El darrer debat del cicle El món després de la COVID-19 s'ha centrat en el sector turístic

Avui ha tingut lloc el darrer debat del cicle El món després de la COVID-19, organitzat per DIPLOCAT, amb el títol Cap a un nou paradigma per al sector turístic: el rol dels ens locals. El debat, en llengua anglesa, volia analitzar la situació del sector, les perspectives de futur i el paper dels ens locals en la seva recuperació. En el debat hi han participat experts i treballadors del sector.

Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, ha presentat l'acte tot destacant la importància de les administracions subestatals en la recuperació econòmica i en les polítiques de promoció turística. Ha recordat que el turisme suposa un 12% del PIB català, fet que demostra la importància que té el debat per a Catalunya, i els efectes econòmics que la crisi del sector tindrà per a l'economia. En la presentació de l'acte, Foraster també ha anunciat la continuïtat del format de debats digitals per al 2021.

La moderació del debat ha anat a càrrec de Jaume Garau, assessor de destinacions i empreses turístiques i professor associat a la Universitat de les Illes Balears, on imparteix l'assignatura "Governament en l'àmbit turístic: política turística i ambiental" del màster en Economics of Tourism. 

Ramune Genzbigelyte-Venturi, directora de polítiques de Turisme a la Direcció general de Mercat interior, Indústria, Emprenedoria i PIMES de la Comissió Europea, ha començat exposant les xifres dramàtiques de l'efecte de la COVID sobre el turisme, amb una caiguda generalitzada del 75%, greus problemes de liquiditat, sobretot en les PIMES, la disminució del trànsit aeri en un 80% i el conseqüent daltabaix econòmic per a les aerolínies. Ha explicat com l'afectació no ha estat homogènia a totes les regions i tot i que encara no tenen una resposta al per què d'aquest fet, ha dit que el turisme que necessita de l'avió i el de ciutat són els més afectats.

Segons Genzbigelyte-Venturi, la Comissió Europea ha donat molt suport al sector turístic, tot i que ha trigat una mica en arribar per la necessitat de coordinació dels 27 estats membres. Ha recordat que la CE ha permès una gran flexibilitat amb els fons ja atorgats per protegir el sector a curt termini, mentre que ha aprovat el pressupost i les mesures d'emergència amb una mirada més a llarg termini. També hi ha hagut i hi continuarà havent coordinació entre els estats per permetre la mobilitat i un turisme segur, amb protocols comuns. Sobre aquest tema, ha conclòs que la recuperació ha de fer-se amb perspectiva econòmica i ha remarcat la importància de tenir línies clares per fer el turisme més sostenible, contemplar tots els tipus de turisme i d'empresa, i incloure els actors locals i estatals en la cooperació interregional, que és un model d'èxit.

Andrew McEvoy, expert internacional en turisme i antic director de Tourism Australia, ha començat explicant la seva experiència actual a Aràbia Saudita amb el projecte NEOM, un complex turístic en construcció que vol ser el primer complex sostenible. Ha dit que com que encara no estan en funcionament, la COVID ha estat una oportunitat per aprendre i com el turisme saudita aquest any ha redescobert les destinacions locals i com aquest turisme sol aportar menys diners però més persones. McEvoy creu que, en el futur, el turista tindrà més en compte quin destí tria, i ha fet una crida a fer el sector més tecnològic per fer-lo més sostenible i eficaç.

Pel que fa al paper de les mesures polítiques, ha demanat que hi hagi un acord estable i internacional per poder treballar de manera continuada, ja que actualment cada país té unes polítiques de mobilitat pròpies i canviants. Creu que s'ha de motivar els joves per a viatjar i incentivar la mobilitat a partir del màrqueting. L'australià considera que el nombre de viatgers no disminuirà, ja que el mercat asiàtic està creixent, i que l'africà no trigarà en afegir-s'hi. Com a resum, ha afirmat que el turisme del futur haurà de ser sostenible, comptar amb energies renovables i tecnologia, i tenir en compte el benestar del turista.

Anna Maria Sánchez Orensanz, cap de l'oficina de Màrqueting turístic de la Diputació de Barcelona, ha recordat com, abans de la pandèmia, Barcelona era un exemple de ciutat amb massificació turística i ara en canvi s'ha quedat sense turistes. A les zones de platja del voltant de Barcelona, el turisme ha aguantat més que a la ciutat, gràcies al turisme local i de curta durada, i als hotels petits. També ha expressat la seva confiança en què la marca Barcelona resistirà els embats de la crisi.

La responsable de la Diputació de Barcelona ha explicat que van crear l'estratègia 0 per fer front a la COVID-19, ja que no hi havia precedents on emmirallar-se, i han potenciat el turisme local i han col·laborat amb els municipis per fer arribar les ajudes a les PIMES del sector del turisme afectades. En aquest sentit, ha subratllat la importància de la cooperació entre administracions per obtenir bons resultats. Des de la DiBa també creuen fermament en la transició cap a la sostenibilitat de manera innovadora i tenint present la importància del turisme local.

Xavier Garcia, director d'Innovació del Gremi d'Hotels de Barcelona, ha començat parlant de l'excepcionalitat que suposa haver de tancar hotels, ja que alguns no tenien ni pany a la porta. A Barcelona, en esclatar la crisi, 500 hotels van tancar i alguns pocs van quedar oberts per emergència, però no van mantenir tota la plantilla. Després del confinament, van obrir uns 160 hotels, però 50 van tancar per manca de turistes. L'agost del 2020 van visitar Barcelona només 3.000 turistes, en comparació amb els 650.000 d'altres anys. És per això que la situació econòmica del sector és critica i considera que calen més ajudes a curt termini, ja que si no sobreviuen ara, no serviran de res les mesures de futur. Per això ha reclamat que s'allarguin els ERTES, que se suprimeixin impostos i que hi hagi més promoció de Barcelona com a ciutat viva i segura on viatjar.

Pel que fa a la sostenibilitat del sector, ha dit que és una necessitat que va més enllà de la pandèmia. Garcia creu que el tipus de turisme i no el sector hoteler són la causa de la massificació. Com a sector estan disposats a fer canvis cap a la sostenibilitat i fer que els hotels també siguin espais de la ciutadania. En aquesta línia s'ha creat el Travel Innovation Hub, on diferents sectors es reuneixen per crear projectes turístics més sostenibles i de qualitat.

En el torn de preguntes s'ha parlat sobre la dualitat entre recuperació i ocupació del sector turístic i sobre la dificultat burocràtica perquè les PIMES puguin accedir a alguns ajuts. Entre els ponents també s'han intercanviat preguntes referents als aprenentatges sobre el turisme de masses i han remarcat la importància de la tecnologia i la geolocalització per reduir el turisme a certes zones.