La científica mexicana Ana Sofía Varela i el periodista Antonio Cerrillo debaten sobre la importància de treballar contra el canvi climàtic

Avui ha tingut lloc el segon debat del cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT. Es tracta d'una sèrie de debats amb mirada de dona sobre les grans qüestions que en el futur seran eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, durant el qual destacades científiques de Llatinoamèrica debaten amb divulgadors catalans qüestions com ara la pandèmia, el clima, l'aigua, la biodiversitat o la muntanya.

En aquesta segona sessió, Ana Sofía Varela, química investigadora de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), i Antonio Cerrillo, Premio Nacional de Periodismo Ambiental 2004, han debatut sobre el clima. El periodista ha iniciat la conversa tot plantejant que la humanitat ha de ser capaç d'assumir "el repte de canviar el rumb" amb el qual hem actuat fins ara, ja que "el canvi climàtic obliga a fer canvis en tots els àmbits", des de les energies i el transport fins a la resta de la indústria. En aquest sentit, ha afirmat que "tenim un repte però no el camí a seguir, perquè ens falten eines". Per la seva banda, Varela ha comentat que malgrat que ja es nota un canvi de xip en el tema de la importància de la reducció de les emissions de CO2, amb l'ús de les energies renovables, aquestes sols representen un 3% del total. Cal, doncs, treballar també en altres àmbits per produir un canvi generalitzat en la indústria, però ha coincidit en què "encara no tenim les solucions".

La científica mexicana considera que l'estratègia natural de la reforestació és la millor opció per a la reducció dels efectes del canvi climàtic, però en tot cas no és l'única solució i aquí és on han d'entrar en joc els científics, "buscant altres solucions". Varela, que investiga la transformació de CO2 en materials no contaminants, ha posat com exemple l'àmbit de l'agricultura i de la construcció, on s'utilitzen materials (fertilitzants i ciment) que tenen processos de tractament no amigables amb el medi ambient. Cal millorar o canviar aquests processos, o trobar materials alternatius donat el cas. Preguntada per Cerrillo per la conscienciació sobre el canvi climàtic entre l'opinió pública del seu país, gran productor de ciment i petroli, Varela ha reconegut que el tema no es troba en el debat públic i sí en canvi el problema causat per la contaminació de l'aire o de l'aigua amb els residus plàstics. Tanmateix, el greu problema de sequera que viu el país és una conseqüència directa del canvi climàtic. "Anem amb retard en el debat públic", ha afirmat.

Ambdós ponents han coincidit que l'acció política per combatre el canvi climàtic ha d'anar més enllà dels plantejaments de la transformació tecnològica i de l'economia o la competitivitat i fixar també un canvi de valors des de la base. Cal un esforç col·lectiu gegant i els governs hi han de prendre part, han afirmat. En aquest sentit, Varela ha reconegut que en el cas de Llatinoamèrica només veu voluntat d'acció en la comunitat científica, però els governs no estan desenvolupant plans ni a curt ni a llarg termini, a la vegada que les inversions en ciència i tecnologia queden aparcades davant les emergències socials. En paraules de Varela, "el canvi climàtic segueix sent una cosa abstracta".

Arribats a aquest punt, Antonio Cerrillo ha apuntat a un "error pedagògic" en lligar les conseqüències del canvi climàtic a la situació de desgel de l'àrtic i no en als problemes de sequera de Mèxic, per exemple. A parer seu, cal acostar i relacionar el debat amb elements quotidians per arribar a conscienciar la gent, i ha posat com a exemple els avantatges associats per a la salut i la vida diària de combatre el canvi climàtic.

Així mateix, els ponents han fet referència als canvis en l'estil de vida deguts a la pandèmia de la covid-19, amb la restricció de vols i de turisme tan professional com personal, fent evident que som capaços d'adaptar-nos a grans canvis pel bé col·lectiu. A la vegada, aquest interès comú ha posat sobre la taula la importància de la investigació per resoldre els problemes, una tasca que s'ha de fer en col·laboració i de forma  global. En paraules de Cerrillo, protegir el clima no és un sacrifici, ens hi va el futur.

Evidenciant aquesta necessitat d'actuar en tots els àmbits i de manera col·lectiva, Cerrillo ha apuntat a la Llei espanyola del Canvi Climàtic, que està a punt de ser aprovada, que ja planteja la necessitat que les empreses públiques elaborin plans climàtics perquè la responsabilitat pública en aquest àmbit és molt important. Varela ha coincidit en el diagnòstic i ha reiterat l'argument que fins ara s'han marcat objectius però no s'han elaborat els plans per assolir-los. "Cal posar números al tema", ha dit

Com a conclusió, Varela i Cerrillo han coincidit que la solució no vindrà només de la tecnologia, sinó que cal avançar en molts àmbits: el científic, el polític, el legislatiu i el del consum personal. La recepta és múltiple i no podem menystenir una fórmula sobre una altra, ja que el problema s'ha d'encarar des de molts fronts. Finalment, tots dos han remarcat que no es pot centrar el debat en els costos elevats i no competitius que suposen aquests tipus de canvis tecnològics, perquè a la llarga també seran competitius, tal i com ja s'ha demostrat amb les energies renovables, per les quals ara ja aposten clarament moltes empreses.  

Properes xerrades

El cicle Científiques pel medi ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

En les properes sessions del cicle hi participaran:  Verena Häussermann, biòloga xilena-alemanya,  directora del Centre Científic Huinay a la Patagòina xilena;  Claudia Suseth-Romero, guatemalenca inventora d'un mètode natural de descontaminació de l'aigua;  Tatiana Espinosa, guanyadora del Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award per la seva tasca a l'Amazònia; Brigitte Baptiste, directora de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia durant vuit anys; i Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina. Les acompanyaran els divulgadors científics catalans Josep-Maria Gili,  Ramon Folch, Àlex Richter-Boix, David Bueno i Vladimir de Semir.