Els científics Antonieta Rojas de Arias i Salvador Macip inauguren el cicle "Científiques pel medi ambient" de casa Amèrica Catalunya i DIPLOCAT

Casa Amèrica Catalunya, amb la col·laboració de DIPLOCAT, han inaugurat aquest dimarts 9 de febrer el cicle Científiques pel medi ambient, una sèrie de debats amb mirada de dona sobre les grans qüestions que en el futur seran eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides. Al llarg de sis debats, algunes de les més destacades científiques de Llatinoamèrica debatran amb divulgadors catalans qüestions com ara la pandèmia, l'aigua, la biodiversitat, el clima o la muntanya.

La inauguració del cicle, amb el debat La Pandèmia ha anat a càrrec de la directora de Casa Amèrica Catalunya, Marta Nin, i la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster. Nin ha agraït la col·laboració amb DIPLOCAT i ha destacat que totes dues entitats han organitzat el cicle perquè coincideixen que "cal escoltar més la ciència". Per la seva banda, Foraster ha destacat que `"és necessari generar aquests espais de debat perquè els experts puguin fer llum sobre les causes que ens han portat a una tal situació d'estrès del planeta que posa en joc el nostre modus vivendi" i s'ha felicitat de "l'èmfasi que aquest cicle posa en la contribució de la dona, sovint poc reconeguda, en l'àmbit de la investigació".

Antonieta Rojas de Arias, presidenta de la centenària Societat Científica del Paraguai (SCP), i Salvador Macip, doctor en Genètica Molecular i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), han estat els encarregats de debatre sobre la importància de la ciència per generar coneixement sobre el benestar del planeta i els éssers que l'habiten. Davant la pregunta que li ha formulat el professor Macip sobre quins són els reptes de futur per combatre les malalties infeccioses, Rojas de Arias n'ha assenyalat tres: establir sistemes de vigilància per controlar les poblacions que viuen prop de zones silvestres i monitoritzar els virus i microbis que poden passar als humans; controlar la venda d'animals silvestres; i controlar les persones que estableixen aquests contactes.

Salvador Macip ha comentat que no podem abaixar la guàrdia contra els virus i les bactèries, una batalla que crèiem que teníem guanyada, i que cal preparar-nos per afrontar noves infeccions. Al respecte, Rojas de Arias ha assenyalat que cal establir xarxes d'informació i col·laboració entre països i actuar de forma global, no sols en la reacció sinó també en la prevenció. En aquest sentit, ambdós s'han mostrat sorpresos que si bé la ciència ha demostrat no tenir límits en establir una cooperació internacional per trobar la vacuna, l'esforç ha perdut la seva efectivitat a l'hora de distribuir-la. "O ens vacunem tots o no superarem la pandèmia" ha afirmat Rojas de Arias. Per assolir aquest objectiu, la científica ha assenyalat que "cal reforçar els organismes multilaterals, actualment debilitats, perquè la pandèmia s'ha de tractar de forma holística perquè la vacuna arribi a tots els països, també als pobres".

El professor Macip ha destacat que els "científics han donat un exemple mentre que la política no ha seguit el mateix i ha pres un altre camí" i davant això s'ha preguntat quin paper ha de jugar la ciència en la gestió d'aquest context: entrar en política? La resposta de Rojas de Arias ha estat la d'afirmar que cap país no ha pres una decisió política sense abans escoltar la comunitat científica i que aquest posicionament de la ciència s'ha d'aprofitar i reforçar-lo. En tot cas, el què ha fallat ha estat la comunicació perquè no han pogut arribar a tothom, ha faltat el "traductor cultural" i aquí és on poden jugar un paper important els divulgadors científics. "Cal treballar per tancar aquest cercle de comunicació entre la ciència i el públic", ha afirmat.

Pel que fa al paper de la dona en la investigació científica, la doctora ha afirmat que malgrat que hi ha més doctores, aquestes no acostumen a ostentar càrrecs directius i els seus sous són més baixos. D'altra banda, les dones també són les que assumeixen més tasques en l'àmbit familiar i la tasca científica és molt exigent, un punt que no afavoreix la conciliació de les dues feines. A parer seu, aquest fet té un impacte en les publicacions científiques. Per això ha subratllat que "cal un canvi cultural perquè homes i dones comparteixin tasques en tots els àmbits".

Finalment, el debat ha conclòs amb una pregunta del públic que ha plantejat a ambdós científics què els suggeria el fet que la paraula "confinament" hagi estat escollida com la paraula de l'any. Macip ha respost que ho ha vist com "una cura d'humilitat" i "un cop de realitat", que ha posat en evidència que l'estratègia tradicional per lluitar contra les pandèmies segueix essent l'única eina abans que la ciència en pugui trobar d'altres. Per la seva banda, Rojas de Arias ha reivindicat una paraula que té segles i que pateix les mateixes pressions d'abans pels efectes econòmics i socials que comporta, tot al·ludint al segle XVI amb la febre groga i el confinament dels vaixells que transportaven gent i mercaderies. "És una pel·lícula que és repeteix", ha assenyalat.

Properes xerrades

El cicle Científiques pel medi ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

En les properes sessions del cicle hi participaran Ana Sofía Varela, química mexicana que investiga la transformació de CO2 en materials no contaminants; Claudia Suseth-Romero, guatemalenca inventora d'un mètode natural de descontaminació de l'aigua; Fabiola León-Velarde, presidenta del Sistema Nacional de Ciència i Tecnologia i Innovació Tecnològica al Perú fins al novembre de 2020; Tatiana Espinosa, guanyadora del Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award per la seva tasca a l'Amazònia; Brigitte Baptiste, directora de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia durant vuit anys; i Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina. Les acompanyaran els divulgadors científics catalans Vladimir de Semir, Antonio Cerrillo, Àlex Richter-Boix, David Bueno i Ramon Folch.