La solució a les "fake news" passa pel bon periodisme

DIPLOCAT i l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) han organitzat un debat virtual sobre "Les plataformes tecnològiques i la lluita contra les fake news"

DIPLOCAT i l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) han organitzat el dia 2 de març un debat virtual sobre "Les plataformes tecnològiques i la lluita contra les fake news", en el marc del segon cicle de Digital Talks.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT, ha donat la benvinguda als participants i ha donat les gràcies a l'APEC per la seva col·laboració. Ha explicat que com que sobre fake news se n'ha parlat molt últimament, el debat se centraria sobretot en el rol de plataformes tecnològiques com Facebook i Twitter, que des de fa un temps estan en el punt de mira de la Unió Europea i d'alguns països de la resta del món.

El moderador de l'acte, Marc Vidal, periodista de Catalunya Ràdio i membre de l'APEC, ha afirmat que la desinformació pot arribar a posar en risc els fonaments de la democràcia, i ha convidat els tres ponents a iniciar el debat.

En primer lloc, Gustau Alegret, periodista del canal televisiu americà NTN24 a Washington, ha començat referint-se a la famosa relació entre Donald Trump i les fake news. Trump qualificava de fake news qualsevol informació adversa i d'aquesta manera mirava de desacreditar els periodistes i feia que la gent dubtés del que es publica. Això va significar un punt d'inflexió per al populisme arreu del món, configurant-se com un model que fomenta la divisió, la radicalització i la confrontació. Alegret també ha parlat del paper fonamental de l'educació, sempre com a procés i no com a imposició homogènia, i ha plantejat l'interrogant sobre com educar la població perquè sigui conscient respecte de les informacions que li arriben o si més no es qüestioni les notícies.

Seguidament, Carme Colomina, investigadora del CIDOB, presidenta de l'APEC i membre del Consell Consultiu de DIPLOCAT, s'ha centrat en el paper i l'evolució de la Unió Europea en la lluita contra la desinformació. Ha destacat que, a diferència de la concepció que abans es tenia de les notícies falses com a provinents de l'"exterior", ara ja es considera una problemàtica "interna". Hi ha consciència de la rellevància del tema, però els diferents estats membres hi fan aproximacions diferents. També ha explicat que, tot i que la UE no té les competències, per primera vegada ha posat la seva capacitat negociadora de portar les plataformes tecnològiques a la taula per determinar qui és el responsable del contingut que  comparteixen a les seves xarxes. Colomina ha mencionat que el primer moment crític va ser el 2016, però ara  ja som en el segon, on són evidents la reacció, el risc reputacional i la sobredimensió de la informació. Finalment, ha alertat del risc de limitar la llibertat d'expressió i la manca de transparència que pot suposar la nova regulació.

Susana Pérez-Soler, periodista, professora i membre de la plataforma Verificat, ha començat la seva intervenció explicant justament a què es dedica aquesta entitat. Verificat és l'única plataforma a Catalunya amb una metodologia validada per contextualitzar i verificar qualsevol notícia, inclosos els continguts que es fan virals a internet. Ha comentat el canvi de paradigma actual, caracteritzat per diferents factors, com ara l'anomenada "intoxicació d'informació", que no permet poder digerir correctament tota la informació que es rep, o com el fet que els periodistes han deixat de tenir el monopoli de la informació. També és rellevant  la crisi de legitimitat de la informació, que molt sovint és compartida i difosa en base a emocions, sovint negatives, més que no pas en funció de la credibilitat de la font. Pérez-Soler és conscient que no existeix una solució fàcil, però està convençuda que aquesta ha de ser compartida. La responsabilitat és tant del governador, que ha de regular, com de les diverses plataformes tecnològiques, que com a eines tenen una cara positiva, com de la ciutadania, que ha de desconfiar i si més no qüestionar-se si són fiables les fonts abans de compartir informacions, com dels mitjans de comunicació, lògicament. També ha coincidit amb Alegret en el paper clau de l'educació.

Responent a preguntes del moderador i dels espectadors, Gustau Alegret ha fet tres comentaris. En primer lloc, per poder identificar la solució al problema i distingir el contingut de l'essència, s'ha de partir de la definició. En segon lloc, el repte que tenen els diferents mitjans i els periodistes quan fan la feina d'informar fora de context i evitar repeticions. Finalment, un avís: moltes webs copien l'estètica de mitjans de comunicació per col·locar notícies falses i per això el periodisme és part imprescindible de la solució i els mitjans han de contribuir a fer pedagogia. Alegret s'ha declarat liberal i per tant contrari al tancament dels perfils de Donald Trump a les xarxes socials, dient que són les persones, amb la formació adequada, les que han de poder discernir quina informació consumeixen i si és fiable o no ho és.

Carme Colomina ha coincidit amb Alegret en el diagnòstic i ha afirmat que la solució a les fake news passa pel bon periodisme. També ha entrat a valorar els límits del que es consideren notícies falses i ha tornat a alertar del perill de retallar la llibertat d'expressió amb l'excusa de lluitar contra la desinformació. Pel que fa a les xarxes socials, creu que a banda de ser canals de difusió, també tenen unes responsabilitats que fins ara no han assumit.

Finalment, Susana Pérez-Soler ha parlat de la necessitat d'aportar eines a la ciutadania, mitjançant l'educació digital. També s'ha referit a una part positiva de les xarxes: que donen veu a persones que viuen a països on no hi ha llibertat d'expressió. Ha criticat la manca de transparència en els algoritmes que utilitzen xarxes com Facebook i la pressió que poden arribar a generar. Pérez-Soler ha fet veure la incongruència del mateix terme "fake news", ja que si és falsa deixa automàticament de ser notícia, i ha suggerit la conveniència d'utilitzar fonts fiables i mitjans clàssics per informar-se i deixar les xarxes socials per a altres finalitats.

Abans de posar punt i final a l'acte, Marc Vidal ha agraït a tothom la participació en nom de DIPLOCAT i de l'APEC i ha apuntat tres missatges telegràfics a manera de conclusió: se'ns gira molta feina a tots; el (bon) periodisme és part de la solució; i cal tenir presents aspectes menys visibles com la utilització dels algoritmes i els perills de la censura.

Enllaços relacionats