"El món vist des d'una perspectiva descentralitzadora" és el lema de la segona sèrie de Diplocat Talks

DIPLOCAT, en col·laboració amb la Delegació del Govern de Catalunya als Estats Units d'Amèrica, ha organitzat un debat sobre "El futur del multilateralisme". Miquel Royo, director general d'Afers Globals de la Generalitat de Catalunya, ha fet de moderador i ha destacat la rellevància del tema al començament de la sessió, tot i admetre també que és un tema molt ampli. En tot cas, l'evidència demostra que molts problemes que afecten les nostres vides s'han de resoldre de manera multilateral.

Vídeo íntegre del debat (en llengua anglesa):

Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, ha obert l’acte tot donant la benvinguda als participants i agraint la col·laboració de la Delegació de Catalunya als Estats Units. Tot seguit ha mencionat breument la missió de DIPLOCAT: construir ponts entre Catalunya i la resta del món mitjançant eines diverses eines, inclòs el diàleg internacional, amb l'objectiu de contribuir als debats globals i compartir coneixements i intercanviar bones pràctiques amb actors internacionals. Foraster ha subratllat la importància de cobrir una àmplia varietat de qüestions internacionals i no només aquelles que més destaquen a l'agenda internacional. DIPLOCAT està profundament compromès amb molts desafiaments globals, la majoria dels quals requereixen una resposta que va més enllà dels actors nacionals. malgrat estar en crisi, o justament per això, és bàsic debatre sobre el multilateralisme i plantejar-se quina és la situació actual i les perspectives de futur, quins principis cal reforçar i com es poden reformar les organitzacions multilaterals, entre d'altres punts.Vassilis Ntousas va afirmar que l'única manera de sobreviure del sistema és transformant-se. D'alguna manera, la crisi del covid-19 ha demostrat el poc cooperatiu que s'ha convertit en l'ordre global. Per tant, vivim actualment en una paradoxa, on el multilateralisme està alhora en risc i és més necessari que mai. També va comentar la necessitat de ser més específics, precisos i clars quan ens referim a la crisi mundial i la idea que la reforma necessita un compromís, enfrontant-se a difícils dilemes.

Miquel Royo va començar presentant els tres ponents: Pol Bergués-Pedreny, investigador del CIDOB; Vassilis Ntousas, assessor de polítiques de relacions internacionals a la Foundation for European Progressive Studies i membre acadèmic de la Chatham House britànica; i Maria Àngels Oliva, cap adjunta de divisió del Fons Monetari Internacional (FMI). Les primeres preguntes que els va plantejar el moderador van ser les següents: Tenint en compte el paper recent dels Estats Units en àmbits com l’Acord de París o fins i tot l'ONU, i coincidint amb la crisi de poder, rellevància i legitimitat del multilateralisme, fins a quin punt cal reformar-lo per adaptar-lo als canvis globals? Hi ha algun punt específic que s'hagi de canviar sí o sí per aconseguir una major eficàcia?

Vassilis Ntousas va afirmar que l'única manera que té el sistema per sobreviure és transformant-se. En certa manera, la crisi de la covid-19 ha demostrat que l'ordre global és molt poc cooperatiu. Per tant, tenim una paradoxa, ja que el multilateralisme està en crisi i alhora és més necessari que mai. També va comentar la necessitat de ser més específics, precisos i clars quan ens referim a la crisi mundial, i la idea que la reforma requereix compromís i disposició a enfrontar-se a dilemes difícils.

Pol Bergués-Pedreny es va referir al cas concret de la reforma de l'ONU com a exemple del moment actual. va citar António Guterres, secretari general de l'ONU, que diu: "Estem en un moment de necessitat. Els estats no poden resoldre la crisi per si sols, hem de cooperar i l'ONU ha de ser activa". A continuació, va explicar que en els moments d'èxit de l'ONU (el 1945, al final de la Segona Guerra Mundial, i als anys noranta, després de la Guerra Freda, quan hi havia l'ambició de democratitzar el món) hi havia consens sobre dues coses bàsiques: un fort lideratge i molt poca oposició. En canvi, l'escenari actual és de manca de legitimitat, caracteritzat per un món multipolar, amb una gran competència pel poder i una incertesa enorme. L’únic consens actual és que cal "reimaginar el multilateralisme".

Maria Àngels Oliva va aportar una altra perspectiva: l'economia des de la base. No és partidària de reformar el sistema internacional actual, ja que considera que el model encara és vàlid. Això no vol dir que no necessiti evolucionar i adaptar-se a les noves realitats. El nivell de representació de l'OMC és ampli i el marc multilateral evoluciona com a resultat dels canvis econòmics. Oliva va insistir que no cal canviar el sistema global, sinó que cal treballar sobre les estructures que ja formen part dels plans actuals i futurs.

El següent punt a debatre va ser com governem actualment aquest sistema multilateral i el poder que tenen els estats, i quins són els principals buits normatius. Maria Àngels Oliva va dir que "més no vol dir millor" i, per tant, és important tenir les eines adequades i garantir-ne la implementació. Cal que els reptes plantejats ho siguin en benefici de tot el sistema internacional. Per tant, per fer la societat més forta, cal una negociació per afrontar imponderables externs, treballar de baix a dalt i preservar la diversitat.

Ntousas va reforçar la idea que no existeix un únic sistema multilateral, una estructura monolítica amb la mateixa composició a tot arreu. Per tant, quan avaluem els buits normatius hem de ser conscients que seran molt desiguals. Cal evolucionar i, en molts camps, per aconseguir resultats positius es requereix un marc diferent al del passat. En conseqüència, Ntousas va destacar la importància de no només canviar les polítiques del poder, sinó també la nostra mentalitat, que encara és més difícil.

Bergués-Pedreny va explicar que, tot i que tendim a considerar que els presidents americans Trump i Biden són molt diferents, potser en el fons no ho són tant. També es va centrar en l'expansió de la democràcia i en com Donald Trump va destruir aliats i xarxes durant el seu mandat.

Al final del debat, els ponents es van centrar en el futur i van mirar de respondre preguntes com ara: Quin rol han de jugar els nous actors? Com evolucionarà el paper de la UE? Quin paper resta per als altres actors internacionals? Bergués-Pedreny va recordar que Javier Solana diu que la principal diferència entre la dècada dels 2000 i ara és principalment l'ambició. Abans, la UE tenia menys capacitat, però la seva influència era major. Per contra, avui en dia té més capacitat però menys influència. A més, va comentar que la UE ha perdut el seu poder d'influència al món i la importància de saber-se adaptar a aquestes complexes relacions internacionals. No hi ha cap altra elecció a part del multilateralisme, i per això hem d'acceptar que ja no tenim el poder transformador que ens agradaria tenir.

En resposta, Oliva va dir que la UE continua sent un gran pilar del món, ja que és un cas d'èxit, i que les dificultats i reptes actuals també són una oportunitat i que cal aprendre d'ells.

Per la seva  banda, Ntousas va acabar la discussió posant èmfasi en la necessitat de dedicar més temps a repensar la forma en què ens relacionem amb els diferents actors del sistema internacional. Va afegir que, en el context actual, la diplomàcia no es pot aturar. Per tant, és rellevant intentar dedicar més esforços a les potències emergents i estar preparats per a canvis globals complicats.