Eth ròtle dera diplomàcia publica ena èra digitau. Modèls comparatius

Diplocat

Diplocat a tornat aué entara activitat publica damb un seminari internacionau que s’a hèt en Barcelona

Eth Conselh de Diplomàcia Publica de Catalonha (Diplocat) a organizat aué diuendres, 3 de mai, ua jornada internacionau sus modèls de diplomàcia publica en espaci Modernista de Sant Pau dera capitau catalana. Ena trobada i an participat catedratics, professors universitaris, representants des organismes membres que compòsen eth consòrci de Diplocat e professionaus deth sector dera diplomàcia digitau.

Laura Foraster, secretària generau de Diplocat, a afirmat que "Catalonha a de jogar un ròtle important en encastre globau e açò represente, aué en dia, desvolopar ua accion exteriora complementària ara diplomàcia classica, ja qu'es govèrns an deishat d'èster es unics protagonistes deth dialòg internacionau". D'aguesta manèra justificaue era tornada entara activitat publica der organisme, "dempús d'ua arturada forçada de mès d'un an", a conseqüéncia dera aplicacion der article 155 per part deth Govèrn espanhòu. En convèrsa damb es periodistes presents, Foraster a dit que non se pòt "limitar" pas eth trabalh de Diplocat, que "continuarà exportant era imatge de Catalonha, es sòns actius e es sòns valors en futur".

Qui tanben a parlat sus diplomàcia publica e eth dret e lèu dera obligacion de Catalonha d'exercir-la qu'ei eth britanic Nicholas Cull, catedratic de Diplomàcia Publica e director deth Mastèr en Diplomàcia Publica dera Universitat deth Sud de Califòrnia (USC) e un des expèrts mondiaus ena matèria. Ena conferéncia inaugurau, Cull a explicat es diferéncies entre era diplomàcia classica e era publica, e a remercat quauqu'ues des caracteristiques fonamentaus d'aguesta darrèra: eth besonh de saber escotar e explicar-se, era importància dera cultura e des escambis, e eth poder dera television e es mejans de comunicacion coma canau de transmission.

Cull tanben a deishat clar qu'era diplomàcia publica non ei pas un monopòli des nacions estat e qu'es govèrns non solaments an deishat d'èster era unica votz en dialòg internacionau, senon que soent son era votz mens credibla. Entre es actors emergents a citat es organismes non estataus, sosestataus e supraestataus, e tanben es ciutats, es corporacions e es comunitats digitaus. Er academician britanic s'a referit de manèra especifica a Diplocat, ua institucion que hè ans que "admire" e que non solaments ei pleaments facultada entà hèr diplomàcia publica, senon que "serie inexplicable que non ac hesse pas".

Ara seguida que i a agut dues taules redones. Era prumèra, moderada pera periodista Teresa Turiera, a analisat casi de bones practiques de diplomàcia publica. Joan David Janer Torrens, professor titular de Dret Internacionau Public ena Universitat des Isles Baleares, qu'a estudiat era diplomàcia publica que hèn es comunitats autonòmes espanhòles, a explicat qu'es reticéncies deth govèrn e eth Tribunau Constitucionau espanhòu de cap a Diplocat e era diplomàcia publica catalana son en part a causa dera confusion entre diplomàcia tradicionau e publica. Corneliu Bjola, professor associat d'Estudis Diplomatics e cap deth Grop de Recèrca en Diplomàcia Digitau d'Oxford, s'a referit ara importància dera diplomàcia digitau e a definit era informacion e sustot es donades coma "eth nau petròli des nòsti dies". Manel Camós, foncionari retirat dera CE, a parlat sus era diplomàcia des institucions europèes e a dit que "auancen lentaments, mès qu'auancen".

Era segona taula redona, moderada per Laura Pous, periodista dera Agéncia Catalana de Notícies (ACN), a tractat sus modèls de diplomàcia publica sectoriaus. Jordi Calsamiglia, membre dera Junta Directiva deth FC Barcelona, a parlat de diplomàcia esportiva e deth potenciau internacionau deth club; Juan Luis Manfredi, professor titular de Periodisme ena Universitat de Castilla-La Mancha, ac a hèt sus diplomàcia digitau; Teresa Navarro, directora generau de FemCAT, a tractat era diplomàcia economica; Àlex Hinojo, coordinador d'Estratègia Digitau der Institut Ramon Llull, a parlat sus diplomàcia culturau; e Alexis Roig, Chief Executive Officer de Scitech Diplohub, a tractat sus diplomàcia scientifica e tecnologica.

Era jornada d'aué qu'auie un caractèr especiau pr'amor que represente era represa des activitats de Diplocat. Ath delà de méter es bases d'un nau plan estrategic dera institucion, un des objectius dera trobada ère esclarir qué ei e qué non ei era diplomàcia publica, un tèrme qu'ei soent motiu d'equivòcs e que tanplan a portat a qüestionar era activitat dera pròpia institucion.

Damb era collaboracion de:

Recinte Modernista de Sant Pau

Ligams restacadi