DIPLOCAT i la Secretaria de Transparència i Govern Obert han fet la primera sessió telemàtica adreçada als ens locals, tot presentant casos de bones pràctiques del País Basc i Escòcia

DIPLOCAT i la Secretaria de Transparència i Govern Obert del Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència han fet avui la primera de tres sessions telemàtiques sobre la bona governança dels ens locals. El cicle s'adreça sobretot a electes i tècnics de l'administració local, i ofereix una visió teòrica i pràctica dels instruments de bona governança i govern obert disponibles a Catalunya. També es fa referència als recursos que organitzacions internacionals com el  Consell d'Europa i l'OCDE posen a l'abast dels municipis per a la innovació i la transformació del sector públic.

En la benvinguda de la primera sessió, “Eines per a una bona governança dels ens locals: una visió internacional”, la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster, ha explicat que "el món local és un dels pilars fonamentals de l'entitat" i que el cicle inaugurat avui forma part del Pla específic per a la internacionalització del món local. Segons Foraster, "la bona governança és un dels temes que desperta més interès a nivell municipal, que vol acostar-se a la ciutadania mitjançant la transparència, la rendició de comptes i la participació". També han donat la benvinguda als assistents Rosa Vestit, directora general d'Administració Local de la Generalitat, i Bernat Solé, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que ha definit el govern obert com a "eina imprescindible i de país" i ha reconegut que, justament en l'actual època de pandèmia, oferir dades fiables i obertes i la màxima transparència "és més necessari que mai".

Roger Buch, coordinador a Catalunya del projecte Associació de Governs Oberts (Open Government Partnership - OGP) des de la Secretaria de Transparència i Govern Obert, ha parlat d'aquesta organització, "una xarxa que inclou més de 2.000 entitats, basada en compromisos concrets, que es prenen i es renoven en el marc de cimeres mundials". Entre les actuacions que es duen a terme, Buch ha destacat la recent campanya "Open response & open recovery" per compartir com s'està lluitant contra la COVID-19 a cada país. Catalunya, que forma part de l'OGP des de l'octubre de 2020, s'ha compromès a treballar sobre cinc temes: integritat pública i anticorrupció, posant l'accent en el control ciutadà; perspectiva de gènere i drets de les dones; governança territorial i col·laboració entre administracions; creació d'un ecosistema de participació, que inclogui activistes i moviments socials; i promoció d'un sistema de governança basat en dades obertes.

A continuació hi ha hagut una taula rodona moderada per Núria Parlon, batllessa de Santa Coloma de Gramenet i representant de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya. Hi han pres part Marga  Bonmatí, directora del Consorci AOC; Javier Bikandi, director d'Atenció a la Ciutadania i Innovació i Millora de l'Administració del Govern del País Basc; i Oliver Escobar, professor de la Universitat d'Edimburg i codirector de What Works Scotland.

Marga Bonmatí ha parlat en nom de l'AOC, que forma part de la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya, i ha lloat la Llei de Transparència catalana de 2014, que ha qualificat de "molt ambiciosa, que obliga a publicar molta informació, sovint amb pocs recursos, i requereix d'un canvi de paradigma de tothom". Per aquest motiu, l'AOC ofereix el Portal de transparència, una eina digital única  col·laborativa, que actualment ja utilitzen més de 900 ajuntaments catalans. Entre els reptes de futur, ha esmentat l'aproximació contínua a la ciutadania, amb un llenguatge entenedor i mostrant la informació segons els interessos; l'automatització de les actualitzacions, per facilitar la feina; i la vinculació amb les bases de dades obertes ja disponibles.

Des del País Basc ha intervingut Javier Bikandi, que ha parlat sobre l'experiència del seu país a l’Associació de Governs Oberts, de la qual forma part des de 2018. Els cinc compromisos assumits pels bascos, sempre amb una base col·laborativa i conjuntament amb els ens locals, són els següents: rendició de comptes; dades obertes i interconnectades; foment de la participació ciutadana; impuls d'un projecte d'escoles obertes per a la ciutadania; i un marc comú d'integritat i ètica institucionals. L'evolució dels diferents compromisos se segueix mitjançant un fòrum obert. El mes d'abril tenen previst presentar un nou pla d'acció.

Finalment ha arribat el torn d'Oliver Escobar i d'Escòcia. Ha explicat que a Escòcia hi ha una societat civil organitzada "que ha contribuït a prioritzar l'agenda de renovació democràtica i reforma de l'administració pública", sovint lligada també a una defensa de més sobirania política. L'administració ha respost amb diverses iniciatives i lleis i des del 2016 forma part de l’Associació de Governs Oberts. Escobar està implicat en el programa What Works Scotland, de 2014, que ha estat clau a l'hora d'impulsar pressupostos participatius a més de 350 localitats. Pel que fa als reptes de futur, ha subratllat les reticències que encara existeixen a molts nivells, formals i informals, també burocràtiques, davant dels projectes col·laboratius, participatius i horitzontals.

Núria Parlon ha agraït les tres intervencions i les ha resumit en unes breus conclusions. En primer lloc, que els processos sobre els quals s'ha parlat avui requereixen temps, no es poden fer d'un dia per l'altre. En segon lloc, que aquests processos són necessaris per enfortir la democràcia representativa i permetre que els ciutadans vagin més enllà de dipositar un vot en una urna cada quatre anys. I en tercer lloc, que per poder-los dur a terme, cal un canvi de cultura política i, sobretot, organitzativa, motiu pel qual calen eines tecnològiques innovadores, que facin que els ciutadans puguin accedir de manera ràpida i senzilla a la informació i les dades.