Això es desprèn d'un informe encarregat per DIPLOCAT que analitza la conversa sobre Europa a les xarxes socials, presentat aquesta tarda juntament amb dades del CEO i l'ICIP i amb l'assistència de la consellera Victòria Alsina

Aquests darrers anys, quan Catalunya ha parlat sobre Europa a les xarxes socials obertes, bàsicament a Twitter, ho ha fet sobretot de tres grans temes: autodeterminació, justícia i economia. La majoria de missatges (90%) eren neutrals, però si analitzem la resta, l'anomenada conversa polaritzada, veiem que el 88% es pot qualificar d'europeista i només el 12% és euroescèptica. Segons la secretària general de DIPLOCAT, Laura Foraster i Lloret, "és una dada molt positiva, que concorda amb la llarga tradició de Catalunya en aquest sentit".

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe "De què parla Catalunya quan parla d'Europa?", encarregat per DIPLOCAT a l'empresa Nethodology en el marc de la Conferència sobre el Futur d'Europa (CoFoE). L'estudi analitza les converses originades a Catalunya en català, castellà i anglès durant dos períodes de temps clarament diferenciats: la presidència de Jean Claude Juncker (novembre 2014 - novembre 2019) i la presidència d'Ursula von der Leyen (desembre 2019 - novembre 2021).

En total s'han analitzat 4.02M de mencions sobre Europa, 2.60M en el primer període i 1.42M en el segon. S'han detectat un total de 157.000 autors únics, que arriben a una audiència potencial de 6.918M de persones. El to majoritari dels missatges és neutre, però els negatius superen els positius (sentiment net: -14).

La conversa més europeista té com a grans temàtiques l'autodeterminació, l'economia i la llengua catalana. L'actitud dels autors mostra un suport tàcit i/o confiança en les institucions europees, que es considera que haurien de contribuir a oferir solucions o exercir d'intermediàries. La conversa en castellà és més europeista durant l'etapa Juncker i en canvi la conversa en català guanya en europeisme durant la presidència de von der Leyen. La conversa en anglès sempre té un marcat to europeista en les dues etapes.

Pel que fa l'actitud envers diversos líders europeus, l'estudi mostra un rellevant pes de l'europeisme i conversa en positiu al voltant del recentment traspassat David Sassoli, mentre que Josep Borell és el polític europeu que més conversa genera, amb una marcada tonalitat negativa.

L'informe s'ha presentat aquesta tarda a un acte conjunt entre DIPLOCAT, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i l'Institut Internacional Català per la Pau (ICIP), presentat per Joan Maria Piqué, director general de Prospectiva i d'Innovació en l'Acció Exterior del Departament d'Acció Exterior del Govern de la Generalitat de Catalunya. Jordi Muñoz, director del CEO, i Pablo Aguiar, coordinador de l'àrea de Diàleg social i polític de l'ICIP, han presentat dades estadístiques que les respectives institucions han recollit recentment sobre l'actitud dels catalans envers Europa.

Finalment, Victòria Alsina, consellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, ha clos l'acte amb la presentació d'unes conclusions finals. Alsina ha reclamat que Europa es mantingui fidel als seus valors fundacionals: "Ens sentim còmodes amb el projecte europeu que, des del primer moment, ha reivindicat els valors de la democràcia, la llibertat, l'estat de dret, la igualtat o els drets humans, i volem que Europa se cimenti en una legitimitat democràtica real".