La crisi climàtica i l'econòmica necessiten respostes conjuntes

DIPLOCAT i el CADS han coorganitzat un acte per commemorar el 5è aniversari de l’Acord de París

DIPLOCAT i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) han organitzat avui, dia 11 de desembre, un debat global en línia sobre "El rol de Catalunya en la lluita contra el canvi climàtic: 5è aniversari de l'Acord de París". L'acte ha estat conduït per Miquel Royo, director general d'Afers Globals del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

La benvinguda de l'acte ha anat a càrrec de Laura Foraster, secretària general de Diplocat, i de Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat. Foraster ha agraït especialment a Josep Garí la seva proposta de fer aquest acte, en un moment molt adient. També ha mencionat la importància que el canvi en la presidència americana pot tenir per a la reducció de les emissions i l'acompliment dels objectius. Per la seva banda, Subirà s'ha referit a la importància de l'any 2015 per al medi ambient, ja que a més de l'Acord de París es va aprovar l'Agenda 2030. Ha dit que la llei de medi ambient catalana va ser pionera, ja que Catalunya va ser la primera entitat subestatal en aprovar una llei d'aquesta magnitud i ambició.

A continuació, Josep Garí, conseller polític de les Nacions Unides en l'àmbit del desenvolupament sostenible, ha fet la ponència central amb el títol de L'Acord de París: abast i reptes. En la presentació, ha remarcat la importància d'aquest acord com el tractat internacional més important del segle XXI, d'abast més internacional i que ha aportat més canvis. Garí ha deixat clar que la problemàtica del canvi climàtic és dual: té una vessant energètica i una vessant econòmica. La novetat de l'Acord de París es troba en la proposta de mesures polítiques i instruments financers per promoure els canvis econòmics, com a resposta al fracàs del Protocol de Kyoto, que va ser el primer intent d'introduir mesures per reduir les emissions de carboni tot posant l'èmfasi en els països desenvolupats.

Garí ha exposat que l'Acord de París posa les bases a la governança del segle XXI, que es basa en la universalitat: tots els països i tots els actors. La clau és que cada país es compromet individualment a complir els objectius que ell mateix, segons les seves capacitats i responsabilitats, es marca. A més, són objectius públics i poden ser avaluats per una institució independent, i cada 5 anys s'han d'augmentar. Per això és tan rellevant commemorar i parlar sobre aquests acords el 2020, 5 anys després de la seva aprovació. D'aquesta manera es mira d'aconseguir el compromís de tots els actors. Empreses i entitats subestatals també s'hi poden adherir i fixar els seus compromisos i objectius. Aquesta universalitat i obertura facilita i promou el canvi cap a un món més sostenible. També aporta flexibilitat. Per exemple, quan Trump va decidir sortir de l'Acord, Califòrnia va augmentar els seus estàndards com a resposta.

A continuació, el ponent ha analitzat un per un els articles més rellevants del tractat i ha recordat que els mercats de carboni i financers previstos encara no han estat desenvolupats. També ha parlat sobre la importància de l'adaptació al canvi climàtic que es preveu en l'article 7, perquè permet ajudar els països més afectats pel canvi climàtic i va ser molt important perquè molts països africans se sumessin a la iniciativa. Finalment, ha remarcat que l'indicador de canvi no és econòmic, sinó que la unitat que es fa servir per  avaluar el nostre impacte i permet veure els efectes sobre la sostenibilitat és el carboni.

Un cop acabada la ponència, ha tingut lloc una taula rodona amb diferents experts i membres de la societat civil, que han reflexionat sobre l'impacte i els canvis d'aquests últims cinc anys. Pep Canadell, director executiu del Global Carbon Project, ha presentat les dades del 2020 sobre les emissions de carboni natural i humanes. Ha destacat que les emissions aquest any han baixat un 7%, fet que no havia passat en els darrers 200 anys, però ha recordat també que aquest any ens hem quedat més a casa. Ha exposat que des de 2019 semblava que les emissions ja no creixien tant, sinó que es mantenien estables,  cosa que podia ser la primera mostra dels canvis que s'han anat fent. Ha recordat que la major part dels grans emissors s'han compromès a tenir 0 emissions d'aquí a 20 o 30 anys i ha exposat que el moment actual és una oportunitat única per fer els canvis necessaris per assolir la sostenibilitat energètica.

Alba Cabañas, consellera del CADS, ha centrat la seva intervenció a fer una reflexió sobre quan va començar l'interès polític en el canvi climàtic. Ha remarcat l'evolució que aquest ha tingut en els diferents nivells i la importància de l'expansió del focus de la sostenibilitat més enllà de l'energia. També ha recordat la importància d'integrar el sector financer i d'assegurances per fer possible la transició empresarial. Ha recordat que a part de commemorar els cinc anys de l'Acord de París, aquests dies s'escau el primer aniversari de l'aprovació de l'European New Green Deal. Finalment, ha posat l'accent en recordar que la crisi econòmica i la climàtica s'han d'encarar en paral·lel i canviar el model econòmic per poder fer canvis en la sostenibilitat.

Marta Torres, investigadora sènior en clima i energia a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, s'ha mostrat moderadament optimista, i ha recordat que queda molta feina per fer tot i els compromisos que s'han adoptat i la importància política universal que el canvi climàtic ha assolit aquests últims anys. Ha destacat que la clau per al canvi és que cada empresa, país o entitat subestatal identifiqui quines són les inversions prioritàries i marcar una línia d'acció pel futur clara però que no tanqui portes, tot tenint en compte l'anticipació als efectes sobre l'ocupació que aquests canvis poden tenir, sobretot en les PIMES. Ha conclòs que quan se sàpiga què fer i com fer-ho serà el moment de cooperar i de fer-ho amb molta intensitat, ja que tothom tindrà clar què necessitem els uns dels altres.

Des de la societat civil, Lucas Barrero, impulsor de Fridays For Future, ha aportat una visió realista i ha recordat que no hi ha molts canvis evidents. Hi ha compromisos, però no hi ha hagut massa accions en aquests darrers anys i només la pandèmia ha fet baixar les emissions, però també ha fet augmentar les desigualtats. També ha comentat el fracàs que representa que aquest 2020 no s'hagi publicat el llibre sobre les regulacions de l'Acord de París. Sobre la llei catalana aprovada fa tres anys, ha explicat que la major part dels mecanismes que preveia continuen sense haver-se aplicat. Ha destacat l'arrel social i ecològica de l'actual pandèmia i la importància d'actuar des de tots els nivells i tots els sectors coordinats, a partir de taules i assemblees de diàleg climàtic.

Per finalitzar l'acte s'ha obert un torn de preguntes en què s'ha parlat sobre la importància de motivar tots els sectors econòmics per descarbonitzar l'economia i fer el canvi cap a l'energia verda, el paper rellevant de la societat civil i dels joves en els darrers anys, els elements que obliguen al compliment dels compromisos de l'Acord de París, i l'adaptació dels països pobres als nous reptes climàtics.

Acte coorganitzat amb:

px

Enllaços relacionats