La científica guatemalenca Claudia Romero i el biòleg Ramon Folch debaten sobre la  importància de la recuperació de l'aigua per preservar els recursos naturals i l'entorn

El quart debat del cicle Científiques pel medi ambient, organitzat per Casa Amèrica Catalunya amb la col·laboració de DIPLOCAT, ha tractat sobre la importància de fomentar la investigació en els tractaments de sanejament de les aigües residuals i superficials, per assegurar la recuperació de recursos naturals i evitar-ne l'esgotament i deteriorament. El cicle inclou una sèrie de debats amb mirada de dona sobre les grans qüestions que en el futur seran eixos d'investigació científica per a la preservació del planeta i de les nostres vides, durant el qual destacades científiques de Llatinoamèrica debaten amb divulgadors catalans qüestions com ara la pandèmia, el clima, l'aigua, la biodiversitat o la muntanya.

En aquesta quarta sessió, la científica guatemalenca Claudia Romero, que ha desenvolupat un mètode natural de descontaminació biològica de l'aigua que també es pot aplicar a construccions urbanes i industrials, i el reconegut biòleg, ecòleg, professor i botànic Ramon Folch, han debatut sobre la gestió de l'aigua per assegurar-ne un abastiment sostenible. Folch ha iniciat la conversa tot ressaltant que el tractament de l'aigua és un objectiu compartit per tots, malgrat els contextos diferents entre països. Per la seva banda, Romero ha assenyalat el seu compromís especial amb la recuperació del Llac d'Amatitlán, situat a més de 5.000 metres a la capital del país, que rep molta contaminació de la indústria i l'agricultura, amb un impacte antropogènic molt important. La científica ha comentat que l'estudi de la contaminació del llac és un enigma, perquè va de l'època maia fins a l'actualitat. A parer seu, la recuperació pot ser un primer pas i un exemple per a accions futures en altres indrets del país i del món.

Seguidament, Folch ha expressat la paradoxa del cas de Barcelona, amb la seva experiència en la gestió d'Aigües de Barcelona. L'esforç titànic que es fa en el tractament de les aigües residuals de la ciutat, convertint-les en aigües més netes encara que les que s'obtenen de les conques dels rius, no té la contrapartida de la reutilització, sinó que aquestes es vessen mar enllà, fet que en un context generalitzat d'escassetat d'aigua costa d'entendre. En aquest sentit, Romero ha assenyalat que en el cas de Guatemala, el 77% de les aigües es tracten fins a un nivell secundari, mentre que el 33% restant ni tan sols es tracten. Tot això malgrat el problema d'escassetat d'aigua que hi ha al país,  que en el cas de bona part de l'agricultura, la no tecnificada, és especialment important, donada la dual climatologia del país entre l'estació seca i l'època de pluges.

La científica guatemalenca ha destacat que la seva tasca científica té en compte especialment el context del país, tant pel que fa al clima com pel que fa a la diversitat de visions i civilitzacions. Amb el seu mètode natural de descontaminació incorpora el coneixement local d'utilitzar plantes aquàtiques que faciliten la regeneració de l'aigua des d'una dimensió sociocultural. A parer seu, la combinació del mètodes ancestrals i sistemes més moderns de tractament inclou les dues visions que coexisteixen al país: l'occidental i la indígena. Aquesta última es calcula que representa el 47% de la població. Per la seva pròpia historia personal, Romero considera que cal aconseguir que aquestes dues ciències es parlin i conflueixin, "perquè la combinació pot resultar doblement exitosa".

Ambdós científics han coincidit a destacar el problema que suposa l'abastiment d'aigua de grans concentracions urbanes. Per satisfer les necessitats d'aquesta part de la població es recorre als transvasaments o al transport d'aigua d'altres zones, ocasionant disfuncions en aquestes i en el global del territori i provocant que "la història es repeteixi", segons Folch.

Finalment, Folch ha assenyalat que no s'hauria de marcar una distància insalvable entre història/tradició i tecnologia/progrés, perquè al capdavall es tracta del mateix procés d'evolució de la humanitat i ha destacat la realitat sociològica presentada per Romero. Per la seva banda, Romero ha lamentat que al seu país no es vegi com una cosa essencial la recuperació del llac com a font d'aigua potable davant l'emergència d'altres problemes més bàsics i ha finalitzat la seva participació amb una cita maia que diu: "Qui no cuida la seva terra no s'estima a si mateix".

Properes xerrades

El cicle Científiques pel medi ambient posa el focus en científiques que han brillat per la seva perseverança i èxit en la defensa d'algun àmbit d'investigació de la Naturalesa. Són dones que han esdevingut un referent en la seva matèria, que han creat escola de treball o han fet algun descobriment científic determinant, que han signat en destacades publicacions científiques i han rebut premis internacionals.

En les properes sessions del cicle hi participaran: Tatiana Espinosa, guanyadora del Jane Goodall Hope and Inspiration Ranger Award per la seva tasca a l'Amazònia; Brigitte Baptiste, directora de l'Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt a Colòmbia durant vuit anys; i Yolanda Kakabadse, impulsora de la Declaració per a la Sostenibilitat Mediambiental a l'Amèrica Llatina. Les acompanyaran els divulgadors científics catalans Àlex Richter-Boix, David Bueno i Vladimir de Semir.