Una xerrada digital organitzada per DIPLOCAT cerca l'intercanvi de bones pràctiques entre actors internacionals, regionals i locals

El 15 de setembre de 2022, DIPLOCAT va acollir un debat en línia en llengua anglesa sobre "El paper de la indústria en la recuperació de la competitivitat europea". L'objectiu d'aquesta xerrada digital era la promoció i l'intercanvi de bones pràctiques entre actors internacionals, regionals i locals. En aquesta ocasió, el debat l'havia proposat un dels membre del grup de treball empresarial, social i sindical de DIPLOCAT.

El debat es va centrar en com el tancament de fronteres i el bloqueig de la cadena de subministrament de productes essencials provocat per la covid-19 primer i ara per la guerra a Ucraïna, ha pertorbat l'economia de la UE i la global. Com a resultat, la mateixa noció d'indústria està en transformació avui.

Vídeo en anglès:

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT i moderadora de la sessió, va donar la benvinguda al públic assistent i va agrair la participació dels ponents en el debat. A continuació, va fer una breu introducció al paper de DIPLOCAT i va destacar com aquests debats són una experiència molt enriquidora per compartir coneixements i pràctiques d'èxit entre actors internacionals sobre estratègies a seguir. Davant d'aquest nou panorama industrial, Foraster va dir que la qüestió que guiaria el debat seria com Europa pot implementar i aprofitar uns canvis que són altament necessaris.

Clotilde Barbot, cap del departament de "Partenariat i Dispositius" de la regió francesa d'Alvèrnia-Roine-Alps, parlant de les oportunitats que presenta la relocalització i per què les empreses haurien de traslladar-se a Europa, va fer una breu introducció sobre com una regió com la seva presenta els seus atractius perquè les empreses s'hi traslladin. Barbot va explicar que Alvèrnia-Roine-Alps es caracteritza pel seu dinamisme, els grans espais urbans i industrials, i els centres d'enginyeria. A més, l'adopció d'una nova estratègia industrial per al període post-covid 2022-2028, similar a plans adoptats per altres administracions públiques a nivell mundial, s'ha convertit en una mesura essencial. De fet, el pla ofereix un conjunt d'eines d'assistència tècnica i econòmica necessària per a la relocalització adreçades a les empreses, especialment les que pertanyen a sectors d'excel·lència com la sanitat, l'hidrogen i la microelectrònica.

Natàlia Mas Guix, directora general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, va destacar en primer lloc les similituds i l'estreta relació entre Catalunya i Alvèrnia-Roine-Alps, ja que totes dues són membres de la xarxa Quatre Motors d'Europa. Mas també va manifestar que, de manera similar a l'esmentada regió, Catalunya ha aprovat recentment el Pacte Nacional de la Indústria per al període 2022-2025, aprovat amb un ampli consens dels agents econòmics i socials. Aquest pla pretén complir tres objectius principals: aconseguir una economia més eficient, fer del pacte industrial una eina per accelerar la doble transició digital i verda i, finalment, recuperar l'autonomia industrial estratègica. D'altra banda, i responent a la mateixa pregunta, Mas va assegurar que en algunes ocasions s'ha confós relocalització amb proteccionisme. En canvi, va defensar que la relocalització no vol dir portar-ho tot cap a casa i limitar la presència global. La relocalització pretén aconseguir una major resiliència, diversificació i proximitat econòmica, per consolidar la competitivitat global i, molt important, aconseguir una societat més equitativa.

Cal destacar que en aquest context de relocalització, els Fons Next Generation tenen i tindran un paper fonamental. Els resultats a Catalunya han estat positius i, de fet, el paper de la indústria en l'economia ha crescut per primera vegada en 40 anys. De la mateixa manera, s'han materialitzat grans projectes, per exemple en l'àmbit de les bateries elèctriques i components de bateries, així com en l'àmbit dels semiconductors, ambdós fonamentals per als processos industrials actuals. No obstant això, val la pena esmentar que perquè aquesta estratègia industrial es pugui implementar correctament i assolir els resultats esperats, és necessari que els territoris tinguin les condicions adequades pel que fa als estàndards de funcionament, l'educació i sobretot les infraestructures. Sobre aquest darrer punt, Natàlia Mas va assenyalar que cal millorar les infraestructures existents i finalitzar la construcció del corredor ferroviari mediterrani, ja que és un factor clau per a la recuperació industrial de Catalunya i Europa.

Karina Azar, analista econòmica de Foment del Treball Nacional, va admetre que la relocalització pot tenir conseqüències negatives per als consumidors, com ara l'augment de costos i la manca d'innovació. Va afirmar que el concepte no és nou, però fins avui ha estat objecte de debat per part d'especialistes d'arreu del món. Fins i tot si la relocalització pot tenir algunes conseqüències negatives, com també van assenyalar els altres ponents, aquesta estratègia implica guanys en eficiència, resiliència i seguretat tant per als consumidors com per a les empreses, i una bona implementació de ben segur supera els costos. A més, Azar va assenyalar alguns punts sobre la relocalització a tenir en compte. En primer lloc, hi ha el risc d'exposició de determinades matèries primeres i productes a xocs econòmics, que poden fer que Catalunya sigui dependent de l'exterior. En segon lloc, no s'haurien de relocalitzar tots els sectors i es poden considerar altres estratègies diversificant les cadenes de valor globals i millorant la preparació o preveient amenaces potencials. Segons Azar, en determinats casos, una estratègia de relocalització és un pas necessari per impulsar l'activitat industrial i atraure inversió estrangera directa.

A la part final del debat es va destacar la velocitat dels canvis en el món actual, amb esdeveniments inesperats com la pandèmia de la covid-19 i la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, que hi afegeixen un plus d'incertesa. De cara al futur es va manifestar la necessitat d'una major adaptabilitat, cooperació i previsió per afrontar millor els reptes a venir. De la mateixa manera, es detecta una tendència positiva, que és el diàleg continu entre actors, especialment entre empreses, administracions i entitats socials, ja que els reptes globals només es podran superar treballant conjuntament.