a terme per pal·liar-los; i les oportunitats de futur i els projectes polítics a llarg termini.

El ponent ha dit que l'impacte sanitari de la COVID-19 a la zona MENA ha estat menor que a Europa, Amèrica del Nord o Amèrica Llatina. Tot i això, ha remarcat que aquestes dades s'han d'agafar amb pinces a causa de la possibilitat que no s'hagin comptabilitzat els morts a casa, que els malalts no hagis estat atesos als hospitals, o a la impossibilitat de fer un recompte dels infectats a les zones en conflicte. Ha apuntat que alguns dels motius pels quals la pandèmia hi ha estat més lleu són la demografia, amb una població més jove, la ràpida i estricta reacció des de l'inici de la pandèmia (ha posat d'exemple els controls de temperatura a les fronteres de Tunísia el gener de 2020 o les sancions de fins a tres mesos de presó per no portar mascareta a alguns altres països).

Tot i això, Cohen-Hadria ha volgut remarcar que dins de la zona MENA hi ha hagut grans diferències entre països a causa dels diferents sistemes sanitaris i ha explicat que les inversions en sanitat dels darrers anys als països del Golf han permès que les taxes de recuperació siguin més elevades que en altres de la regió amb un sistema més dèbil o, en el cas de Líbia, pel fet de tenir inoperatius tres dels grans hospitals del país per l'explosió del passat mes d'agost.

Les vulnerabilitats prèvies de la regió no només afectaven el sistema sanitari i la dèbil seguretat social, sinó que Cohen-Hadria ha remarcat també la importància dels grans nivells de corrupció com una de les causes més importants de la debilitat de la regió. La corrupció dificulta poder donar respostes eficaces i eficients a les necessitats de la població i contribueix a la falta de confiança en l'administració pública i al trencament del contracte social. També cal tenir en compte la fragilitat econòmica, amb uns sistemes poc digitalitzats i preparats per encarar una conversió cap al teletreball, i on les principals fonts de finançament són les remeses de diners enviades per treballadors que viuen a l'estranger, el turisme i el petroli. A més, la majoria de les remeses provenen dels treballadors del sector del petroli i el turisme de la zona del Golf, ambdós molt afectats per la COVID-19.

Sobre el paper a la zona de potències estrangeres com la UE, la Xina o Turquia, Cohen-Hadria ha subratllat la importància de les dues darreres en els últims anys i ha apuntat la necessitat que la UE recuperi un rol més actiu. També ha parlat del paper de la política interna, amb l'exemple positiu de la unió dels partits a Líbia per sortir conjuntament de la crisi, però ha recordat que els països autocràtics de la zona han aprofitat el confinament i la pandèmia per als seus propis rèdits polítics.

Pel que fa al tercer punt, les conseqüències socioeconòmiques i les polítiques mitigadores, el ponent creu que Egipte és l'única economia de la regió que no patirà una gran davallada. Això pot ser degut a l'auge de la construcció i les telecomunicacions que viu el país, a més de la ràpida reacció a la pandèmia. Per altra banda, els més afectats seran Líbia i el Líban. El fet que els països del Golf es trobin en crisi econòmica afectarà la resta de la regió, per la gran quantitat de treballadors immigrants que acullen i per la disminució de les inversions. També són evidents les pèrdues ocasionades per la manca de turisme i per la cancel·lació  de dos actes multitudinaris com l'Expo de Dubai i la peregrinació anual a Medina.

Les polítiques per fer front a les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia han estat sobretot de tipus fiscal, mirant d'incloure tant l'economia formal com la submergida, que és  molt important a la zona. Aquestes polítiques fiscals han fet augmentar un deute públic que ja de per si era molt elevat.

Per acabar, Cohen-Hadria ha suggerit tres línies d'acció per al futur. La primera és la possibilitat d'aprofitar la necessària recuperació per acostar-se a l'economia verda, on la UE podria trobar un espai interessant com a col·laboradora. La segona és la necessitat de reformar el sector privat, tot digitalitzant-lo i canviant la seva cadena d'abastiment, reconfigurant l'economia submergida i intentant formalitzar-la com ja intenta el Marroc. I la tercera és la deslocalització: mirar d'oferir incentius i fomentar l'arribada d'empreses i inversions, i la immigració de treballadors formats a la zona. Aquí ha mencionat la importància de tenir en compte els joves i les dones en aquesta recuperació i fomentar la seva emprenedoria, ja que també han estat els més perjudicats per la crisi.

Cohen-Hadria ha promogut el diàleg amb el públic que seguia la seva xerrada en línia i ha respost les preguntes que li han fet arribar. Jordi Arrufat ha tancat la sessió recordant que el 9 de desembre tindrà lloc el darrer seminari del cicle MDAE alumni.

Organitzat conjuntament amb:

IBEI