Istòria
Eth Patronat Catalan Prò Euròpa siguec creat en 1982 pera Generalitat de Catalonha, ja alavetz coma consòrci, mejançant eth decrèt 237/1982 de 20 de junhsèga. Era finalitat dera entitat, deuant dera futura incorporacion de Catalonha e Espanha ara Comunitat Economica Europèa, ère de "promòir e coordinar aqueres activitats de documentacion, informacion e estudi, e de totes aqueres autes restacades damb es Comunitats e d'autes entitats europèes, eth procès d'integracion d'Espanha en eres e es conseqüéncies qu'aurà entà Catalonha". Dètz ans mès tard, eth decrèt 291/1992 de 14 de deseme regulaue era activitat deth Patronat Catalan Prò Euròpa, en tot aprovar es estatuts de foncionament e de regim intèrn. Es prumèri responsables dera direccion deth consòrci sigueren, en aguest orde, Víctor Pou, Carles Gasòliba, Anna Terrón, e Arnau Queralt.
En 2007, eth Patronat Catalan Prò Euròpa se convertic en Patronat Catalonha Mon, mejançant eth decrèt 273/2007. Era naua identitat contunhe en tot mantier eth regim de consòrci e a coma finalitat d'"organizar en Catalonha activitats e balhar servicis restacadi damb era difusion ena societat civiu catalana des coneishements e era informacion de besonh entà promòir era sua internacionalizacion". Era refondacion se justifiquèc perque s'auien "complit es objectius fixadi a compdar der an 1982 e auien surgit naui rèptes, principaument d'internacionalizacion dera societat catalana". Es principaus responsables dera entitat pendent aguesta epòca sigueren Maria do Carmo Marques Pinto e Roser Clavell.
Posteriorament, en 2012, eth Patronat Catalonha Mon se convertic en Patronat Catalonha Mon-Conselh de Diplomàcia Publica de Catalonha (PCM-DIPLOCAT), coneishut coma DIPLOCAT, mejançant eth decrèt 149/2012, de 20 de noveme. Eth cambi se realizèc perque era naua entitat s'auie de convertir en "un esturment deth Govèrn entà desvolopar ua estratègia de diplomàcia publica e contribusir ath coneishement e reconeishement exterior deth país". Un des objectius destacadi ère d'adreçar-se ara opinion publica internacionau. Es responsables de DIPLOCAT en aguest periòde sigueren Roser Clavell e Albert Royo.
Eth mes d'abriu deth 2018, DIPLOCAT deishèc de foncionar temporaument per orde deth Govèrn espanhòu en vertut dera aplicacion der article 155 dera Constitucion espanhòla, que s'instaurèc pr'amor deth referendum d'autodeterminacion der 1 d'octobre deth 2017. Maugrat que se nomentèc un organ liquidador, era personalitat juridica deth consòrci jamès arribèc a desaparéisher e a compdar de junhsèga deth 2018, era Generalitat e era rèsta d'entitats membres deth consòrci decidiren per unanimitat era reactivacion. A compdar d'aqueth moment se repreneren es activitats damb Laura Foraster i Lloret coma principau responsabla.
Finaument, eth decrèt 112/2024 establic qu'era entitat passe a nomentar-se Consòrci Catalonha Internacionau. Eth cambi se produsís, segontes eth madeish decrèt, entà adaptar es Estatuts ara naua normativa aplicabla as consòrcis, en concrèt ara Lei 40/2015, atau com tanben peth hèt qu'es senténcies deth Tribunau Constitucionau 228/2016 de 16 de deseme e 135/2020 de 23 de seteme, declarèren inconstitucionaus, entre d'auti, es precèptes que contenguien era definicion deth tèrme "diplomàcia publica" dera Lei catalana 16/2014 de 4 de deseme, d'accion exteriora e de relacions damb era Union Europèa. Cau rebrembar aciu qu'eth concèpte diplomàcia publica ère includit ena denominacion anteriora deth consòrci.
Catalonha Internacionau a coma objectiu de connectar Catalonha damb eth mon e promòir activitats que projècten era imatge deth país entar exterior, en tot crear vincles e relacions de confiança damb era ciutadanetat e es institucions de d'auti païsi. Tanben encoratge ara societat civiu e as entitats catalanes a implicar-se e contribusir enes principaus rèptes e debats globaus e incentive era sua capacitacion entà èster un actor relheuant ena scèna internacionau, entà establir pònts de dialòg duradissi en temps, damb anim d'escotar e èster escotadi.
Darrèra actualizacion: 27/09/2024