Laia Balcells, professora a Georgetown especialitzada en conflictes armats, protagonista del darrer seminari del cicle MDAE de DIPLOCAT i l'IBEI

DIPLOCAT ha organitzat avui el sisè i últim seminari del cicle sobre la COVID-19 i el seu impacte global i europeu, conjuntament amb l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en el marc de la xarxa MDAE alumni i amb el títol de "Conflictes polítics i COVID-19 al món".

L'acte ha estat introduït per Jacint Jordana, director de l'IBEI, i per Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT. Jordana s'ha mostrat satisfet per com ha funcionat el cicle i ha remarcat la voluntat de l'IBEI de continuar la col·laboració amb DIPLOCAT en format digital, ja que permet arribar a més persones i tenir ponents internacionals sense la necessitat de desplaçaments. Foraster ha destacat l'interès pel tema d'aquest darrer seminari i ha agraït la bona col·laboració de l'IBEI.

Lluís Rovira, director de la Institució de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i graduat de la tercera edició del MDAE, ha moderat l'acte, que per primer cop era obert a tots els públics i no només als exalumnes del màster. La ponent convidada ha estat Laia Balcells, doctora per la Yale University (2010) i professora titular a la Universitat de Georgetown, especialitzada en conflictologia, que ha analitzat l'efecte de la COVID-19 en conflictes interns arreu del món.

Balcells ha començat dient que encara és molt d'hora per poder saber quin ha estat l'efecte real de la COVID-19 sobre els conflictes. La seva ponència s'ha basat en la informació disponible sobre què ha passat els últims mesos i en l'experiència dels efectes que altres pandèmies han tingut sobre els conflictes. Ha recordat com, al principi de la pandèmia, António Guterres va fer una crida a aturar els conflictes armats i que això, sumat a les restriccions de moviment que dificulten el comerç armamentístic, han derivat en una baixada de la conflictivitat a moltes zones, que no vol dir que hi hagi arribat la pau.

Laia Balcells ha explicat que els països on hi ha conflictes interns acostumen a ser països dèbils a l'hora de gestionar una pandèmia i el tipus de gestió que se'n fa pot portar a un augment de la conflictivitat si s'apliquen mesures coercitives. Això va passar amb la pandèmia de l'Ebola, en què les mesures coercitives van derivar en un augment de la conflictivitat. En aquest sentit, els conflictes no apareixen com a reacció a la pandèmia, sinó com a reacció a les polítiques repressives de l'estat per controlar-la, i això tant en països en conflicte com en democràcies avançades. 

Les dades recollides fins a l'octubre de 2020 mostren com, des del març, s'han reduït en nombres absoluts tant el nombre de batalles violentes com la violència contra civils. Tot i això, en nombres relatius es percep com la violència no ha disminuït, sinó que hi ha zones com Àfrica i l'Orient Mitjà on fins i tot ha augmentat. La ponent ha recordat que actualment  les dades potser no són del tot completes, ja que les ONGs i els mitjans de comunicació que treballen a la zona poden no estar plenament operatius justament per la pandèmia. A més, en alguns casos la reducció de la conflictivitat pot ser conseqüència d'altres factors aliens a la COVID-19.

Balcells ha continuat parlant sobre el terrorisme internacional i n'ha analitzat dues possibles derivades: que la pandèmia el redueixi o l'incrementi. La pandèmia pot reduir el terrorisme perquè els espais públics de captació, com ara espais d'oració, estan més restringits, i hi ha una limitació de moviments que impedeix la mobilitat i dificulta la capacitat operativa dels grups. A més, els mitjans ja no en parlen tant, el focus informatiu està en temes econòmics i sanitaris i la guerra i el terrorisme han quedat en segon pla. Sense els mitjans i la via per fer propaganda de la por, el terrorisme perd força.

També hi ha factors que poden fer augmentar el terrorisme, ja que els països no estan tan centrats en la seguretat nacional i fins i tot estan desviant diners d'aquestes partides a la gestió de la pandèmia. La narrativa d'Estat que fracassa, que no gestiona bé la crisi sanitària, pot també portar a cridar a canvis i a promoure la difusió de propaganda, teories conspiranoiques i desinformació per generar desconfiança envers els governs. L'increment de la connectivitat dels joves a internet pot incrementar igualment la captació de joves, que són ara un col·lectiu encara més vulnerable per culpa de la pèrdua d'oportunitats laborals. Grups com ISIS ja sen comencen a aprofitar.

Segons Laia Balcells, les protestes no violentes s'han reduït, mentre que les violentes s'han mantingut estables durant la pandèmia. Els grups negacionistes, conspiranoics i l'extrema dreta s'han manifestat violentament durant els mesos més durs de la pandèmia. Pel que fa a les guerres civils, els altos al foc no han durat massa. La majoria es van aturar quan es va demanar des de Nacions Unides, però no hi ha evidències que cap d'aquests altos al foc pugui portar cap a un procés de pau, ja que les negociacions també són més complicades. Ha mencionat països com Síria, Afganistan o Brasil, on els conflictes han disminuït, però ha recordat que no només és a causa de la pandèmia. A Síria, el març es va declarar un alto al foc previ a la pandèmia. I a països com el Iemen o Líbia, la violència ha augmentat d'ençà que s'ha violat l'alto al foc. Així doncs, no hi ha una resposta homogènia pel que fa als conflictes armats i caldrà temps i recerca per poder veure la imatge completa i entendre  què ha passat i què està passant.

Pel que fa a les prediccions de quines poden ser les conseqüències a mitjà i llarg termini, Balcells creu que molt probablement la violència augmentarà a causa de la crisi econòmica. Quan hi ha estabilitat i riquesa, els conflictes disminueixen; l'aturada en l'educació, com s'ha vist en estudis realitzats a Afganistan, pot fer augmentar la violència en un futur pels efectes que té l'aturada en el desenvolupament dels estudiants; les desigualtats racials, regionals o entre grups poden promoure el descontentament i la insatisfacció amb el govern i respostes conflictives; la coerció i el control de l'Estat justificats per al control de la pandèmia poden provocar reaccions negatives que derivin en conflicte.

En el torn de preguntes s'ha parlat sobre el paper i el pes de l'ONU en l'aturada del conflicte, la manca d'informació fiable, la temptació dels Estats a ser més coercitius del necessari per controlar la pandèmia i els possibles conflictes entre països per accedir a la vacuna.

Organitzat conjuntament amb: